La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia valencià ha desestimat un altre recurs ‒en aquesta ocasió presentat per membres de Compromís‒ contra l’ordre de la Conselleria d’Educació que regula i convoca la consulta als representants legals de l’alumnat per a l’elecció de llengua base aplicable a partir del curs escolar 2025-2026. La sala ja va resoldre a l’octubre del passat any un altre recurs ‒el primer, presentat pels sindicats STEPV i Intersindical Valenciana‒ i va establir que la resolució administrativa s’ajusta a dret. En aquest cas, el tribunal subratlla que Educació estava habilitada per a desenvolupar la llei “fins i tot en allò relatiu a la previsió i realització de la consulta, i per descomptat els resultats venen disciplinats procedimentalment en l’ordre impugnada”.
Els recurrents al·legaven en aquesta ocasió la nul·litat de l’ordre o d’articles d’aquesta per vulnerar en la seua tramitació diverses lleis i disposicions de rang superior, com la Constitució espanyola; nul·litat de tràmits previstos en el procediment de consulta regulat en l’Ordre i que provoquen en cascada la nul·litat de la resta de tràmits i de tot el procediment previst (per “imposar” la consulta de manera telemàtica exclusivament); en establir que l’acte administratiu el genera una aplicació informàtica (ITACA) i no un òrgan amb competències decisòries o per vulnerar els límits de l’habilitació atorgada per la Llei 1/2024 i atemptar contra els drets individuals ja adquirits de les famílies que té fills matriculats als col·legis de la seua elecció, entre altres qüestions.
L’advocada de la Generalitat va negar “cap transgressió legal” de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació ni quant al procediment seguit per a l’aprovació ni en el contingut de la disposició administrativa impugnada “amb clara cobertura en la norma substantiva que desenvolupa i respecta, Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa”.
La sala, en aquesta resolució, fa referència a la primera sentència d’octubre en què es va resoldre el gruix dels motius impugnatoris desenvolupats per l’ordre. En aquesta nova resolució, el TSJ considera, entre altres motius procedimentals, que les raons d’interés públic per a la tramitació urgent del procediment consten acreditades; també descarta la nul·litat per la manera en què es va omplir el tràmit de participació ciutadana.
Quant als motius impugnatoris de fons, la sala considera que l’ordre “emana del titular de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació”, que ostenta “potestat reglamentària en matèries de la seua competència” segons la llei. A més, afegeix, en relació amb un altre de les tesis de la demanda, que en la llei valenciana habilitant el dret a triar la llengua base “no és exclusiu a l’inici de l’escolarització” ‒com mantenen els recurrents‒ per ser extensiu a tot l’alumnat de segon cicle d’Educació Infantil, d’Educació Primària, d’Educació Secundària Obligatòria i de Batxillerat, així com al tercer curs del primer cicle d’Educació Infantil en el cas de les escoles infantils i col·legis d’Educació Infantil i Primària que oferisquen també aquest nivell, i així es reconeix en els articles 4.1 i 9, apartats 1 i 2, de la Llei 1/2024.
Per a la sala, aquesta habilitació existeix i no només per la transitòria segona de la llei de Llibertat Educativa emanada de Les Corts, sinó per una disposició que conté “una habilitació meridiana” a la persona titular de la Conselleria competent en matèria d’educació per a dictar quantes disposicions […] siguen necessàries per al desenvolupament, interpretació i aplicació d’aquesta llei. No hi ha dubte ‒continua‒ que el desenvolupament de la llei sobre una cosa tan nuclear en aquest cos legal i ja emfatitza el preàmbul (ni més ni menys que dedicant quatre dels seus cinc apartats, I, II, III i IV, al tractament de les dues llengües cooficials en l’ensenyament) precisa d’un desenvolupament sobre l’elecció de la llengua base, al mateix temps fent viable el compliment del calendari d’aplicació (disposició final segona de la llei). I d’ací ve que no constatem la transgressió denunciada”, apunta la sala en aquesta qüestió.
Igualment, sosté que l’ordre impugnada no incorre en els “vicis de supralegalitat-bloc de constitucionalitat” que li imputen els demandants i també rebutja ‒amb referència a la sentència d’octubre‒ que el sistema establit per la Generalitat discrimine els alumnes de zones castellanoparlants que optaren pel valencià ni que es prive els representants legals de l’alumnat del dret individual d’opció lingüística i atribuir-lo al conjunt de les famílies en votació. “Cap dels preceptes invocats reconeix el dret dels representants legals de cadascun dels alumnes en centres educatius de comunitats autònomes amb llengua cooficial, tinga dret a l’elecció de la llengua en què s’haja de prestar el servei educatiu a cada alumne. Els al·legats al respecte no es veuen abrigallats amb les referències en la demanda a sentències dictades per aquesta Sala, pel TS i pel TC”, agrega la sala.
