Una manifestació celebrada a València aquest dissabte ha reclamat “acabar amb el negoci de l’habitatge“, ja que “cap govern ho farà per nosaltres”. Així, ha exigit “abaixar els preus dels lloguers” i que “els contractes siguen indefinits” amb l’objectiu de fer front la crisi residencial.

La protesta, convocada per Entre Barris, el Sindicat d’Habitatge de València, el Sindicat d’Inquilins de València i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), ha transcorregut des de la plaça de Sant Agustí fins a les Torres de Serrans.

En declaracions als mitjans, la portaveu del Sindicat d’Habitatge de València, Julia Sendra, ha afirmat que estem davant d’una “crisi de l’habitatge sense precedents, amb preus històrics que no es poden pagar”. Així mateix, ha manifestat que els governs no fan res “perquè protegeixen els rendistes i especuladors i no protegeixen el dret a l’habitatge”.

Per part seua, la portaveu del Sindicat d’Inquilins de València, Andrea Leixos, ha exposat les seues propostes: “Dos de les nostres demandes són acabar amb les empreses de desocupació i que els contractes de lloguer abaixen els preus i siguen indefinits”.

En aquesta línia, el portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha indicat que una de les reivindicacions d’aquesta manifestació “és la fi de tots els desnonaments”, ja que “no pot ser que més famílies que es queden al carrer sense alternativa residencial”.

“Els governs són responsables d’aquesta situació i les mesures hauria de començar per l’expropiació dels habitatges de tota la banca rescatada”, ha subratllat.

El portaveu d’Entre Barris, Quique Gallego, ha ressaltat l’última mesura que proposen els quatre col·lectius convocants: “La prohibició de la compravenda d’habitatges amb finalitats especulatives i, junt amb aquesta i la resta de demandes, que s’acabe el negoci de l’habitatge”.

En aquest sentit, ha destacat que “no es pot continuar permetent que l’habitatge siga un negoci” i que accedir-hi siga “impossible per a la major part de la gent”.

Frenar els desnonaments

En un manifest, les associacions convocants han reclamat “frenar els desnonaments de manera indefinida, abaixar els preus del lloguer i establir els contractes indefinits, expropiar els pisos buits i dedicats a l’especulació turística i immobiliària, prohibir la compravenda de pisos de manera especulativa i il·legalitzar les empreses de desocupació”.

En aquest marc, han assenyalat que “centenars de milers de persones es troben en una situació límit, amb notificacions de finalització de contracte, denúncies per impagaments i anuncis de no renovació”. Així, han posat en relleu que, “mentre els salaris estan pràcticament estancats, l’habitatge s’ha disparat un 78% en els últims cinc anys i ja ha superat els 1.300 euros de mitjana de lloguer a la ciutat”.

“També ens enfrontem a noves formes de precarització de l’habitatge, com el lloguer temporal per motius turístics o per habitacions, o el coliving“, han recalcat.

El manifest denuncia que “aquests fenòmens estan arribant fins i tot als barris més perifèrics i als pobles dels voltants de la ciutat i afecten directament la vida dels ciutadans, amb cada vegada més veïnes expulsades de les seues cases”.

Més notícies
Notícia: La baula més feble de la crisi de l’habitatge
Comparteix
L'Ajuntament de València vol enderrocar les barraques de l'antiga Fórmula 1 on viuen 1.300 persones en el que seria el desnonament més gran de la història del País Valencià
Notícia: “Si Europa vol anar a algun lloc, ha d’apostar per un model confederal”
Comparteix
Entrevista a Lorena López de Lacalle, presidenta de l'Aliança Lliure Europea, que celebra l'Assemblea General a Gandia
Notícia: Un edifici o una plaça?
Comparteix
Entre els models romans clàssics i l'arquitectura industrial, entre el neoclassicisme i el moviment modern en gestació, la plaça de bous de València sembla el centre geomètric on convergeixen totes les línies de força de l'arquitectura del segle XIX. Sebastià Monleon va saber aprofitar l'oportunitat d'alçar un edifici veritablement singular.
Notícia: Els oficis de la nova era climàtica
Comparteix
La nova economia climàtica no serà justa per si sola. Pot crear ocupacions dignes o pot crear precarietat verda. Pot repartir oportunitats o concentrar beneficis. Pot revitalitzar pobles o convertir-los en aparadors sostenibles per a uns pocs. Tot dependrà de les polítiques públiques, de la formació, de la inversió, de la negociació social i de la capacitat col·lectiva per orientar el canvi.

Comparteix

Icona de pantalla completa