L’aliança Lliure Europea és una organització política continental que reuneix 39 partits de 19 estats de dins i fora de la Unió Europea, incloent-hi el Partit Nacional Escocès, el Playd Cimru gal·lès o el Partit de la Nació Corsa. A l’estat espanyol hi estan adherits el Bloc Nacionalista Gallec, Esquerra Republicana de Catalunya, Més per Mallorca, Eusko Alkartasuna -ara dins d’EH Bildu- o Més Compromís. Aquest cap de setmana celebra la seua Assemblea General a Gandia, fet que aprofitem per parlar amb la seua presidenta, la basca Lorena López de Lacalle.
L’Aliança Lliure Europea (ALE) celebreu aquesta assemblea general en un moment dolç, no? Després de les eleccions a Gal·les i Escòcia i també amb bons resultats dels vostres socis al País Basc, Galícia i Còrsega
Sí que és un bon moment, sobretot el tema de Gal·les, que no només arriben al govern després de cent anys, sinó que, i potser açò és més important, ho fan derrotant Reform UK. Crec que aquest matís és fonamental, perquè allà on els partits de l’ALE són forts som una barrera eficaç contra l’extrema dreta. En moments de caos i por, que és el que alimenta les idees ultres, nosaltres recollim allò que volen els nostres pobles i ho tenim clar. És l’alternativa que millor funciona i ho hem vist ara a Gal·les i Escòcia, però també a Còrsega, al País Basc, a Galícia…
“Allà on els partits de l’ALE són forts som una barrera eficaç contra l’extrema dreta”
El tema troncal que defineix més l’ALE és la defensa al dret a decidir dels pobles. Açò és compatible amb el projecte europeu?
Sí que ho és, i la prova és que els partits de l’ALE som profundament europeistes, però encara diria més, aquest és l’esperit original i fundador de la Unió Europea, que incloïa el respecte a la diversitat. En els darrers anys, per desgràcia, la UE està patint una deriva estatalista molt preocupant, on els fons per a les regions s’envien a les capitals dels diferents estats que són les que els administren i decideixen, amb un Comité de Regions que opina però no decideix, i si açò li sumem que el Parlament Europeu no té plena capacitat legislativa o que la comissió Europea continua depenent dels estats… el resultat és una democràcia empobrida.
Llavors?
Llavors el que cal és un reforma profunda del projecte europeu, que avance cap a una confederació, on els resultats de les eleccions europees signifiquen alguna cosa. Si la UE vol sobreviure, ha d’anar cap ací.
“Sense les formacions que som a l’ALE, Pedro Sánchez no existiria. Estem oferint propostes viables i sensates”
I com s’arriba a aquesta reforma?
Doncs construint aliances. Hem d’anar a buscar denominadors comuns, ser capaços de construir espais de trobada amplis i entendre que els partits que formem l’ALE ja no som aquells partits de trinxera, sinó que busquem col·laborar i aportar a les solucions. Per exemple, només cal mirar l’estat espanyol. Sense les formacions que som a l’ALE, Pedro Sánchez no existiria. Estem oferint propostes viables i sensates.
I l’objectiu és recuperar la vella idea dels Estats Units d’Europa…
Estats Units, els d’Amèrica vull dir, són més federals que confederals, on les parts queden més diluïdes i nosaltres volem respectar les diferències de cada poble, així que potser no és la millor marca. Però Europa és una gran potència econòmica, però no política, i si vol anar a algun lloc ho ha de fer amb un model confederal. Al final, el projecte europeu té moltes coses bones: les beques Erasmus, garantir les vacunes durant la pandèmia, fer la primera legislació del món que pose un fre al poder de les grans tecnològiques i els faça pagar impostos… són coses que els països menuts tenen complicat de fer, però dins d’Europa sí que es pot. Però ha de ser una Europa construïda des de baix cap a dalt, eliminant les mancances democràtiques que té ara mateix, i reconec que no estem en la millor conjuntura per aconseguir-ho.
Per?
El primer mandat d’Ursula Von der Leyer no va estar malament, s’hi podia parlar i arribar a acords, però en el segon ha canviat molt, és infumable. Ha claudicat a l’extrema dreta i quan nosaltres hi anem a parlar ens respon amb “parlem amb els nostres estats respectius”. I la solució només passa per una cosa.
Quina?
El vot. La gent ha d’anar a votar. L’abstenció a les eleccions europees és d’un 50%, a vegades del 70% i l’extrema dreta hi està sobrerepresentada. La fotografia que es veu al Parlament Europeu no és la de les nostres societats.
“Europa no és Brussel·les, és Gandia, València, Dénia, Alcoi…”
Potser a la gent li costa anar a votar a les europees perquè ho veu molt lluny?
Els eurodiputats estan a Brussel·les però fan feina per als seus pobles. Els valencians teniu Vicent Marzà, un diputat molt bo que ha fet molt bona feina en molts temes com la qüestió de la dana, els fons europeus, l’agricultura… Europa no és Brussel·les, és Gandia, València, Dénia, Alcoi… totes les ciutats i pobles dels nostres països.
I parlant de Compromís, com és la relació? Perquè vostès pertanyen al mateix partit europeu, però després a les eleccions europees van a llistes diferents. Compartiran llista EH Bildu i Compromís el 2029?
El problema nostre és la circumscripció única, això ens resta molta força. Sense açò tindríem el doble d’eurodiputats. Però a més ens obliga al tema aquest de fer llistes diferents. A l’ALE som pioners en compartir els temps dels eurodiputats segons els resultats electorals per tal de donar més representació a diferents partits. Diria que som l’únic grup que ho fem però és que la diversitat ens obliga a ser creatius. Però sobre el que deies de les eleccions del 2029, hi estem treballant. Estem treballant sobre com afegir més gent, no tenim cap problema, només hem de trobar la manera perquè ens hem d’adaptar a una circumscripció que no és la nostra natural. Al final, l’objectiu és aconseguir més eurodiputats en un context advers.
