Aquesta setmana hem publicat un reportatge a Diari la Veu explicant el sistema que està funcionant a Finestrat (Marina Baixa) per manipular les oposicions locals de forma sistemàtica des de fa pràcticament 20 anys.
Aquest reportatge és important per diversos motius, però en destacaré dos.
El primer, en clau més interna del diari, perquè per a un mitjà tan modest com Diari la Veu ha estat una inversió de recursos important. El periodisme d’investigació és car. No perquè nosaltres també paguem advocats i confidents com presumptament fa OK Diario -són unes pràctiques que mai faríem- sinó perquè requereix temps i periodistes dedicant-li moltes hores. La matèria primera del periodisme és el temps i la intel·ligència i humana, i no hi ha bon periodisme sense dedicar-ne. I el temps són diners, com ja diu el saber popular.
Només reforçant projectes com Diari La Veu -mitjans que només depenen dels seus lectors i no de subvencions o publicitat de grans fonts amb interessos particulars- serà possible que reportatges com aquest es puguen repetir i multiplicar. No ens queda altra que demanar-vos que us agermaneu a Diari La Veu, aporteu la vostra donació anual deduïble, i ens ajudeu a seguir alçant catifes i a fer-ho, a més, en valencià i en clau valenciana.
El segon motiu és perquè el funcionament de l’Ajuntament de Finestrat, per desgràcia, no ha sorprés massa. És d’aquelles coses que se sap molt però es pot demostrar poques vegades. En aquesta ocasió, la valenta actitud d’unes persones que han decidit parlar de la seua experiència ens ha permés iniciar el camí de contrastar informació, buscar dades i acabar publicant el reportatge definitiu. El periodisme no pot funcionar sense recursos, però tampoc sense alertadors i gent valenta que s’atrevisca a denunciar allò que considera injust.
Però denunciar té riscos. Per açò protegim la identitat de les nostres fonts. Perquè com deia, la realitat de Finestrat, que segur que és la de molts altres pobles, difícilment es pot explicar perquè es basa en un sistema de recompenses i amenaces que acaba constrenyent societats senceres. És l’herència d’un caciquisme històric que el nostre país ha patit des de temps immemorials, que la República va aconseguir esborrar en gran part, però que la dictadura franquista va reimplantar i la democràcia no va atrevir-se’n a desmuntar a fons els seus tentacles.
Explicar el que passa a Finestrat, més enllà de la rellevància política -que la té, sobretot des que l’exalcalde d’un xicotet municipi de 10.000 habitants ha arribat a la presidència de la Generalitat, la institució pública més important del país- és sobretot contribuir a desmuntar aquest caciquisme del segle XXI que no té cap problema a utilitzar els recursos i les institucions de tots per eternitzar-se al poder i mantenir i reforçar els seus privilegis.
Cal continuar la pressió social i la denúncia pública. Als mitjans de comunicació, als tribunals, a les urnes i als carrers. Perquè el caciquisme -l’històric i el modern- és un sistema que rere un decorat de suposada estabilitat provoca l’anquilosament de la societat, mata el dinamisme i la crítica, provoca greus desigualtats i injustícies, desprestigia la democràcia, maltracta la nostra llengua i només deixa l’obediència deguda, la mediocritat i el saqueig dels recursos públics en favor d’uns pocs amb la promesa que “si soc fidel alguna cosa em tocarà del botí”. I mentre tinguem el vostre suport de la comunitat de lectors agermanada, continuarem amb la nostra feina de fer periodisme lliure i prestant el nostre servei públic al poble valencià.
