La Conselleria d’Educació, encapçalada per Carmen Ortí, es nega a reobrir la qüestió del valencià en les negociacions amb els sindicats docents per a posar fi a la vaga educativa indefinida que va començar l’11 de maig. Així ho han denunciat l’STEPV, UGT PV i CCOO PV, després de la reunió celebrada divendres passat, durant més de sis hores i mitja, en la qual l’administració va presentar la seua última proposta. El departament de Campanar ha tornat a convocar la taula de negociació aquest dilluns, a les 10 h, i els sindicats es concentraran davant de la seu de la Conselleria a les 9.30 h.

En l’anàlisi d’aquesta darrera proposta d’Ortí, l’STEPV ha indicat que el valencià “és el tema més estancat en la negociació“, ja que “no ha evolucionat gens des del 14 de maig o, en tot cas ha empitjorat per tal que ‘entitats col·laboradores‘ [Lo Rat Penat i RACV] puguen fer formació”. A més, ha recalcat “la Conselleria només ha fet dues propostes per a ‘millorar’ el valencià a l’ensenyament i totes ‘en el marc de la legislació vigent’”.

Per part seua, Plataforma per la Llengua també ha alertat que “la situació del valencià continua sense avanços” en les negociacions amb Educació, ja que “no ha mostrat fins ara cap voluntat de treballar el foment de la llengua pròpia”.

En aquest context, l’entitat ha considerat que “el conflicte educatiu seguirà plenament obert mentre no s’incorporen propostes i garanties reals per a defensar i promoure el valencià a les aules“. Tanmateix, ha advertit que “no es podrà arribar a cap acord sòlid si la llengua pròpia continua sent ignorada en les converses”. 

Manifestació a València per l’escola pública, el 2 de juny del 2026 | Plataforma per la Llengua

La defensa del valencià, un dels motors de la vaga 

Per a Plataforma, “la defensa del valencià ha sigut des del principi un dels principals motors del conflicte educatiu“, atés que des de l’inici de les protestes, milers de docents han omplit carrers i places per a “rebutjar les retallades, la censura i les polítiques que afebleixen la presència de la llengua pròpia al sistema educatiu”. En aquest context, ha subratllat, “les samarretes verdes de la campanya ‘La llengua no es toca’ s’han consolidat novament com un dels principals símbols de les mobilitzacions“. 

L’entitat ha assenyalat que” aquesta persistència demostra la profunditat del malestar existent als centres educatius, i reclama que qualsevol acord incorpore mesures concretes i immediates per revertir el retrocés de la llengua al sistema educatiu“. “La defensa de la llengua pròpia hauria de ser un dels principals eixos de qualsevol govern de la Generalitat”, ha remarcat.  

Concentració en suport de l’escola pública | STEPV

Reivindicacions

En aquesta línia, ha exigit la paralització del desplegament de la mal anomenada Llei de “llibertat educativa”, la derogació del decret que impedeix estudiar els autors de Catalunya i les IIlles a l’assignatura de Valencià de batxillerat -un objectiu que també vertebra la campanya “No a la censura en la literatura” de l’entitat – i la garantia que el valencià continue sent llengua vehicular i d’aprenentatge al sistema educatiu

També ha reclamat qüestions com que el coneixement del valencià deixe de ser considerat un simple mèrit i torne a ser un requisit per accedir a la funció pública docent, que es respecte la llengua dels centres en les substitucions del professorat, i que totes les comunicacions de la Conselleria estiguen, com a mínim, disponibles en valencià.

En aquest sentit, l’entitat ha qualificat “d’especialment greu” que les correccions de les proves de cicles formatius s’hagen distribuït exclusivament en castellà. “Com a símptoma del poc respecte que tenen a la llengua pròpia, a les proves PAU s’ha distribuït material amb faltes d’ortografia greus que han indignat encara més el món educatiu”, ha recalcat. 

Pel que fa a la proposta de comptar amb “entitats col·laboradores” per a homologar formació, Plataforma per la Llengua ha defensat que aquesta funció hauria de correspondre exclusivament a les universitats públiques, per a evitar qualsevol porta oberta a plantejaments secessionistes o a la degradació dels criteris acadèmics. 

Així, ha indicat, “mentre el valencià continua sense rebre una resposta adequada en les negociacions educatives, els pressupostos de la Generalitat inclouen noves subvencions de 100.000 euros per a Lo Rat Penat i per a la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), que promouen models lingüístics acientífics”.

Més notícies
Notícia: “Sé que tot això molesta els qui m’escolten, però què he de fer?”
Comparteix
OPINIÓ | "Voldria per als nostres bisbes i capellans, una veu que denuncie i increpe els excessos i la prepotència d'un govern que hauria de cuidar al màxim els nostres docents i no maltractar-los com ho està fent el Consell de la Generalitat del País Valencià."
Notícia: Una manifestació a València reclama “acabar amb el negoci de l’habitatge”
Comparteix
Els participants exigeixen "abaixar els preus dels lloguers" i que "els contractes siguen indefinits"
Notícia: “Si Europa vol anar a algun lloc, ha d’apostar per un model confederal”
Comparteix
Entrevista a Lorena López de Lacalle, presidenta de l'Aliança Lliure Europea, que celebra l'Assemblea General a Gandia
Notícia: Decidim: “El problema no és la manca de recursos, sinó les prioritats polítiques”
Comparteix
L'entitat assenyala que "és el moment d’exigir no només més recursos per a l’educació, sinó la gestió sobirana dels recursos que generem, la fi de l’espoli fiscal i la condonació del deute valencià"

Comparteix

Icona de pantalla completa