Juan Francisco Pérez Llorca, com a president de la Generalitat, ha desplegat una agressiva política de baixades d’impostos complementada amb una “lluita seriosa contra la despesa pública innecessària”, tal com va quedar recollit en el seu discurs d’investidura ara fa gairebé un any. Aquell dia, a més, va prometre “reduir duplicitats” i “eliminar estructures ideològiques”, encara que no va acabar de definir que era exactament això.
Una política, però, que no pareix que siga la que s’ha aplicat a Finestrat, el municipi on va ser alcalde entre el 2015 i el 2025 amb majories absolutes avassalladores. Tant avassalladora, de fet, que el 2019 va aconseguir 10 dels 13 regidors, fregant el 60% dels vots.
Com ha cimentat aquesta fortíssima majoria el PP de Finestrat? Segurament hi ha moltes explicacions, matisos i també encerts, però és molt probable que la política de contractació pública massiva hi haja tingut alguna influència.
Finestrat té hui, segons el darrer cens, 9.919 habitants, però és que, a més, ha crescut molt ràpidament. Un creixement que ha suposat, per raons òbvies major necessitat d’empleats públics. Però s’han seguit els criteris de controlar “la despesa pública innecessària” que prometia el seu fins fa poc alcalde?
Segons les dades del ministeri espanyol d’Administracions Públiques, la mitjans de treballadors públics -incloent-hi funcionaris de carrera, personal laboral, interins i eventuals- en un municipi d’aquesta grandària és entre 60 i 90 persones. El 2018 Finestrat aprovava una nova Relació de Llocs de Treball (RLT) on s’ampliava la plantilla de treballadors municipals dels 179 que hi havia en aquell moment -una xifra que ja duplicava la part alta de la forqueta del que resulta normal en un municipi d’aquesta mida- en 40 places de nova creació, fins arribar a les 219.
Des de llavors la xifra ha continuat creixent. El Ple municipal del 31 de març del 2023, per exemple, aprovava una ampliació de personal amb deu noves contractacions, incloent-hi quatre conserges -el que implica quasi doblar la plantilla-, dos policies locals i diferents oficials i operaris especialitzats.
Entre el 2021 i el 2025, just els últims anys abans de l’espectacular victòria electoral de Pérez Llorca i els anys posteriors, el Butlletí Oficial de la Província (BOP) d’Alacant va registrar el nomenament de nou funcionaris de carrera, 16 persones contractades que han passat a funcionaris gràcies al procés d’estabilització imposat pels tribunals europeus, i uns altres 29 contractats que han passat a ser personal laboral fix.
Qui s’ha beneficiat d’aquest treball públic?
El número de treballadors públics no suposa, a priori, cap problema i més aviat és un indicatiu d’una administració robusta capaç d’oferir serveis públics de qualitat a la ciutadania i s’associa sobretot amb polítiques de caire socialdemòcrata o progressista. Uns indicatius que més aviat xoquen amb l’ideari que Pérez Llorca ha defensat des que va arribar a la presidència de la Generalitat.
Per això, hem volgut anar més enllà dels número freds i saber qui són aquestes persones que han aconseguit una plaça de funcionari a l’Ajuntament de Finestrat els darrers anys.
La primera dada que crida l’atenció és que de les nou persones que han guanyat la plaça de funcionari de carrera els últims quatre anys, quatre tenen Llorca com a primer o segon cognom. Llorca és un llinatge molt habitual a la Marina Baixa i especialment a Finestrat i no vol dir que tots siguen família, però segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, menys de 14 veïns de cada mil porten aquest Llorca com a primer cognom i menys de dotze com a segon. Unes xifres molt inferiors al quasi 50% dels nous funcionaris que sí que se’n diuen. Una dada que podria indicar que, potser no són família, però que els llocs de treball públic es podrien estar repartint per sectors molt concrets de la població.
Família política
De fet, entre aquestes nou persones sí que hi ha alguna família. Concretament, Vicente Algado Sellés, germà de l’actual alcaldessa, Nativitat Algado Sellés. Vicente, però, no és només germà, sinó que també és col·laborador del PP des de fa dècades. Com a mínim des del 2007 n’ha exercit com a apoderat a les eleccions i el seu primer contracte municipal -el 2008, poc després de que el PP guanyara les eleccions per primera volta el 2007, amb Honorato Algado com a alcalde- com a membre del gabinet d’alcaldia.
