El Monestir de Santa Maria de la Valldigna acollirà aquest dissabte, 27 de juny, a les 19 hores, una conferència inèdita dedicada a la major recerca feta mai sobre el Tirant lo Blanc, la gran novel·la de Joanot Martorell. L’encarregat de pronunciar-la serà Rafael Beltran, catedràtic de Filologia Hispànica de la Universitat de València.
La ponència, titulada “Les claus del Tirant lo Blanc: cavalleria, imaginari i escriptura”, forma part del cicle anual de conferències de divulgació històrica medieval organitzat pel Grup Harca i la Mancomunitat de la Valldigna. L’objectiu, assenyalen els promotors, és acostar al públic la recerca de qualitat sobre el món medieval valencià en un entorn tan emblemàtic com el monestir de Simat.
“El millor llibre del món”
Durant la conferència, Beltran revelarà per què una novel·la escrita fa més de cinc segles continua sorprenent els lectors actuals, per què el Tirant lo Blanc és considerat una de les grans obres de la literatura universal o quins elements expliquen que Cervantes afirmara que era “el millor llibre del món“.
La intervenció està basada en el llibre més recent de Beltran, Tirant lo Blanc: cavalleria, imaginari i escriptura, publicat per la Universitat de València, una extensa guia de lectura que revisa i analitza els principals aspectes de la novel·la de Joanot Martorell a partir de tres eixos fonamentals: la cavalleria, l’imaginari i l’escriptura. Una obra que sintetitza dècades d’investigació sobre el llibre i que es podrà adquirir en la mateixa conferència.
“L’obra de Martorell no pot entendre’s únicament com una novel·la de cavalleries. Encara que parteix d’aquest univers literari, l’autor el transforma profundament mitjançant una mirada realista que situa els personatges en un món recognoscible, ple de conflictes polítics, estratègies militars, relacions diplomàtiques i passions humanes” ha explicat Beltran.
Per aquest motiu, una de les qüestions que abordarà la conferència és la concepció de la cavalleria que presenta l’autor. “Lluny dels herois idealitzats de moltes narracions medievals, Tirant apareix com un cavaller capaç de triomfar, però també d’equivocar-se, dubtar o fracassar”, ha assenyalat.
Beltran també s’endinsarà en l’imaginari de la novel·la de Martorell, en el conjunt de referències culturals, històriques i simbòliques que configuren el seu univers narratiu. “No debades, el Tirant combina episodis inspirats en la realitat de la Mediterrània del segle XV amb elements llegendaris, recursos procedents de la tradició clàssica i influències de la literatura europea del moment. I aquesta capacitat d’integrar mons diversos és una de les raons que expliquen la seua riquesa i originalitat”, ha destacat el filòleg.
Respecte de l’anàlisi de l’escriptura de Joanot Martorell, Beltran ha remarcat que “una de les grans innovacions del Tirant lo Blanc és l’extraordinària varietat de registres narratius, ja que l’obra alterna episodis bèl·lics amb escenes cortesanes, moments humorístics amb situacions dramàtiques, i incorpora diàlegs d’una gran vivacitat que contribueixen a donar profunditat psicològica als personatges. En conseqüència, aquesta complexitat formal és una de les característiques que han portat nombrosos estudiosos a considerar-la una precursora de la novel·la moderna“.
Rafael Beltran
Rafael Beltran és una de les figures més destacades dels estudis medievals hispànics de les últimes dècades i una de les màximes autoritats en l’estudi de l’obra de Martorell. La seua trajectòria investigadora s’ha centrat especialment en la literatura cavalleresca, el Tirant lo Blanc, la narrativa històrica medieval, la matèria artúrica, el romancer i la literatura oral tradicional.
Beltran ha contribuït decisivament amb els seus treballs a renovar la interpretació de les relacions entre història i ficció en la literatura medieval, així com a contextualitzar les grans obres narratives valencianes i hispàniques dins dels corrents culturals europeus dels segles XIV i XV. A més, bona part de la seua producció acadèmica l’ha dedicada a analitzar les fonts, els mecanismes narratius, els símbols i la projecció cultural del Tirant lo Blanc, una obra sobre la qual és considerat una autoritat internacional.
Entre les publicacions més rellevants destaquen l’edició crítica d’El Victorial de Gutierre Díaz de Games, convertida en una obra de referència per a l’estudi de la biografia cavalleresca medieval, així com nombrosos llibres i estudis dedicats a Joanot Martorell i al Tirant lo Blanc, entre els quals destaca el recent Tirant lo Blanc: cavalleria, imaginari i escriptura.
En conjunt, un extens repertori bibliogràfic, que inclou desenes de llibres, capítols i articles especialitzats, i que reflecteix una línia de recerca caracteritzada per l’estudi de la cavalleria, la cultura cortesana, la transmissió dels relats medievals i les connexions entre la literatura valenciana i les grans tradicions narratives europees.
La conferència de Beltran serà la darrera sessió de la primera meitat de l’any del cicle de conferències, que es reprendran el setembre. L’entrada és lliure fins a completar l’aforament.
