Salvador Vendrell
La ressaca del 25 d’Abril
"Enmig d'aquest cansament col·lectiu, apareixen espurnes que desmenteixen el derrotisme. El retorn de La Gossa Sorda omplint recintes o un Correllengua ple de gent molt jove."
Bufar en caldo gelat amb Sorolla
"El relat està servit: València tindrà un gran espai Sorolla. Encara que siga de préstec. Encara que siga caríssim."
La Ventafocs amb orgasme i consciència de classe
"'Els Bridgerton' no és perillosa. És pitjor: és confortable. Ens permet sentir-nos una mica progressistes mentre continuem mirant com sempre han mirat els rics."
La veritat no prescriu
"El llibre de Rafa Xambó 'L'assassinat de Guillem' no parla només d'un assassinat. Parla d'una operació. D'una manera de fer."
Quan parla el silenci
"El misteri que recorre 'Terres bàrbares' el descobreix cadascú llegint, però el que queda clar és una altra cosa: que saber té un preu."
El retorn d'Oltra o l'art de tocar terra a València
"El perfil transversal d'Oltra podria actuar com a pont, retornant accent progressista i valencià a un front comú capaç de disputar la centralitat política de la ciutat."
Triar pel·lícula (o salvar una llengua des del sofà)
"Les llengües no es perden només quan deixem d'escriure-les o d'ensenyar-les. També es perden quan deixem de viure-les en les coses quotidianes."
Joan Borja: “L’ànima de les persones és feta de paraules… i de fantasies”
La trobada té lloc molt a prop del port d’Altea, a la casa pairal de Joan Borja, un espai que conserva l’olor antiga de les cases que han vist créixer diverses generacions.
Mirar l’abisme (i que l’abisme et mire)
"En el fons, el llibre de Viadel parla d'una cosa que ens incomoda: la facilitat amb què qualsevol pot caure fora del mapa."
Els despatxos i les paraules
OPINIÓ | "Si les llengües només les decidiren els veïns, la gramàtica seria un mercat ambulant, i els mercats són meravellosos per comprar tomaques però no tant per fixar ortografies."
Somnàmbuls en l’interregne
"És justament ací, en aquest parèntesi incòmode on el que érem ja no serveix i el que serem encara no ho sabem, on ens ha deixat la revolució digital."
La ficció secessionista, la nòmina i la censura
"La paradoxa és monumental: mentre expulsen de les aules els autors que compartim, milers de docents valencians continuen treballant a Catalunya i a les Illes."
Catorze esquerres i un mateix precipici
"La pregunta no és si les esquerres saben què passa. Ho saben. La pregunta és si seran capaces de deixar de mirar-se el melic abans que el terra desaparega davall els peus."
De la vaca al dietari: La via Augusta del Pinxo
"Allà on Fuster posava distància i ironia per protegir la seua intimitat, Ramon Ramon s'aboca a les entrades familiars amb una tendresa que et clava a la cadira."
Contra Tinder, una llibreria
"Contra l'algoritme, una veu que et diu 'parla-li d'aquest llibre'. Contra la pressa, deu minuts de conversa sense pantalla."
“Assaig sobre la vellesa”, de Tobies Grimaltos
El cos es queixa, però el pensament s’eixampla; la productivitat cau, però creix la profunditat
Els llibres de cara
"Mentre hi haja llibreters que obrin llibres i lectors que els vulguen tocar, el món no s'haurà rendit del tot a la pantalla."
Els algoritmes i el riu
"Avui no calen murs ni policies; n'hi ha prou amb servidors, pantalles i ulls digitals que no parpellegen. Però encara hi ha esperança."
A Còrdova passant per Madrid perquè no tenim política
OPINIÓ | "Madrid ho absorbeix tot. I entre les perifèries que no molesten, que no fan soroll, que no incomoden, hi ha el País Valencià."
La política que no fem (i la que hauríem de fer)
OPINIÓ | "Rufián no ha vingut a donar lliçons. Ha vingut, simplement, a recordar-nos que parlar junts no vol dir pensar igual, i que discrepar no hauria d'impedir construir res."
La guerra no té moral (però té estil)
"«La pell», de Curzio Malaparte, ens recorda que la barbàrie no sempre ve amb uniforme enemic. De vegades parla la teua llengua, menja a la teua taula i et diu que ve a salvar-te."
El finançament i la mata de jonc
"Ara toca guanyar el relat. Un millor finançament és bo per al País Valencià, no és cap concessió ni cap amenaça, i no cal acotar el cap davant les proclames anticatalanes."
Escric com he aprés —i com em dona la gana
"Un ja no sap ben bé d'on li ve una paraula o una manera de dir: si del carrer o dels llibres. I, en el meu cas, és inevitable. Parle més amb els llibres que amb les persones."
Creus blanques
"Els interessos fan la història; els ideals, el pròleg. La democràcia no arriba en helicòpter, ni la llibertat en comboi militar."