El Ministeri de Cultura de Grècia va anunciar fa uns dies que, a l’antiga ciutat macedònia de Mieza, han eixit a la llum restes que, segons els experts, pertanyien al Gimnàs Reial que el rei Filip II va ordenar construir a mitjan segle IV aC, perquè el seu fill Alexandre i els joves de les famílies nobles reberen una formació intel·lectual i física.
Entre aquells murs, destinats a preparar una elit de futurs dirigents, Aristòtil va educar el futur Alexandre el Gran. Més de 2.300 anys després, l’arqueologia ha desenterrat aquella escola i l’ha tornada a situar al mapa.
Estudiar, entrenar i menjar
Des del 2024, els treballs arqueològics han anat desvelant un recinte d’unes tres hectàrees concebut per a cultivar tant la ment com el cos i les relacions socials dels alumnes. Entre les dependències, hi havia un estadi, una palestra i dues sales de banquets on almenys una vintena de comensals podien compartir taula, reclinats en llits. Al didaskaleion, l’escola pròpiament dita, s’han reconegut les aules i els bancs de pedra que feien de pupitres. L’organització del recinte, que també disposava d’un pòrtic cobert d’uns 200 metres de longitud, revela una manera d’entendre l’aprenentatge que desbordava els límits de l’aula i anava molt més enllà de seure en un pupitre a escoltar una lliçó.
Així mateix, els arqueòlegs han recuperat monedes, ceràmica, elements arquitectònics i quatre estilets que els alumnes haurien utilitzat per a escriure. Els experts han fantasiejat amb la possibilitat que el jove príncep macedoni poguera haver usat algun d’aquests instruments.
Malgrat que els romans van desmantellar els edificis després de la segona batalla de Pidna, el 148 aC, quan Macedònia va quedar definitivament convertida en província romana, i que el conjunt va patir un gran incendi, el temps ha respectat vestigis de la seua esplendor. S’hi han conservat murs amb arrebossats de gran qualitat, antics paviments, mosaics, part d’un fris jònic, una columna jònica i un capitell. La riquesa d’aquestes restes resulta coherent amb una institució concebuda per a formar els membres de l’elit del regne.
D’aquesta manera, la decoració acosta el complex educatiu a l’ambient de la cort macedònia, segons el Ministeri de Cultura grec, que assenyala semblances amb el palau reial d’Aigai, l’actual Vergina, on van residir Filip II i Alexandre.
De fet, per als investigadors, la ubicació de les restes a l’antiga Mieza coincideix amb les descripcions de Plutarc a la seua obra Vida d’Alexandre. A més, diversos especialialistes consultats pel mitjà especialitzat Live Science, que no han participat en la recerca, s’han mostrat favorables a la hipòtesi que les ruïnes desenterrades pertangueren a l’escola on un príncep destinat a canviar la història va rebre les lliçons d’una de les ments més brillants del món antic.
Una figura mítica
“A un, li dec el fet d’haver rebut la vida; a l’altre, haver-me ensenyat a viure bé”. Segons Plutarc, així es referia Alexandre el Gran al seu pare, Filip II, i al gran filòsof de l’Antiguitat que el va instruir en camps tan diversos com ara l’ètica, la política, la metafísica, la medicina, la retòrica i la literatura.
Αλέξανδρος ὁ Μακεδών (Alexandre el Macedoni), també anomenat Alexandre el Gran o Alexandre Magne, va nàixer a Pel·la el 20 o 21 de juliol del 356 aC i va morir a Babilònia el 10 de juny del 323 aC. Monarca de la dinastia argèada del Regne de Macedònia, a l’antiga Grècia, va rebre l’educació d’Aristòtil fins als setze anys. El 335 aC, així que va ocupar el tron, va emprendre una campanya als Balcans que li va permetre restablir el domini sobre Tràcia i Il·líria. Després, va avançar contra la ciutat de Tebes i la va arrasar.
Astut i intel·ligent, Alexandre va escampar el pensament aristotèlic a mesura que els seus exèrcits avançaven. Conqueridor de l’Imperi Persa i un dels caps militars més importants del món antic, el príncep macedoni va transformar el seu petit regne en el centre des del qual dirigia Grècia i va estendre les conquestes fins al riu Indus. Una trajectòria extraordinària que el va convertir en un dels personatges més cèlebres de l’Antiguitat.
