Després de mesos d’atur, Cristina estava molt contenta. Havia estat acceptada en el Taller d’Ocupació Puig Campana IV, una formació remunerada de Labora que incloïa pràctiques com a administrativa a l’Ajuntament de Finestrat (Marina Baixa). A banda del sou mentre duraven les pràctiques, l’opció de quedar-se treballant al poble on havia anat a viure era il·lusionant i el seu currículum -parla cinc idiomes- li donaven esperances per entrar a l’oficina municipal de turisme o com a docent d’anglés.
La cosa, però, va començar a torçar-se el primer dia del curs, el 28 de febrer del 2025. La docent va començar a explicar el currículum que impartiria que incloïa, entre altres matèries, una assignatura d’anglés. Cristina va alçar la mà i va preguntar si també inclouria valencià. “Tenint en compte que molts dels alumnes eren de fora, hi havia una argentina, i també una madrilenya, vaig pensar que els podria ser útil. Al remat, Finestrat és un municipi valencianoparlant i el valencià és inevitable si treballes al poble”, recorda. La resposta, però, la va deixar glaçada. De molt males maneres, la docent va respondre: “Aquí no se va a dar lugar a imposiciones lingüísticas, así que siguiente pregunta”.
La situació podria haver quedat com una anècdota desagradable, però este va ser només l’inici d’una situació que Cristina no pot descriure més que com “un infern”.
“Quan va acabar la classe va buscar qui havia fet la pregunta del valencià. Li vaig dir que jo i vaig intentar argumentar-li, fins i tot em vaig oferir per ajudar els meus companys amb el valencià. Diria que va ser llavors quan va decidir fer-me la vida impossible”, rememora Cristina
Sempre segons aquest testimoni, a partir de llavors, la docent va dedicar-se a assetjar-la de forma continuada i virulenta. “Es burlava de mi de forma constant i intentava posar-me en contra la resta de companys, em cridava per coses tan banals com obrir una finestra, jo no podia dir o preguntar res a classe. Era evident que allò no tenia cap sentit, així que vaig anar a Labora i vaig demanar que em canviaren de curs a un altre municipi, però em van respondre que no era possible, que havia d’acabar el que havia començat”.
La resta d’alumnes van mantenir-se en una situació ambivalent, mentre una va donar suport explícit a la docent, la resta preferien callar. “Jo no era lúnica a rebre assetjament, hi havia una xica amb una malaltia a la qual també tractava molt malament i una altra que si preguntava massa o no anava prou ràpid la tractava de burra. En una ocasió fins i tot va anar als banys, on va cridar una alumna per l’ús del paper de vàter. Era tot molt tens i desagradable”.
La situació va acabar esclatant al juny, quan Cristina va plantar-se i va exigir el respecte mínim en una situació professional. “La seua resposta va ser dir-me que com que ella no tenia el dret a tractar-me així i una altra alumna també es va posar molt violenta amb mi, dient-me que em callara la puta boca i que no podia queixar-me. Allò va ser traspassar el límit definitiu”.
Després d’això, Cristina va demanar la baixa per ansietat, els atacs de pànic i els mals de cap eren insuportables. No només li va ser concedida, sinó que l’INSS (Institut Nacional de Seguretat Social), l’ha tramitat com a accident laboral, un reconeixement explícit de l’origen de l’ansietat és l’assetjament patit en un entorn laboral. A l’agost, fins i tot hauria de necessitar un ingrés hospitalari per problemes cardíacs relacionats amb l’ansietat.
L’Ajuntament es renta les mans
Cristina va portar el cas també a l’Ajuntament de Finestrat, però la seua reacció la qualifica com a “decebedora”. “Diverses vegades em van dir que el que havia de fer era no parlar en valencià i quan em vaig queixar de la docent per ser agressiva i maltractar les alumnes em va parèixer que ja els semblava bé, que volien una ‘docent dura que posara els alumnes rectes’. De fet, la secretària de l’ajuntament va fer-me un signe de silenci [posant-se el dit als llavis] quan vaig anar a demanar-li una mediació”.
Ja amb la baixa, Cristina va ser convocada el 10 de juliol a una reunió on se li va prometre aplicar el protocol de prevenció de l’assetjament amb el regidor de Cultura i dos tècnics, encara que de forma inusual no va comparéixer la psicòloga municipal. “Vaig veure de seguida que no tenien cap interés a resoldre el conflicte, em van limitar a passar-me un formulari genèric sobre els continguts i quan jo vaig treure el tema de la docent van començar a tirar pilotes fora, a dir que ‘era una versió contra l’altra’ i que ‘la resta d’alumnes estaven contents’. Quan els vaig dir que ho tenia tot gravat i que estava en mans dels jutjats, els va canviar la cara. Llavors va canviar la versió, van dir que no podien aplicar el protocol perquè era un cas judicialitzat, el que no té cap tipus de sentit. Després també m’han dit que la docent va confiscar els mòbils a les alumnes per por que algú més la gravara”.
El següent pas de l’Ajuntament de Finestrat va ser acomiadar-la malgrat estar de baixa. En una carta signada per l’alcalde del municipi, Juan Francisco Pérez Llorca, se li comunica l’acomiadament per no haver assistit al 75% mínim requerit de sessions formatives. “Açò no és cert, mentre estava al curs vaig assistir pràcticament sempre, fins que em van donar la baixa”, es defensa Cristina.
L’afectada va presentar dues denúncies, una per via penal per assetjament, i que es troba amb un arxiu provisional, i la segona via laboral per acomiadament improcedent. Per ara, està a la recerca d’un advocat per tal de recórrer l’arxiu mentre la segona té data de judici per a maig del 2027.
Mentrestant, la citada docent continua fent classes a l’Ajuntament de Finestrat i el consistori li ha renovat el contracte per un nou curs.
