Els resultats de l’última avaluació PISA situen el País Valencià clarament per davall de la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) en les tres grans competències analitzades. La distància és especialment pronunciada en comprensió lectora, però també es manifesta en ciències i matemàtiques, en un escenari marcat, a més, per una forta caiguda respecte de l’edició anterior.

Segons les dades de l’informe, els estudiants valencians de 15 anys obtenen 450 punts en ciències, 424 en lectura i 435 en matemàtiques. En els tres casos, els resultats queden lluny dels valors de referència de l’OCDE, que són 482 en ciències, 461 en lectura i 463 en matemàtiques. Per tant, la bretxa més grossa és en comprensió lectora, que se situa 37 punts per davall de la mitjana de l’OCDE. En ciències, la distància és de 32 punts i en matemàtiques, 28 punts.

La fotografia és encara més preocupant quan s’observa l’evolució. Respecte de PISA 2022, el País Valencià perd 33 punts en ciències, 58 en lectura i 38 en matemàtiques. Una baixada generalitzada que evidencia un deteriorament del rendiment de l’alumnat valencià i planteja un nou repte per a les polítiques educatives destinades a reforçar l’aprenentatge i reduir el fracàs escolar.

Ciències: 32 punts per davall de l’OCDE

En competència científica, l’alumnat valencià aconsegueix una puntuació mitjana estimada de 450 punts, davant dels 482 de mitjana de l’OCDE. La diferència és, per tant, de 32 punts.

El resultat situa el País Valencià en una posició especialment endarrerida i confirma una distància considerable respecte del rendiment mitjà dels sistemes educatius dels països desenvolupats.

La comparació amb l’edició anterior reforça aquesta tendència negativa. Els 450 punts actuals representen 33 menys que en PISA 2022, una caiguda que evidencia la pèrdua de rendiment en una de les competències bàsiques que avalua l’estudi internacional.

La lectura registra la bretxa més preocupant

La situació és encara més delicada en comprensió lectora. L’alumnat valencià obté només 424 punts, la puntuació més baixa de les tres grans àrees analitzades.

És també la competència que pateix el retrocés més fort respecte de PISA 2022: 58 punts menys. La davallada situa la capacitat de comprendre, interpretar i treballar amb textos com un dels principals punts febles que revelen els resultats.

La dimensió del retrocés resulta especialment significativa perquè la comprensió lectora no constitueix únicament una matèria avaluable, sinó una competència transversal que condiciona l’aprenentatge de la resta d’àrees educatives.

Matemàtiques també queda lluny dels estàndards de l’OCDE

La tercera gran alerta apareix en matemàtiques. Els estudiants valencians obtenen 435 punts, després de perdre 38 punts respecte de PISA 2022.

El resultat torna a situar el País Valencià per davall dels nivells de referència de l’OCDE i completa una fotografia en què cap de les tres grans competències analitzades s’acosta a la mitjana dels països desenvolupats.

D’aquesta manera, el problema no queda circumscrit a una assignatura concreta: ciències, lectura i matemàtiques retrocedeixen simultàniament, fet que apunta a una deterioració general del rendiment acadèmic.

Bretxa entre la pública i la privada

Els resultats també mostren diferències considerables segons la titularitat dels centres. La bretxa és especialment visible en comprensió lectora i matemàtiques.

En lectura, l’alumnat valencià dels centres públics registra 414 punts, davant dels 442 de la xarxa privada, una diferència de 28 punts.

En matemàtiques, la distància encara augmenta. Els centres públics obtenen 425 punts i els privats 455, és a dir, una diferència de 30 punts.

Aquestes dades mostren una fractura interna considerable, encara que la titularitat del centre per si sola no permet determinar les causes de la diferència, ja que en els resultats educatius també influeixen factors socioeconòmics, familiars i de composició de l’alumnat.

El quart territori amb més repetidors

Als resultats de les proves s’afegeix un altre indicador preocupant: l’elevada taxa d’alumnat repetidor.

Segons l’informe, el País Valencià és el quart territori de l’Estat amb més alumnes repetidors, una situació que apunta a un problema que va més enllà de les puntuacions obtingudes en una prova concreta.

La combinació dels indicadors dibuixa així un escenari complex: baix rendiment en les tres grans competències, una forta caiguda respecte de l’edició anterior, diferències significatives entre la xarxa pública i la privada i una elevada incidència de la repetició de curs.

Més notícies
Notícia: El Consell parla d’infrafinançament però ha perdut 450 milions en ingressos
Comparteix
El portaveu del Consell atribueix el 80% del deute valencià al sistema de finançament, però defensa votar en contra de la proposta estatal i evita concretar com reduirà l’endeutament
Notícia: El finançament just és una necessitat de país i no un cromo dels partits
Comparteix
PP i PSOE fa dècades que utilitzen l'infrafinançament valencià com una arma per atacar-se mútuament, però continuen sense resoldre un problema que els regals fiscals als més rics de l'actual Generalitat està agreujant
Notícia: L’intrusisme col·lapsa l’ensenyament del valencià
Comparteix
"Els agents educatius no s’haurien de girar de costat, com ara per desgràcia fan, davant una iniquitat que amenaça amb esguerrar per sempre la formació de les generacions futures."
Notícia: El Consell condecora un testimoni clau de la dana i una excàrrec de Mazón
Comparteix
Després de la dana es va reconéixer per exemple als guardaespatlles de Mazón

Comparteix

Icona de pantalla completa