El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la pena de presó de set anys i deu mesos de presó per a Marcos Benavent, exgerent de l’extinta empresa pública Imelsa i autodenominat el “ionqui dels diners”, pels delictes de prevaricació, malversació i falsedat i blanqueig a la peça J d’aquest cas, -la primera que es va jutjar-.
Es dona la circumstància que aquesta mateixa setmana l’Audiència de València ha absolt Benavent i quatre acusats més en la peça E del cas Imelsa, relativa a suposades irregularitats en els contractes de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València entre els anys 2003 i 2006.
Reducció de la condemna a costes
L’Alt Tribunal ha estimat parcialment recursos de cassació interposats pels acusats, entre els quals Benavent, contra la sentència de l’Audiència de València de gener del 2023, rectificada per interlocutòria de 13 d’abril d’aquell any, però en el cas de l’exdirigent de l’empresa de la Diputació de València només quant a la imposició de les costes.
En concret, deixa sense efecte el pronunciament de responsabilitat civil directa i subsidiària en virtut del qual es condemnava Benavent i l’empresari Jaime José Úbeda a indemnitzar conjuntament i solidàriament l’empresa pública Divalterra, antiga Imelsa, o l’ens de l’Administració pública que es determine amb la quantitat de 93.186,54 euros. Aquesta anul·lació no afecta el decomís acordat a la sentència d’instància fins a cobrir la quantitat de 93.186,54 euros.
En matèria de costes, la Sala raona que la pena imposada a Benavent “s’ha d’ajustar a la distribució que resulta dels delictes pels quals va ser condemnat i dels acusats concernits per cadascun”. La imposició de cinc quinzenes parts, apunta en aquest sentit, “no reflectia la divisió interna de cada fracció entre els diferents acusats o condemnats vinculats a cada fet punible”.
Procedeix, en conseqüència, reduir la condemna a costes de Benavent a una sisena part de les costes processals, mantenint-se els restants pronunciaments sobre costes de la sentència d’instància quan no resulten afectats per aquesta correcció.
D’altra banda, s’aplica a l’empresari José Antonio Toledo la reducció prevista a l’article 434 del Codi Penal respecte del delicte de malversació de cabals públics pel qual va ser condemnat com a cooperador necessari, amb imposició de la pena inferior en dos graus i amb la individualització punitiva que es fixarà a la segona sentència. Seguint aquest criteri, resol que és procedent imposar la pena mínima legal resultant, és a dir, tres mesos de presó.
La sentència, datada del 19 de juny, desestima en tota la resta els recursos interposats, “mantenint-se els altres pronunciaments de la sentència d’instància quan no s’oposen a aquesta resolució”. És a dir, manté les penes per a la resta de condemnats per l’Audiència.
Àudios
La resolució es refereix als àudios i enregistraments de dos pendrives i altres intervencions telefòniques que el tribunal valencià ja va rebutjar excloure del procediment, tal com demanaven les defenses, que al·legaven vulneració del dret a la intimitat i irregularitats a la cadena de custòdia.
Sobre aquesta qüestió, asseveren els magistrats del Suprem: “La sentència d’instància ofereix una resposta vàlida sobre aquest extrem. Afirma que els àudios dels dos suports coincidien, que els pendrives estaven incorporats a les actuacions, que els agents van treballar amb còpies una vegada bolcades als equips de la UCO, i que Benavent havia admès l’autoria i el contingut de les converses”.
Cal recordar que en aquesta peça de la macrocausa d’Imelsa, es van jutjar irregularitats en adjudicacions a l’empresa Thematica Events, de la qual el “ionqui dels diners” era titular del 40% de manera encoberta.
