L’alcalde de Pedreguer (la Marina Alta), Sergi Ferrús, ha expressat les seues discrepàncies amb el pacte electoral entre Compromís i Podem per a les eleccions estatals del 29 de novembre. En una entrevista de Diari La Veu a Ràdio Klara, el representant de Reviscola País Valencià ha explicat que va votar en contra de l’acord perquè considera que el valencianisme polític ha de garantir la seua autonomia respecte dels partits d’àmbit estatal. Malgrat les crítiques, ha defensat que Compromís-Front Valencià és la candidatura amb més possibilitats de traslladar les reivindicacions valencianes al Congrés.

Et pot interessar

Ferrús, que governa Pedreguer des del 2011 i també presideix la Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta (MACMA), ha abordat durant la conversa les dificultats del finançament autonòmic i municipal, la falta d’infraestructures ferroviàries, la crisi de l’habitatge i la situació del valencià en el sistema educatiu.

L’entrevista ha posat de manifest les diferències internes sobre l’estratègia electoral de Compromís, però també la reivindicació d’un espai polític valencià amb capacitat de decisió pròpia.

“Vaig votar en contra del pacte”

Ferrús ha explicat que aproximadament un 20% dels participants en la votació interna es van oposar a l’acord electoral, entre els quals es trobava ell mateix.

Segons ha relatat, la seua discrepància respon a la necessitat de preservar la sobirania política de Compromís i evitar que les decisions dels representants valencians queden condicionades per les direccions dels partits estatals.

L’alcalde ha recordat els pactes electorals anteriors i ha expressat la seua preocupació per la possibilitat que, després de les eleccions, els diputats elegits no mantinguen els compromisos adquirits per a constituir un grup parlamentari propi.

En aquest sentit, ha plantejat la necessitat d’establir garanties perquè els integrants de la candidatura respecten els acords polítics. Ferrús ha explicat que aquesta és precisament la pregunta que formularia a Àgueda Micó, candidata de Compromís-Front Valencià per València: quines mesures es podrien adoptar si algun dels socis trencara les condicions del pacte.

El representant de Reviscola també ha explicat que es va presentar a les primàries de Compromís amb la voluntat de mantindre una veu sobiranista dins de la candidatura. Finalment, Natxo Bellido va guanyar la votació interna, segons ha recordat. Malgrat el desacord, Ferrús ha assegurat que espera que la candidatura obtinga representació i siga decisiva en la política estatal.

El model de Bildu i el BNG per a defensar el País Valencià

Durant l’entrevista, Ferrús ha reivindicat les experiències d’EH Bildu i del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) com a referents per a construir una força valenciana amb autonomia política al Congrés.

L’alcalde considera que el País Valencià necessita una representació capaç de condicionar les decisions del govern espanyol sense dependre de les estratègies de les grans formacions estatals.

Aquesta reivindicació està vinculada, segons ha explicat, a problemes estructurals com l’infrafinançament i la falta d’inversions en infraestructures.

Ferrús ha criticat tant el PP com el PSOE per defensar la reforma del finançament quan es troben en l’oposició i no resoldre-la quan governen a Madrid.

“Hi ha determinades forces polítiques que el finançament només el defensen quan estan en l’oposició o quan veuen que això té rèdits electorals”, ha afirmat.

El representant valencianista també ha reclamat que es publiquen les balances fiscals per a conéixer amb precisió els recursos que aporta el País Valencià i els que rep de l’Estat.

Segons ha defensat, sense aquesta informació no és possible determinar quina quantitat seria necessària per a corregir el dèficit acumulat de finançament.

Reclama eliminar les diputacions i reforçar les comarques

Una altra de les reivindicacions de Ferrús és la necessitat de transformar el sistema de finançament municipal i reforçar les mancomunitats.

L’alcalde ha denunciat que els ajuntaments disposen de recursos limitats i pateixen traves administratives que dificulten l’execució dels pressupostos, fins i tot quan tenen diners disponibles.

Ha explicat que, en el seu cas, hi ha partides municipals que no poden executar-se abans d’acabar l’any per la complexitat dels procediments de contractació.

Ferrús ha defensat la desaparició de les diputacions i la redistribució dels seus recursos entre els municipis i les estructures comarcals. Com a exemple, ha comparat el pressupost de Pedreguer, d’uns onze milions d’euros, amb el d’un municipi portugués de dimensions demogràfiques semblants, que, segons ha explicat, disposa de 44 milions.

També ha advertit de les dificultats econòmiques de la MACMA, amb un pressupost que ha situat al voltant dels 590.000 euros, i ha acusat la Generalitat de reduir el suport a aquestes entitats.

“Estan deixant-les morir d’inanició, a poc a poc, deixant-les sense pressupost”, ha denunciat.

