La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) va condemnar el passat 2 de juliol l’Ajuntament de Finestrat a indemnitzar M.E.S.G. amb 19.849,32 euros per haver-la acomiadada de forma injustificada. La sentència ratifica la decisió del Jutjat Social núm. 2 de Benidorm -encara que en rebaixa la indemnització- que ja s’havia pronunciat en la mateixa direcció el novembre del 2025, en un procediment recorregut pel consistori.
Els fets es remunten al 2024, quan el president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, era alcalde de Finestrat. Llavors, en ple procés d’estabilització de treballs eventuals, el consistori va decidir traure a concurs 14 places “d’Ajudants d’oficis”, una d’aquestes de “recollida de residus sòlids a la via pública” -el que tothom entén com a fematera- que ocupava M.E.S.G. des del 2011.
Aquesta treballadora havia estat contractada primer per Fomento de Construcciones y Contratas i després subrogada a l’Ajuntament quan es va internalitzar el servei, l’esmentat 2011. Des de llavors duia a terme les seues tasques amb un contracte d’obra i servei. Una situació legal que el tribunal considera un “frau de llei”, ja que aquesta classe de contractes no poden utilitzar-se per “cobrir necessitats permanents o estructurals del contractant”.
En principi, el procés d’estabilització i l’oferta de noves places només havia de ser un tràmit per tal que M.E.S.G. mantinguera el seu lloc de treball de forma fixa i fugint de la precarietat i el frau de llei. El problema, però, va arribar quan va eixir el plec de condicions per accedir a la plaça, i és que una d’elles era tenir el carnet de conduir, una condició que aquesta treballadora no tenia i malgrat això havia dut a terme la seua faena sense problemes durant 13 anys. Amb aquestes noves condicions, M.E.S.G. no va poder ni tan sols optar a mantenir la seua plaça.
Si bé el tribunal va considerar que exigir el carnet de conduir pot estar “ajustat a l’ocupació laboral de peó de neteja”, encara que durant 13 anys mai l’haguera necessitat, va acabar condemnant l’Ajuntament de Finestrat per no haver abonat cap tipus d’indemnització a la treballadora. “No s’ha de desconéixer que l’extinció de la relació laboral dels treballadors indefinits no fixos per la cobertura reglamentària de la plaça en virtut dels processos d’estabilització (…) no pot considerar-se ajustada a dret si no s’acompanya de l’abonament de la compensació econòmica prevista en la seua disposició addicional sisena”, amb el que justificava la condemna al consistori a pagar la corresponent indemnització, que va xifrar en 36.425,31 euros, encara que més tard el TSJ la rebaixaria als 19.849,32 esmentats anteriorment.
