Aquest dimecres, 11 de novembre, s’ha convocat a tot el País Valencià i arreu de l’estat espanyol una vaga general amb el suport de tots els sindicats de classe i el moviment per l’habitatge i a la qual s’han adherit oficialment més de 20.000 organitzacions, entitats i col·lectius.
Diari La Veu del País Valencià, com a cooperativa de treballadors, hem debatut la situació i ens hem trobat amb la mateixa situació que vam trobar-nos en convocatòries similars -com la vaga general contra la gestió de la dana el 29 de maig del 2025 o la vaga general solidària amb Palestina, el 15 d’octubre del 2025- quan com a treballadors volíem adherir-nos a l’aturada, però com a periodistes enteníem que la nostra millor contribució a la mobilització era informar-ne en temps real.
Així doncs, hui, com en les altres ocasions, Diari La Veu només informarà sobre la vaga general per a compaginar les dues posicions.
I ens sumem a aquesta vaga general perquè entenem plenament els motius. Com a mitjà de comunicació hem informat puntualment de la greu situació de l’habitatge que pateixen àmplies capes socials al País Valencià, principalment joves, treballadors i migrants.
Pujades inassumibles dels preus del lloguer o de compra, sous dedicats quasi íntegrament a l’habitatge, empobriment dels llogaters, abusos dels grans tenidors i rendistes, fons d’inversió internacionals adquirint centenars i milers d’habitatges, turistificació, destrucció del territori i passivitat institucional -quan no col·laboren directament amb els moviments especulatius, són part del dia a dia de les notícies que publiquem-, així com la inaplicació de la Llei d’habitatge estatal per part de la nostra Generalitat governada pel PP amb suport de Vox. I, naturalment, la cara més crua per a les persones, en forma de pisos sobreocupats, desnonaments i barraquisme.
Per a centenars de milers de persones al nostre país, la situació de l’habitatge és senzillament insostenible i cal canviar moltes coses de forma urgent per tal de garantir un dret que, recordem, està reconegut tant a la Declaració Universal dels Drets Humans com a la Constitució espanyola.
Durant els darrers anys, cap institució, ni local, ni autonòmica ni estatal, governara qui governara, s’ha pres seriosament el problema i han pres les mesures contundents necessàries per a reduir els preus de l’habitatge, deixant totalment aquest dret a un habitatge habitual digne en mans del lliure mercat. En el cas valencià, ni tan sols s’han adoptat mesures tímides, que sí que s’han pres en altres territoris, com la limitació dels preus de lloguer prevista a la llei espanyola d’habitatge i fins i tot s’ha abandonat ferramentes tan útils com el tanteig i retracte previst a la llei valenciana d’habitatge, o, com passa a València, la falta de declaració de Zona de Mercat Residencial Tensionat, o zona tensionada. Aquesta declaració té com a objectiu principal intervindre en el mercat de lloguer per a frenar l’escalada de preus i afavorir l’accés a l’habitatge en àrees on hi ha un fort desequilibri entre l’oferta i la demanda.
L’única “solució” promesa ha estat multiplicar la construcció de nous habitatges amb uns preus inassolibles per a gran part del poble valencià, fins i tot en terrenys protegits o zones inundables i, oblidant, que durant la bombolla immobiliària de principis de segle, els moments de màxima construcció i màxima pujada de preus van coincidir sense problemes. La construcció per si mateixa, sense intervindre en el sòl, sense prohibir, per exemple, la compra especulativa o per part d’estrangers no residents, no només no és cap solució sinó que només fa que agreujar el problema.
Davant d’aquesta situació, l’únic que obligarà els governs a moure fitxa i prendre decisions serà una mobilització massiva i contundent de la societat civil, governe qui governe. Perquè cap govern espanyol va decidir fer res en els milers d’habitatges que van anar a parar a mans de la SAREB amb els fons públics quan es va rescatar la banca privada amb una aportació de més 64.000 milions d’euros dels nostres diners. Ara és el moment de fer-ho. És molt fàcil d’entendre: una família, una casa!