En aquest context, ha defensat la creació d’una xarxa comarcal d’emergències que permeta compartir recursos, maquinària i capacitat de resposta entre els municipis de la Marina Alta.

Crítiques al Pla Viu i defensa de l’habitatge cooperatiu

La crisi de l’habitatge ha ocupat una part important de l’entrevista. Ferrús ha valorat positivament la mobilització d’habitatges procedents de la Sareb a través de Casa 47, però ha considerat que aquestes mesures arriben massa tard.

Segons ha explicat, Pedreguer disposa d’una oferta d’habitatges vinculats a aquesta iniciativa perquè una antiga promoció immobiliària del municipi va acabar en mans de la Sareb.

L’alcalde ha lamentat que aquests immobles no s’hagueren destinat abans a facilitar l’accés a l’habitatge, especialment després del rescat bancari.

En canvi, s’ha mostrat molt crític amb el Pla Viu de la Generalitat, que considera excessivament orientat a facilitar l’activitat de les promotores privades.

Ferrús ha posat com a exemple una promoció d’habitatges protegits a Xàbia, els preus i les condicions de la qual ha qüestionat perquè considera que continuen sent inassumibles per a moltes famílies.

També ha rebutjat que es destine sòl dotacional a noves promocions residencials, ja que defensa que aquests terrenys han de reservar-se per a escoles i altres serveis públics.

Com a alternativa, ha reivindicat les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, una fórmula que l’Ajuntament de Pedreguer ha intentat impulsar juntament amb altres municipis de la comarca.

Ferrús ha explicat que el principal obstacle és la necessitat d’una aportació econòmica inicial per part dels futurs cooperativistes, que ha situat entre els 25.000 i els 30.000 euros.

L’Ajuntament estudia ampliar el projecte perquè siga intergeneracional i puga incorporar tant persones joves com famílies i gent major, amb l’objectiu de crear una comunitat residencial basada en la convivència i el suport mutu.

El tren de la costa, una reivindicació pendent

Ferrús també ha denunciat la falta d’infraestructures de transport públic a la Marina Alta, especialment les dificultats de mobilitat dels municipis de l’interior.

Segons ha explicat, moltes persones necessiten un vehicle privat per a accedir als centres educatius, als jutjats o als serveis sanitaris situats a la costa.

L’alcalde ha lamentat que el projecte del tren de la costa continue sense materialitzar-se després d’anys d’estudis i promeses polítiques.

Ha criticat el model radial d’infraestructures de l’Estat i ha defensat que les inversions prioritzen les connexions entre els territoris mediterranis.

Ferrús ha assegurat que la falta d’acord entre els mateixos municipis sobre el traçat ferroviari també ha dificultat el projecte i ha permés que les administracions superiors continuen ajornant les decisions.

Una defensa de la immersió lingüística

En l’última part de l’entrevista, Ferrús, professor jubilat, ha reflexionat sobre la situació del sistema educatiu valencià i el retrocés de l’ús social de la llengua.

L’alcalde ha defensat la immersió lingüística com el model més eficaç per a garantir l’aprenentatge del valencià i ha lamentat que no s’hagen aprofitat suficientment les possibilitats que oferia el sistema educatiu. “Hem tingut una eina molt important per a la defensa de la nostra llengua i no hem sabut aprofitar-la”, ha afirmat.

També ha expressat preocupació per la situació del professorat i per la pèrdua d’autoritat dels professionals de l’educació. L’entrevista ha conclòs amb una reivindicació de la necessitat de reforçar les institucions valencianes i la capacitat de decisió del territori. Per a Ferrús, les qüestions del finançament, l’habitatge, les infraestructures i la llengua formen part d’un mateix problema: la falta de poder polític per a decidir les prioritats del País Valencià.

Més notícies
Notícia: Compromís-Front Valencià i Colau prometen reobrir la comissió de la dana al Congrés
Comparteix
Els candidats de la coalició visiten l’Horta Sud amb Ada Colau i es reuneixen amb associacions de víctimes de la catàstrofe del 2024
Notícia: Compromís denuncia una possible manipulació de documents a Les Corts
Comparteix
La coalició detecta números de registre duplicats i dates contradictòries en escrits vinculats a la tramitació de la Llei del Sòl i acusa el PP de pressionar la diputada Paula Espinosa
Notícia: Compromís denuncia que Falange ocupa el seu espai electoral a Oliva
Comparteix
La coalició condemna l'esquinçament de cartells de Compromís–Front Valencià i la col·locació de propaganda del partit neofeixista a l’espai electoral reservat a la candidatura valencianista
Notícia: Compromís-Front Valencià defensa ajudes per fills i permisos per cuidar amistats
Comparteix
Micó, Ibáñez i Manyes defensen al mercat de Riba-roja de Túria una prestació universal per a la criança, el reconeixement dels vincles de cures i els serveis públics

Comparteix

Icona de pantalla completa