El mercat residencial a la ciutat de València entra en “una nova acceleració”: el preu mitjà de l’obra nova plurifamiliar supera ja els 4.500 euros per metre quadrat, després d’una pujada pròxima al 10% en tot just un trimestre.
Així ho reflecteix l’últim informe corresponent al segon trimestre de 2026 de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), que constata “un nou salt en els preus” i evidència que “l’accés a l’habitatge es tensiona a un ritme cada vegada més difícil d’absorbir pel mercat”, segons ha informat la institució en un comunicat.
“La dada és molt contundent”, ha indicat el director de la Càtedra, Fernando Cos-Gayón. “No estem davant una oscil·lació conjuntural del mercat, sinó davant la consolidació d’una emergència residencial de fons. València s’està quedant sense habitatge assequible”, ha advertit.
Dimensió metropolitana
Segons la càtedra, el problema ja no pot analitzar-se únicament des dels límits administratius de la ciutat. València funciona, des del punt de vista residencial, com una verdadera “ciutat metropolitana”.
D’aquesta manera, la pressió s’ha estés cap a l’Horta Nord, l’Horta Oest, l’Horta Sud, Sagunt i altres municipis de la corona urbana, que ja no actuen com a alternativa assequible, sinó com a prolongació d’un mercat tensionat.
“El problema ja no cap dins del terme municipal”, ha apuntat Cos-Gayón. “La demanda es mou en clau metropolitana, però continuem planificant, tramitant i produint habitatge com si poguera resoldre’s municipi a municipi”, ha afegit.
L’informe subratlla que aquesta tensió té una causa estructural: “El creixement demogràfic i la formació de noves llars avancen a un ritme que la producció residencial no està sent capaç d’absorbir”.
El País Valencià ha passat de 4,96 milions d’habitants en 2016 a 5.549.539 habitants a l’abril de 2026, incorporant en tot just una dècada prop de 590.000 nous residents. A més, les projeccions apunten al fet que podria situar-se a l’entorn dels 6,3 milions d’habitants en 2039.
A aquesta pressió se suma el dèficit residencial advertit pel Banc d’Espanya. Entre 2021 i 2025, l’estat espanyol hauria acumulat un dèficit pròxim a 750.000 habitatges per la diferència entre les noves llars creades i els habitatges acabats. Només en 2025 es van formar al voltant de 240.000 noves llars, enfront d’uns 92.000 habitatges finalitzats. Una xifra, però, que obvia que encara hi ha un superàvit de quatre milions d’habitatges buits construïts durant l’anterior bombolla immobiliària o tota la construcció dedicada a segons residència.
“Quan la població creix, les llars es multipliquen i l’habitatge no es produeix al mateix ritme, la conseqüència és inevitable: pugen els preus, es tensiona el lloguer i s’expulsa a joves i rendes mitjanes del mercat”, ha afirmat Cos-Gayón, qui ha oblidat, però, fer cap referència a la compra especulativa, la distorsió del mercat generada pels fons d’inversió internacionals i la compra per part d’estrangers.
Lloguer
El lloguer tampoc ofereix ja una eixida. Segons l’informe, la renda mitjana residencial a València se situa entorn dels 1.780 euros mensuals, pràcticament el doble que en 2019. A més, el mercat temporal ha deixat de ser un fenomen marginal per a convertir-se en una peça rellevant del sistema.
“Quan la compra queda fora de l’abast i el lloguer deixa de ser una alternativa raonable, l’habitatge es converteix en una frontera vital”, assenyala Cos-Gayón. “El problema ja no és triar entre comprar o llogar; és que una part creixent de la societat no pot fer cap de les dues coses”, matisa.
En aquest context, la Càtedra considera especialment greu l’absència d’habitatge protegit amb escala suficient. “L’habitatge protegit no protegeix si no es construeix”, afirma Cos-Gayón. “Una reserva de sòl no és una clau, una qualificació urbanística no és una llar i un mòdul que no permet construir no genera habitatge assequible”, aclareix.
L’informe recorda que un habitatge lliure de 60 m² útils a València aconsegueix ja un preu estimat de 318.000 euros, clarament fora de la capacitat raonable de compra d’una parella jove amb dos salaris mitjans.
