El síndic del PSPV, José Muñoz, ha exigit aquest dilluns a la Mesa de Les Corts, presidida per Llanos Massó (Vox) i amb majoria del PP i de la formació d’extrema dreta, que renuncie a denunciar davant de la Fiscalia les tres docents que van protestar durant el ple del parlament valencià del 21 de maig. Muñoz ha defensat que va ser “un acte de pura reivindicació, un acte pacífic vinculat a la llibertat d’expressió”, i ha acusat el PP de practicar “violència institucional” contra la comunitat educativa. “Està arribant a cotes que no podíem imaginar”, ha assenyalat.
Aquell dia, les tres professores van cridar “consellera dimissió” des de la bancada superior de convidats de l’hemicicle adreçant-se a Carmen Ortí, la responsable d’Educació, mentre llançaven bitllets falsos amb les cares d’Ortí i del president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, i una armilla amb el lema “Docents en lluita“.
Actitud pacífica
El PSPV ha criticat que la Mesa de Les Corts tinga previst estudiar aquest dimarts l’informe elaborat pels serveis jurídics de la casa que proposa la possibilitat de sancionar i dur a Fiscalia les docents, ja que, quan les van convidar a eixir, van abandonar la cambra sense mostrar “cap objecció”.
Muñoz ha apuntat que confia que, una vegada analitzat l’informe, la decisió de la Mesa siga “negativa”. “Van fer un acte de pura reivindicació, un acte pacífic vinculat a la llibertat d’expressió en el qual van opinar i van fer una crítica a la situació que viu l’educació pública valenciana respecte a la Generalitat i, en aquest cas, especialment al president Pérez Llorca“, ha reivindicat.
“Una autèntica aberració”
El síndic socialista ha insistit que era “una crítica política que no va tindre cap mena de violència” i ha remarcat que “fins i tot a l’informe jurídic de Les Corts s’acredita que, quan les docents van ser interpel·lades pels serveis de seguretat, no van tindre cap mena de problema a abandonar la tribuna de convidats”. Per tot això, ha reclamat “sentit comú”, perquè portar-les a Fiscalia seria “una autèntica aberració i una utilització partidista i inadequada de les institucions valencianes”.
Així mateix, Muñoz ha criticat que, en la cinquena setmana de vaga, el cap del Consell “encara no s’haja assegut” a negociar amb els sindicats i que “s’utilitzen les institucions per a criminalitzar, atacar i exercir violència institucional contra la comunitat educativa”. A més, ha puntualitzat que la Generalitat “sembla que està més preocupada de defensar un relat que d’arribar a un acord”.
“No és un fet aïllat, també és violència institucional plantejar una negociació amb els sindicats en la qual no disposen del document sobre el qual discutiran, i que la Conselleria els plantege ser gravats en l’últim moment”, ha recalcat Muñoz, que ha acusat el departament de Campanar de generar “una pressió brutal contra la comunitat educativa” en retransmetre en línia les taules negociadores.
L’acampada i la Festa Grossa
D’altra banda, sobre l’acampada a la plaça de la Mare de Déu, el portaveu socialista ha subratllat que els mateixos manifestants “han demostrat més sentit cívic” que l’alcaldessa de València, María José Catalá i que el president de la Generalitat. “Sobre la qüestió de la celebració del Corpus Christi van decidir motu proprio abandonar parcialment la plaça perquè es poguera celebrar la Festa Grossa de la ciutat”, ha insistit.
Per aquest motiu, ha retret a Catalá que no proposara als acampats “cap alternativa”. “Semblava que el que volia era que entrara la policia a colps per a expulsar els manifestants que estaven acampats de manera pacífica, en compte d’intentar arribar a un acord amb ells i dialogar”, ha reiterat el portaveu.
“No són casos aïllats”, tots “demostren un patró comú del PP, que està exercint una violència institucional desconeguda contra una comunitat educativa que l’únic que vol és defensar una educació pública de qualitat, arribar a un acord i, en definitiva, acabar amb el conflicte”, ha conclòs.
