El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha tornat a carregar contra el sistema de finançament autonòmic per l’elevat endeutament de la Generalitat, però la seua resposta deixa en evidència una contradicció difícil d’esquivar: el Govern valencià denuncia que el model perjudica el País Valencià mentre rebutja la proposta de reforma plantejada pel Govern espanyol i, al mateix temps, ha aplicat una rebaixa fiscal de 450 milions d’euros.
Barrachina ha respost així a les preguntes dels periodistes sobre els 11.860 milions d’euros de deute de la Generalitat i sobre la posició del Consell davant del nou model de finançament. El portaveu ha assegurat que els tècnics situen en el 80% la part del deute atribuïble a l’infrafinançament i ha definit l’actual sistema com un model “contra els valencians”.
Però, davant aquesta situació, la recepta del Consell no implica acceptar la reforma que es planteja. El responsable del Govern valencià ha justificat el vot contrari al Consell de Política Fiscal i Financera i ha qualificat la proposta d’un model “unilateral” pactat entre Pedro Sánchez i Catalunya.
La Generalitat vol més diners, però rebutja el model que els hauria de repartir
La paradoxa és que el mateix Consell que reclama acabar amb l’infrafinançament rebutja l’opció que té damunt la taula i reclama, en canvi, un acord nacional que encara no existeix. Barrachina ha defensat com a alternativa un fons d’anivellació que permeta al País Valencià situar-se en la mitjana estatal. Segons el portaveu, aquestes dues demandes —el fons d’anivellació i garantir que el resultat final del sistema deixe els valencians en la mitjana— van ser rebutjades en el Consell de Política Fiscal i Financera.
La posició del Consell, per tant, queda reduïda a exigir una reforma que considera imprescindible, però condicionar-la a un acord general que no concreta quan arribarà. Mentrestant, la Generalitat continua afrontant un deute que el mateix Barrachina reconeix que és especialment elevat per habitant.
450 milions menys d’ingressos
A aquesta situació se suma una altra de les decisions que el portaveu ha defensat durant la compareixença: la rebaixa fiscal de 450 milions d’euros aplicada des de l’inici de la legislatura. Barrachina no ha explicat com aquesta reducció dels ingressos encaixa amb la reivindicació de més marge financer per a la Generalitat. El Consell reclama més recursos per garantir els serveis públics i denuncia que el sistema actual no proporciona prou finançament, però alhora redueix la recaptació pròpia.
La qüestió resulta especialment significativa en un Govern que també ha anunciat nous compromisos de despesa. Només en educació, Barrachina ha situat en 3.338 milions d’euros els compromisos vinculats a les mesures anunciades d’educació, entre les quals figura la pujada salarial dels docents. L’acord contempla 75 euros més al mes des d’aquest setembre, altres 75 euros a partir de gener de 2027 i 50 euros addicionals el 2028.
La responsabilitat sempre és de Madrid
Davant la pregunta sobre què farà el Consell per reduir un deute que “només fa que augmentar”, Barrachina ha situat pràcticament tota la responsabilitat en el sistema de finançament. El portaveu ha recordat que el model vigent es remunta a l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero i ha responsabilitzat els governs estatals de no haver-lo modificat. També ha criticat Pedro Sánchez per no haver presentat pressupostos durant la legislatura, en contrast amb els tres pressupostos que, segons ha remarcat, ha aprovat el Consell.
La resposta, però, no ha concretat cap objectiu de reducció del deute ni cap estratègia pròpia per afrontar-lo. El problema queda així desplaçat novament cap a Madrid, mentre el Consell reivindica alhora més despesa, menys impostos i un nou sistema de finançament.
Una equació difícil de quadrar
Les declaracions de Barrachina dibuixen una equació política complicada: la Generalitat necessita més recursos perquè està infrafinançada, segons el Consell; necessita també reduir un deute que supera els 11.800 milions; defensa nous compromisos de despesa; i, alhora, ha reduït els ingressos fiscals en 450 milions.
La solució que ofereix el portaveu passa per un fons d’anivellació i per una reforma estatal del sistema. Però mentre aquesta reforma no arriba, el Consell no assumeix cap compromís concret per corregir l’evolució del deute més enllà de reclamar més recursos a l’Estat. Barrachina ha insistit que els valencians volen simplement estar “en la mitjana” espanyola. El problema és que, mentre reclama aquesta igualtat financera, el Govern que representa ha de respondre també per les seues pròpies decisions d’ingressos i de despesa.
L’infrafinançament és, sens dubte, un dels grans problemes financers que denuncia la Generalitat. Però convertir-la en explicació de pràcticament tot el deute permet al Consell evitar dues preguntes incòmodes: què responsabilitat té la mateixa política fiscal i pressupostària de la Generalitat en l’actual situació financera? I per què no s’ha acollit al nou finançament ja que augmenta la dotació per al País Valencià?
