El meu regne no pertany a la força, no té res a vore amb la violència, és un món lliure, al qual s’accedeix per convicció. “El meu regne no és d’este món”. El meu regne pertany a la franquesa, a la veritat. Coses estes que Donald Trump o el Mazón tindrien dificultat per ratificar. Perquè “La veritat vos farà lliures”. Sí. I què és la veritat?… Tot el contrari del que fa i diu el pare de la mentida, que ho fa per a enganyar i seduir. Com? Seduir per a què? Doncs, per a crear falses expectatives, per a desviar-nos d’un camí nostre i portar-nos a la senda de la barroeria i l’engany. Si és així, no volem saber res de la mentida, “Que vinga a nosaltres el teu regne”. El regne de la veritat, que no sabem si és el que fa i predica Zapatero o el que persegueix el jutge contra ell. No ho sabem ben bé encara; estan encontrats, l’un contra l’altre. És que Zapatero té joies, encara que siguen d’un gust historiat o carregat; té filles que cobren, i cobren bé; té empreses que assessoren i facturen, o siga, ell poca faena, però l’entramat al voltant d’ell sí que es meneja molt o massa. Serà Zapatero com el Lamine Yamal, que ell a soletes desestabilitza tota una defensa o un equip amb dos o tres homes sempre darrere perseguint-lo. Serà tràfic d’influències? És que Zapatero és un parauletes sense càrrec oficial, però capaç d’intimidar i influir sobre els qui ocupen sellons? O no sabem si Zapatero vol un regne de no retre comptes ni explicacions, perquè això és fastigós, i vol fer i dir el que li rote; o potser, ara, el “deep state” s’ha tret de la mànega el cas Zapatero, i, en lloc de parlar de la Kitchen o de la policia patriòtica amb una Justícia col·laboradora (cas “cloacas de la dreta” Villarejo/Cospedal/ministre Fernández-Díaz, des de 2013, amb anys d’investigació aturada sense fixar judici, o, per contra, el cas de la fontanera del PSOE Leire Díez, que des que es destapara en 2025 ja han imputat fins i tot la directora general de la Guàrdia Civil i altres alts càrrecs; o el germà del president, condemnat després de registrar i revisar milers de correus electrònics sense trobar cap prova inculpatòria fefaent, i, per contra, la parella de Juanfran Pérez Llorca, col·locada a treballar a dit tant en l’Ajuntament de Finestrat com en la Diputació de València?) o en lloc d’estar parlant d’haver posat l’Estat al servici i interés de les empreses privades tal com van fer Montoro i Rajoy, estem destralejant del PSOE, de Perro Sánchez, i dels rivals polítics dels poderosos. És a dir, “Embolica, que fa fort i eixiràs guanyant”. Tanmateix, el meu regne no és d’este món. Exactament igual que el rei emèrit. La qual cosa vol dir que Zapatero hauria d’estar, com a mínim, per Dubai. A un país exòtic, on Hisenda no fora tan exigent. Amb tot i això, Zapatero està a Espanya, ara que a Veneçuela, posem per cas, venen tortes. Clar!, a Espanya fa bon oratge (llevat de les onades de calor), es menja bé, i sabem jugar al futbol. Coses estes que, per exemple, a Veneçuela o als EUA o a la República Dominicana no són del tot possibles. El seu regne, podríem dir-ne, s’assembla més a Espanya que no a cap altre lloc. I Zapatero viu i actua a Espanya. I seria molt lamentable que les seues activitats afectaren o contaminaren el PSOE. O siga, a l’esquerra. Una esquerra que tradicionalment sí que ha estat lluny de la força, i més vinculada als exercicis de la veritat; perquè “allò que s’aconsegueix amb violència (per la força), només es pot mantindre amb violència (per la força)”, cosa esta, com tots sabem, de dictadors, i també sabem que “la veritat ens farà lliures”.
Mare meua!, quin desori tot!…
