L’Audiència de València ha absolt l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent, autodenominat el “ionqui dels diners“, i altres quatre acusats en la peça E del cas Imelsa, relativa a suposades irregularitats en els contractes de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València entre els anys 2003 i 2006.
Els altres quatre absolts dels delictes de prevaricació, suborn i malversació són Vicente Burgos, exdirectiu de la Fundació Jaume II el Just; i tres representants legals o apoderats d’empreses adjudicatàries –Enrique Aleixandre, Carlos Turró i Carlos Vicent-.
Després d’analitzar la prova practicada durant el judici, que es va celebrar entre els dies 26 de gener i 19 de febrer d’enguany, el tribunal ha conclòs que no hi ha proves del tripijoc d’aquestes contractacions ni del cobrament de comissions il·legals o “suborns” a canvi, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ).
La sentència, que consta de 79 pàgines i ha sigut notificada aquest dilluns a les parts, no és ferma, i contra aquesta es pot presentar recurs de cassació davant la Sala Segona del Tribunal Suprem.
La Fiscalia i l’Ajuntament de València, que exerceix l’acusació particular, els van sol·licitar en el tràmit de conclusions de la vista oral penes d’entre tres i 11 anys de presó.
Els contractes sota sospita que han sigut examinats pel tribunal tenien per objecte obres de neteja, manteniment i restauració d’edificis i monuments històrics de València com la Llotja i les Torres de Quart, així com la logística i la publicitat de la XXVII Mostra de València.
Els contractes van ser adjudicats per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament valencià, dirigida llavors per la regidora María José Alcón, que era parella de l’acusat Vicente Burgos i va estar investigada en el seu moment per aquesta causa, però va morir el juny del 2018.
El tribunal considera que no ha quedat acreditat “degudament” que Marcos Benavent no treballara entre 2003 i 2007 en la Fundació Jaume II El Just, dedicada a la recuperació del patrimoni valencià, que va ser extingida al desembre del 2017 per la Generalitat amb pèrdues de 13.585.385 euros que van ser assumides pels comptes públics.
Els magistrats assoleixen aquesta convicció després d’analitzar el fons de l’assumpte, encara que també dicten l’absolució per aquests fets perquè entenen que el delicte de malversació que porta aparellat estaria prescrit.
Els enregistraments d’àudio
La Sala descarta en canvi, en l’apartat de les qüestions prèvies plantejades per les defenses, la nul·litat d’actuacions per altres motius, com la incorporació a la causa dels enregistraments d’àudio que van donar origen a la investigació del cas Imelsa el 2015 i a l’obertura posterior de les seues diferents peces.
En tot cas, l’examen de les gravacions, juntament amb les declaracions dels testimonis i perits i l’anàlisi de documents, condueix el tribunal a no declarar provada la concurrència de delictes de prevaricació i suborn pels contractes de Cultura.
“De la valoració conjunta de totes les proves, podem concloure que, d’un costat, no s’ha detectat cap grossera evasió o allunyament dels tràmits procedimentals, ni una adjudicació contrària als criteris d’adjudicació per a determinar l’existència d’un delicte de prevaricació”, indica la sentència, a tall d’exemple, sobre la Mostra de Cinema.
Tampoc les suposades “mossegades” que hauria percebut Marcos Benavent per part dels empresaris encausats estan, a parer de l’Audiència, “degudament acreditades”, perquè no són “prou” per a declarar-les provades unes “converses entre dos implicats”, ja que, en funció del tipus penal concret per suborn que s’aplicara, podrien haver prescrit.
