Vivim temps de lluita, d’esperances i, sovint, d’impotència, davant la manera com la nostra Conselleria està maltractant les nostres reivindicacions. La vaga indefinida, les manifestacions, les protestes… han generat una mobilització històrica, que jo, amb vint-i-cinc anys de docència a l’esquena, no havia vist mai de la vida. La lluita serà llarga, però estem fent història: per haver despertat, per haver fet nostres els carrers, per haver donat una lliçó de resistència i dignitat a tota la societat, en favor de l’escola pública.
Ara bé, alerta amb els gols en pròpia porta. Compte amb les decisions sense trellat ni reflexió que fan mal i gens de bé. M’estan arribant propostes, via les xarxes, com ara: no renovem els llibres de text, no ens gastem els diners de Xarxa Llibres, i així, que les editorials pressionen a Conselleria; no organitzeu ni contacontes, ni visites d’escriptors, ni xarrades culturals, ni tallers, ni teatres… no gasteu ni un cèntim del pressupost de Foment Lector de les Biblioteques ni d’Autors a les Aules. Diguem que Conselleria invertisca eixos diners a baixar ràtios, ampliar plantilles i climatitzar centres. Que protesten les editorials i les empreses…
Actuem sense pensar o hem perdut el coneixement? Conselleria estarà encantada, ballaran d’un peu d’alegria, si no ens gastem eixos diners. Els destinaran a bous, a la societat de caçadors o a la Santa Església. I en canvi, nosaltres docents serem còmplices i estarem contribuint a destruir el món de la cultura valenciana. I no és la cultura una peça fonamental de l’educació? Les editorials valencianes no són ONG, si no venen llibres pleguen. I els escriptors en valencià som, en la immensa majoria, gent compromesa i activista, molts fins i tot docents. I què em dieu dels pobres contacontes o les empreses familiars d’animació sociocultural? Quina pressió creeu que poden fer a Conselleria?
Per favor, lluitem i reivindiquem amb intel·ligència, astúcia i eficàcia. No sigueu partícips de mesures suïcides i a la desesperada. La millor protesta que podem fer, sobre el tema dels llibres de text, els autors i les activitats culturals en horari lectiu és gastar-nos fins l’últim cèntim del pressupost de Conselleria. I per al curs vinent, exigir-ne més. Precisament, per demostrar que necessitem com més inversió millor, en cultura i educació.
No tinc el do de la clarividència ni tampoc la síndrome de Cassandra, l’endevina. Però estes setmanes, m’he sentit molt orgullós de ser docent, de tindre companys que omplien places i avingudes de gom a gom, de reivindicar l’escola que volem i un futur millor per al nostre alumnat. Guanyarem, amb trellat, intel·ligència i coneixement.
Francesc Gisbert és escriptor, docent en lluita i enemic públic de la Conselleria Educació GVA.
