Plantar arbres, renaturalitzar patis escolars, fonts d’aigua fresca, protecció de la Devesa… la intervenció de l’alcaldessa de València al Debat de l’Estat de la Ciutat teia un cert déja vu a inicis de la dècada i als projectes de Joan Ribó. Però no, som al 2026 i l’alcaldessa encara és María José Catalá, però no pareix la mateixa.
D’arribar al govern gràcies al pacte amb un partit negacionista del canvi climàtic i aparcar qualsevol política que fera una mínima olor a sostenibilitat a, de sobte, agarrar la bandera de la crisi climàtica i prometre recuperar tots els projectes aturats el 2023! Pareix que la dana i les onades de calor d’aquest estiu han sigut una autèntica caiguda del cavall per a l’alcaldessa popular.
Que l’alcaldessa haja centrat la seua intervenció en el discurs de política municipal més important de l’any a “la constatació que el nostre territori és molt vulnerable a l’efecte del canvi climàtic” i que “les onades de calor van cada vegada a més” i amb “importants conseqüències”, per la qual cosa ha considerat necessari adoptar mesures per a evitar-les o mitigar-les és un escenari que el 2023 semblava totalment impossible.
Potser, per posar un poc de context, caldria recordar que un regidor de l’equip de govern, José Gozálbez, va arribar a negar l’escalfament global en una conferència internacional del tema quan València ostentava el títol de Capital Verda Europea. Llavors, la prioritat del consistori era aturar -o fins i tot revertir- els carrils bici i “garantir la llibertat d’anar en cotxe al centre de la ciutat”. Termes com “adaptació, mitigació o canvi climàtic” van quedar desterrats del llenguatge polític municipal.
Projectes recuperats
Alguns dels anuncis són projectes estrella de Ribó, com la renaturalització de patis escolars o la instal·lació de noves fonts per omplir botelles que van quedar aparcades, quan no directament desmantellades amb l’arribada de la coalició PP-Vox a la coalició del govern municipal. De fet, un dels primers projectes que va paralitzar Catalá en arribar a l’alcaldia va ser la renaturalització de la plaça de l’Ajuntament, un projecte que, més de tres anys després continua dormint el somni dels justos.
Però segurament, una de les promeses que ha sonat més antiga al debat d’aquest matí ha estat la plantada de 10.000 nous arbres. Precisament, una de les promeses electorals de l’actual alcaldessa va ser que no hi hauria cap escocell buit a la ciutat per al 2024. Ja s’està acabant 2026 i, segons l’últim recompte, n’hi ha gairebé 5.000, un 7,5% dels que hi havia el 2024.
De fet, una de les reivindicacions més recurrents del veïnat del barri d’Orriols és que l’alcaldessa complisca la promesa de plantar 139 arbres en els carrers Pare Viñas, Sant Joan Bosco i Daroca. Un projecte que porta licitat des del 27 de març de 2023 -amb l’anterior govern- i adjudicat el 2 de juny del mateix any però que malgrat açò, tres anys després encara no s’ha executat sense que ningí haja donat cap explicació. En set mesos, Catalá té temps de sobra per plantar 10.000 arbres, però caldrà que es done molta més pressa de la que no s’ha donat amb els 139 d’Orriols.
Prioritat la Devesa
També relacionat amb la crisi climàtica hi ha la situació del bosc de la devesa, al Parc Natural de l’Albufera, que aquest estiu va patir l’incendi més greu de les darreres dècades i que fins i tot la UME va intervenir per extingir-lo.
Ara, Catalá ha promés la instal·lació de càmeres de seguretat als accessos al parc i la instal·lació de 66 canons antiincendi.
La proposta té tot el seu sentit després dels fets de l’estiu, però és inevitable veure-li cert oportunisme polític quan se sap que la instal·lació dels canons va ser licitada durant l’anterior govern, però que no s’ha executat fins ara. De fet, amb l’arribada del nou Govern, el pressupost destinat al Parc Natural s’ha congelat i, malgrat que el regidor Gosálbez -sí, el mateix que nega la crisi climàtica- va avançar que els incendis eren culpa dels “ecologistes que deixaven els boscos bruts” i que amb ell “els incendis s’acabarien”, la realitat és que amb el seu mandat és quan s’ha produït el pitjor incendi des que va crear-se el Parc.
Així doncs, a la velocitat que s’estan produint les transformacions, qualsevol podria pensar que estem a dos onades de calor i un altre aiguat per veure Catalá pujada a una bicicleta per anar al despatx.
