Cares llargues a l’eixida de la reunió que, aquest migdia, han tingut representants de les Plataformes d’Afectats per les Hipoteques (PAH) del País Valencià amb Presidència de la Generalitat per tal d’afrontar la “creixent onada de desnonaments” amb què s’estan trobant.
El primer punt que exemplifica fins a quin nivell aquest drama és aliè als actuals gestors del Consell ha estat la posada en escena. Malgrat haver-ho acordat, no s’ha presentat cap conseller ni molt menys el President a la trobada. Ni tan sols un Conseller Autonòmic. Els càrrecs més elevats que han entrat a la reunió han estat “un director general i un cap de secció”, han explicat els representants de les PAH que, “a més, han arribat 25 minuts tard i sense cap document ni haver-se preparat res”.
Però el continent només ha estat un avanç del contingut de la reunió. Des de les PAH han presentat una bateria de propostes per actuar davant els desnonaments “hui, ja que la situació és molt extrema i no podem esperar a plans que tarden mesos en executar-se. Només el primer trimestre del 2027 s’han realitzats 741 execucions judicials -sumant els per impagament d’hipoteca i lloguer-, una xifra que amaga els “desnonaments silenciosos”, o siga les persones que opten per abandonar l’habitatge sense esperar a la resolució judicial. Unes xifres que posen el País Valencià com el territori de l’estat amb més desnonaments, amb 13,7 persones expulsades de casa cada 100.000 habitants. “Cada cop tenim més casos, ja no donem a l’abast”, reconeixia el portaveu de la PAH València, José Luis González.
Propostes rebutjades
Entre les opcions presentades per les PAH a la Generalitat hi havia un programa de mediació per intentar evitar desnonaments en favor d’un lloguer social, aplicació dels articles 13 (obligació de cessió de l’habitatge a la família) i 14 (possibilitat d’expropiació) de la Llei valenciana d’Habitatge vigent, un programa de contracte de lloguer des de l’administració on les famílies vulnerables es podrien subrogar, un procés de regularització dels habitatges de l’EVHa ocupats, l’aplicació massiva del dret de tanteig i retracte -també previst a la Llei d’Habitatge- per crear un parc d’habitatge públic i fixar un màxim als lloguers com permet la llei estatal.
“La resposta ha estat sempre negativa, ni tan sols s’han esforçat a donar llargues -ha explicat González- i quan els hem preguntat si pensaven fer alguna cosa han dit vaguetats com que ‘estaven estudiant’, ‘plans per l’any vinent’ i ‘problemes de pressupost'”.
L’altra cara de la moneda és Eva, una mare present a la roda de premsa, a qui acaben de desnonar amb els seus dos fills i serveis socials li va oferir pagar-li dues setmanes a una pensió. “Ara s’han acabat, els he dit que no tinc més opció que anar a viure al cotxe amb els xiquets i simplement han arronsat els muscles”, ha explicat.
La no renovació de l’escut social, la no aprovació al Congrés espanyol del decret de pròrroga automàtica de dos anys dels contractes de lloguer i la no aplicació de la Llei d’Habitatge que permet topar els preus del lloguer han posat el País Valencià en “una situació límit”, en què una de les conseqüències està sent el creixement dels assentaments de barraques com el que hi ha a l’antic circuit de la Fórmula 1, que s’ha duplicat en sols sis mesos.
“Ara, el repte és transmetre aquest problema a la societat valenciana i ser capaços de mobilitzar-la”, admet González.
