Una de les construccions més extraordinàries de l’Antiguitat ha reaparegut en una superfície diminuta de bronze. Un equip d’arqueòlegs submarins ha descobert a Alexandria un anell de segell de fa 2.000 anys amb la representació del llegendari far de la ciutat, una de les set meravelles del món antic. Segons l’Institut Europeu d’Arqueologia Submarina (IEASM) aquesta joia romana, que posseeix un extraordinari valor arqueològic, és el primer exemplar conegut en aquest format amb la imatge del monument.
La descoberta va tindre lloc sota les aigües del Portus Magnus, el gran port oriental de l’antiga Alexandria. Concretament, els arqueòlegs van desenterrar l’anell entre les restes submergides d’Antírrodos, una illa petita que havia albergat un palau reial vinculat a Cleòpatra VII i al general romà Marc Antoni.
La peça, un testimoni excepcional, que trasllada la monumentalitat del far a un objecte que cap en una mà, ha estat recuperada per l’expedició dirigida per l’arqueòleg francés Franck Goddio, pioner en l’exploració d’aquesta badia des del 1992, en col·laboració amb les autoritats egípcies.
Juntament amb l’anell, els bussejadors han recuperat una extensa col·lecció de ceràmiques, vaixelles, llums d’oli i fragments de vidre que comprenen huit segles d’història, des de la fundació de la ciutat per Alexandre el Gran al segle IV aC fins al segle IV dC.
L’anell
El gravat de l’anell reprodueix una estructura de diversos nivells, coronada per una estàtua i amb figures de tritons a les cantonades del primer cos. Aquesta iconografia es correspon amb les imatges del far que apareixen en monedes encunyades a Alexandria durant els regnats d’emperadors romans com ara Domicià (s. I dC) o Antoní Pius (s. II dC), i evidència fins a quin punt l’edifici va esdevindre un símbol recognoscible de la ciutat.
Ara bé, l’interès d’aquesta joia de bronze va més enllà del gravat. En l’Antiguitat, els anells de segell podien servir com a signatura, ja que pressionats sobre cera o argila, deixaven una marca que servia per a identificar-ne el titular, autenticar documents o segellar correspondència i recipients comercials. L’anell, per tant, podria haver tingut una utilitat administrativa, a més d’una funció ornamental.
A més, el lloc on ha aparegut reforça aquesta línia d’investigació. Els experts interpreten la descoberta com un indici que el recinte palatí va acollir dependències administratives, incloent-hi funcions relacionades amb el far. Amb tot, la identitat del propietari i l’ús concret de l’anell continuen sense determinar-se, ja que atribuir-lo a un responsable del port o del manteniment del monument seria, ara com ara, una simple hipòtesi.
El Far d’Alexandria
Alçat a l’illa de Pharus el segle III aC durant el regnat de Ptolemeu II, el far va guiar durant segles els navegants que s’acostaven a Alexandria. El foc, alimentat amb fusta i resina i intensificat per grans miralls metàl·lics, tenia tanta potència que era visible a desenes de quilòmetres de distància.
La monumental torre, que s’estima que tenia una altura aproximada de 120 metres, comparable a la d’un edifici d’unes quaranta plantes, combinava una funció essencial per a la navegació amb una poderosa exhibició de prestigi polític.
El Far d’Alexandria va ser una obra extraordinària de l’enginyeria hel·lenística i un emblema del poder que va perdurar durant més de mil anys, fins que una successió de terratrèmols el va esfondrar al segle XIV.
No obstant això, hi van restar testimonis que els investigadors continuen reunint. Monedes, mosaics, llànties, representacions sobre vidre i descripcions antigues i medievals formen part de les fonts que permeten ampliar la informació sobre la sèptima meravella del món antic. Especialment valuosos són els textos medievals en àrab, que ofereixen algunes de les descripcions arquitectòniques més precises.
En l’actualitat, la recerca arqueològica que ha propiciat la troballa inèdita de l’anell avança junt amb el projecte PHAROS, dirigit per la investigadora del CNRS Isabelle Hairy al Centre d’Estudis Alexandrins. L’equip recupera, estudia i digitalitza grans blocs del monument per a reconstruir-lo virtualment i posar a prova les hipòtesis sobre la seua construcció i destrucció. Curiosament, mentre aquestes pedres ajuden a recuperar les dimensions del colós, l’anell aporta un testimoni singular dels vincles entre el far i les persones que vivien i treballaven a Alexandria.