Vicente Algado ha seguit un camí que resulta molt habitual a Finestrat, passant de càrrec de confiança a treballador públics i després, funcionari de carrera.
És el cas, per exemple, de Pedro Riera Llorca, qui va entrar a l’Ajuntament com a cap del Gabinet d’Alcaldia i que el març del 2023 va ser nomenat funcionari de carrera, després d’aprovar unes oposicions com a tècnic d’administració amb categoria A1.
També de la periodista María Pilar Díaz López, contractada pel PP local com a cap de comunicació de la campanya electoral del 2007. El seu perfil d’X, inactiu però mai esborrat encara permet llegir seues piulades en què es mostra com a fan del programa Salvados, critica Mercadona i denuncia els desnonaments. Allò, però pareix aigua passada. Díaz va passar de contractada pel partit a contractada per l’Ajuntament com a cap de premsa i, de nou, de personal de confiança a funcionària de carrera com a tècnica mitjana de Xarxes Socials i Comunicació i categoria A2 el desembre del 2025.
El cas de Vanesa Soler, esposa de del mateix Llorca i protagonista d’una escandalosa contractació a la Diputació de València que va haver de revertir-se, és un poc diferent. Va passar d’administrativa contractada per l’Ajuntament a funcionària en el procés de d’estabilització el desembre del 2023 -amb el seu marit a l’alcaldia- amb una baremació de mèrits “poc comuna”, segons va publicar ElDiario.es.
Encreuar els noms dels beneficiaris dels processos d’estabilització del 2023 i 2024 amb les darreres llistes electorals permet trobar dos antics candidats del PP i els germans de dos altres beneficiats en aquests processos, però no són els únics, ja que la llista inclou com a mínim quatre col·laboradors del partit -que s’han inscrit com apoderats en alguna ocasió- i la filla d’un cinquè. Una relació que no inclouria, per exemple, les parelles, familiars més llunyans o amistats, ja que no resulta tan evident la coincidència de noms. En altres casos, la relació amb el PP no està documentada i es limita a comentaris de l’estil “tota la família ho són”.
Ara, per ser justos amb l’Ajuntament de Finestrat, cal destacar que un dels nou funcionaris de carrera que van passar les oposicions va ser candidat socialista en unes eleccions locals.
En canvi, pitjor sort va tenir M.E.S.G, treballadora del servei de neteja municipal qui en el moment d’afrontar el procés d’estabilització va trobar-se amb un plec de condicions que no podia complir i que mai havia necessitat per exercir les seues tasques durant els 13 anys que treballava a Finestrat. Aquest fet va provocar el seu acomiadament, que el TSJ va considerar improcedent, condemnant el consistori a pagar una indemnització de 19.849,32 euros.
Una demografia peculiar
Finestrat té, com déiem, 10.000 habitants, però tot i això, el seu creixement les darreres dècades ha estat exponencial. El 1994, la població tot just arribava a les 1.424 persones. El 2003, aquesta xifra s’havia duplicat fins als 2.858 i en les darreres dues dècades s’ha tornat a multiplicar per quatre.
La intensa activitat constructora, amb uns governs municipals que han anat requalificant grans quantitats de terreny ha permés aquest increment de la població que s’ha instal·lat, sobretot, en urbanitzacions fora del nucli urbà, poblades per estrangers. De fet, ara mateix els estrangers suposen un poc més de la meitat dels habitants totals de Finestrat i els britànics són el principal grup nacional.
Les implicacions polítiques d’aquesta demografia és que, malgrat tots els habitants, el cens electoral del 2019 era de 4.381 electors i molts d’aquests, de nou, ciutadans de la Unió Europea amb dret a vot, però poc interés real en la política local, per la qual cosa l’abstenció va arribar al 43%, huit punts per damunt de la mitjana del País Valencià, que va rondar el 35%. Així doncs, amb 1.576 vots, Pérez Llorca va aconseguir el “miracle” de fer-se amb dos terços dels regidors. Una xifra que suposa un empleat públic per cada deu vots.
