“Necessitem lones, plàstics, matalassos, mantes i catifes… tantes com siga possible”, explica per telèfon Ana Isabel, de la Plataforma en Solidaritat amb les Persones Residents del Fórmula 1. Si en general les fortes pluges d’ahir van ser desastroses arreu de tota l’àrea metropolitana de València, a l’assentament de barraques del districte Marítim de la ciutat va ser directament catastròfica.
Tota la zona -una immensa plataforma de ciment sense embornals- plena d’aigua fins als turmells, barraques enfonsades per la força de la tempesta i les escasses pertinences dels residents, incloses material de primera necessitat com mantes i matalassos, totalment xopats.
“Em tremola el cos des d’anit per la ràbia”, continua Ana Isabel, qui hui té un torn de paraula al Debat sobre l’Estat de la Ciutat, a l’Ajuntament de València, on vol aprofitar per denunciar aquesta situació.
“Els passaré un àudio d’una de les residents, espanyola per cert…, tant que diuen que els preocupen els espanyols, serà que quan són pobres ja no preocupen tant, que descriu de forma terrorífica el drama que van passar ahir”, continua indignada l’activista.
El problema, denuncia, no és només les conseqüències de l’aigua, sinó també la inacció municipal. “Ahir, en plena tempesta, els serveis socials d’ajuda urgent de l’Ajuntament, van fer una foto i van desaparéixer. No ens ho ha explicat ningú, ho vam veure amb els nostres ulls perquè nosaltres hi érem”. I mentrestant, el senyor Abdelfatah, un sahrauí de 75 anys, veterà de l’Exèrcit espanyol, amb una cama amputada, amb la seua barraca totalment desfeta.
Davant d’aquest abandonament, des de la Plataforma “només” confien en la ciutadania. “Si durant la dana vam mobilitzar-nos massivament per ajudar-nos els uns als altres, no sé per què ara hauria de ser diferent. Molts dels residents de les barraques van estar traient fang també”, defensen.
Han publicat un número de Whatsapp -el 657 789 133- per coordinar tota la gent o associacions que puguen arreplegar material per tal de garantir la salut i la vida dels afectats pels aiguats.
Una situació recurrent
La situació dels residents de l’assentament de barraques no és nova i serviria per a il·lustrar un d’aquests documentals sobre com les conseqüències de la crisi climàtica colpegen de forma diferent segons el nivell de renda.
Víctimes en gran mesura de la crisi de l’habitatge -l’assentament ha doblat els residents es darrers mesos amb gent provinent de l’onada de desnonaments que afecta València, juntament amb altres sense llar que estaven al Jardí del Túria i que van ser expulsats per la campanya de la Policia Local,- pobresa i clima extrem estan contribuint a un còctel terrible que “qualsevol dia acabarà en tragèdia”, tal com alerten repetidament des de la Plataforma.
A l’estiu, amb onades de calor de més de quaranta graus i constants alertes per temperatures extremes, els residents de l’assentament van haver de resistir sense ni tan sols un punt d’aigua, ja que l’Ajuntament de València va tancar el que hi havia el novembre del 2024 i ni tan sols en els moments de més calor va tornar a reposar-lo. “De fet, fins i tot han arribat a tancar les fonts del cementeri per a evitar que hi agarren aigua”, denuncien des de la Plataforma. Almenys un home va haver de ser hospitalitzat per una insuficiència renal derivada de l’exposició a altes temperatures.
Ara han estat les pluges torrencials, però l’actitud municipal ha estat la mateixa. “Per ara l’única intervenció és una amenaça de desallotjament sense cap tipus de pla social i intents de fer un cens amb coaccions“.
