De l’acte que el PP ha celebrat a Sueca aquest dissabte passat 20 de juny cal destacar tres elements que expliquen moltes coses sobre la situació actual del partit i, fins i tot, del moment polític al País Valencià.
La primera és la desconnexió entre el discurs d’Alberto Núñez Feijóo i la realitat. “Un Govern -va dir en relació al Consell- que no ho ha tingut fàcil i ha estat abandonat pel Govern d’Espanya en el pitjor moment” va dir en relació a la tesi del PP que la culpa de la seua nefasta gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024 va ser de “l’apagada informativa” a la que l’haurien sotmés les institucions estatals. Aquesta també és la tesi que centra les conclusions del dictamen de la Comissió d’investigació de les Corts, aprovat únicament amb els vots del PP i Vox i que fins i tot es permet especular si aquesta “apagada” va ser intencional o no.
Les paraules de Feijóo i el dictamen de Les Corts arriben, però, després que s’haja fet públic el contingut del grup de Whatsapp intern del Consell d’aquell 29 d’octubre, on es demostra com tant Mazón com la resta de consellers i alts càrrecs ja sabien des de ben matí de la situació d’alerta i eren conscients que calia fer alguna cosa -com a mínim per a controlar el relat, que pareix ser l’únic que els preocupava- i que tot i açò, van anar desapareixent tots per dedicar-se a no se sap exactament què, amb els resultats que tots coneixem de 230 morts.
Continuar, a dia d’avui, amb el mateix discurs, com si no se sabera res més és una mostra de nerviosisme extrem i de descol·locació absoluta. És la mateixa estratègia que va seguir Aznar a l’11-M i tots sabem com els va anar. El detall que les víctimes de la dana -les mateixes que segons Feijóo i el PP ho són per culpa de Moncloa- estigueren protestant a la porta de l’acte i que alguns càrrecs i militants del PP les “saludaren” amb gestos obscens, reforcen precisament que ningú, ni ells mateixos, es creuen les seues paraules.
A la porta de la sala on es feia l’acte -i aquest és el segon punt rellevant-, a més de les víctimes de la dana, també protestaven els docents. El PP de Juan Francisco Pérez Llorca ha optat per intentar doblegar i humiliar aquest col·lectiu de més de 80.000 persones arreu del País Valencià en lloc d’escoltar unes demandes que hi ha consens que eren justes i raonables i intentar a arribar a acords.
Potser de portes endins es congratulen d’haver “derrotat” uns mestres que veuen com a “rojos i catalanistes”, però si la llosa de Mazón va ser la nefasta gestió de la dana, la de Llorca pot ser la no menys nefasta gestió de la vaga educativa. En no haver resolt el conflicte, ara encara el darrer curs lectiu abans de les eleccions amb un enorme col·lectiu enfadat, mobilitzat i disposat a recordar cada dia el precari estat de l’educació pública. Si les famílies de 230 víctimes mortals de la dana van aconseguir fer fora Mazón de la presidència, ens preguntem què poden aconseguir les famílies de 80.000 docents que no volen deixar-se trepitjar?
I finalment, encara que no menys important, hi ha el fet que el PP encara no té candidat per a les eleccions autonòmiques del pròxim maig de 2027, si no les avança el President Llorca. La indecisió de Feijóo a l’hora d’assenyalar algú -recordem que el PP valencià té zero autonomia i depén de les decisions de Madrid- és un indicatiu de la mala posició en què es troba el partit al País Valencià i que podria llastrar fins i tot la tornada a Moncloa, tal com va passar el 2023.
Les enquestes mostren un PP a la baixa i assetjat per Vox i un empat tècnic entre els dos blocs ideològics -el tipus d’escenari on un conflicte com el dels docents pot ser determinant-, i el caos en la situació interna del Partit Popular exemplifica el fet que l’expresident Francisco Camps es permeta el luxe de reptar la cadena de comandament. A això cal sumar-hi que el president Llorca no convenç com a candidat -per això encara no l’han nomenat- però tampoc té una alternativa fàcil -per això no han nomenat ningú. S’especula en la possibilitat de presentar l’actual president de la Diputació de València Vicente Mompó -organitzador de l’acte de dissabte, per cert- però que té el mateix problema que el president Llorca i que qualsevol altre membre de l’actual Consell: la seua imatge està irremeiablement lligada a la nefasta gestió de la dana. La millor opció seria segurament María José Catalá, però això implicaria fer-ho amb l’opinió en contra de tot el partit i amb el gran risc de regalar València a Mónica Oltra.
Així, Feijóo, al més pur estil Rajoy, deixa passar el temps i ho confia tot a la potent base electoral del seu partit i a la fèrria disciplina interna -amb tot el que ha passat amb la dana, va dimitir només una regidora del PP d’una població afectada. Dues de les grans fortaleses del PP que són innegables. Veurem si només amb això n’hi ha prou per retenir la Generalitat.
