La medievalista Miriam Cabré, professora de la Universitat de Girona, impartirà la conferència “Car València val: els trobadors medievals i les terres valencianes“, dins del cicle d’Història Medieval del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, aquest dissabte, 19 de setembre, a les 19 hores.
Els organitzadors expliquen que, “amb el joc de paraules Car València val, el trobador Cerverí de Girona elogiava al segle XIII el Regne de València i el seu conqueridor, Jaume I, alhora que vinculava el nom del territori amb una de les grans virtuts de l’univers trobadoresc: la valor, és a dir, la vàlua cortesana”. Aquesta estreta relació entre els trobadors i les terres valencianes serà precisament l’eix de la xerrada que durà a terme Cabré a l’almàssera de l’establiment monàstic.
La historiadora aprofundirà en els estrets vincles que la cultura trobadoresca, nascuda i desenvolupada inicialment en terres occitanes, va mantindre amb la història política i cultural valenciana al llarg dels segles XIII, XIV i XV. “Una influència que va anar molt més enllà d’un contacte puntual, ja que la lírica dels trobadors va impregnar profundament la cultura de la Corona d’Aragó i es va convertir en la tradició sobre la qual, durant segles, es bastiria bona part de la poesia pròpia”, assenyalen.
Miriam Cabré Ollé
Cabré és una de les principals especialistes en aquest àmbit: professora titular de Filologia Romànica de la Universitat de Girona, membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i del Grup de Recerca en Literatura Medieval. Al llarg de la seua trajectòria investigadora ha dedicat bona part del seu treball a l’estudi de la poesia trobadoresca, la cultura de les corts medievals, la transmissió manuscrita de la lírica i les connexions literàries que es van establir entre Occitània i els territoris de la Corona d’Aragó.
A més, és una de les grans especialistes en Cerverí de Girona, el trobador més prolífic vinculat a aquestes terres. La seua figura ha ocupat un lloc destacat en les investigacions de la medievalista, que li ha dedicat estudis fonamentals com ara Cerverí de Girona and his Poetic Traditions (1999) i Cerverí de Girona: un trobador al servei de Pere el Gran (2011). Les seues investigacions han contribuït a comprendre millor fins a quin punt l’obra de Cerverí estava estretament lligada a la política i a la vida cultural de la cort de Pere el Gran. Al mateix temps, han permès aprofundir en la manera com la tradició trobadoresca va continuar transformant-se i transmetent-se molt més enllà de la seua etapa clàssica.
Una terra que “val“
València ocupa, precisament, un lloc recurrent en aquell univers poètic. Els trobadors no vivien d’esquena a la política del seu temps, sinó que convertien guerres, conquestes, conflictes dinàstics i actuacions dels monarques en matèria per als seus versos, unes vegades com a motiu d’elogi i, unes altres, de crítica. Cerverí va jugar amb el mateix nom de València per a elogiar Jaume I: si el rei havia sigut capaç de dominar una terra que “val“, venia a dir el trobador, era perquè ell mateix havia de posseir la valor que s’exigia a un bon monarca.
La influència, però, no va circular en una única direcció. La cultura trobadoresca també va arrelar profundament entre els poetes sorgits del mateix Regne de València i hi va deixar una empremta que perduraria durant generacions. Gilabert de Pròixida, membre d’un llinatge napolità establit en terres valencianes, encara va escriure poesia amorosa en un occità fortament vinculat als models dels antics trobadors.
Jordi de Sant Jordi i Ausiàs March
Ja al segle XV, el valencià Jordi de Sant Jordi va conservar bona part d’aquella herència —la fin’amor, els senhals, els metres i els gèneres—, però la va combinar amb influències franceses i italianes fins a construir una veu extraordinàriament personal. Aquell llarg camí literari va conduir finalment fins a Ausiàs March, que trencaria en bona mesura amb la llengua poètica i amb determinats convencionalismes trobadorescos per a bastir una obra radicalment pròpia.
En definitiva, “la conferència de Cabré proposarà un recorregut al llarg de diversos segles d’història literària: des dels trobadors que van contemplar, elogiar o criticar la conquesta i el naixement del nou Regne de València fins als poetes valencians que van assimilar aquella herència i van contribuir decisivament a transformar-la”, indiquen els organitzadors. “Un viatge marcat per la circulació de versos, llengües, corts i models literaris que acabaria desembocant en un dels moments més brillants de la literatura medieval europea”, subratllen.
L’acte s’emmarca en el cicle de divulgació d’història medieval promogut pel Grup Harca i la Mancomunitat de la Valldigna, amb el suport de la Generalitat. La iniciativa arriba enguany a la quarta edició i ha consolidat el Reial Monestir de Santa Maria de Valldigna com un espai de trobada entre la investigació universitària i el gran públic. L’entrada a la conferència és lliure fins a completar l’aforament.
