La primera llei de mercat diu que el preu està lligat a l’oferta i la demanda. O siga, que si hi ha molta oferta i poca demanda els preus baixen i si hi ha més demanda que oferta, hauria de ser a l’inrevés. Sembla, però, que l’habitatge queda fora d’aquesta premissa general. Dos informes d’aquesta darrera setmana reflecteixen aquesta aparent contradicció al País Valencià, especialment al Cap i Casal i a la seua àrea metropolitana, on s’ha arribat al 4,53% d’encariment.
En primer lloc, un estudi publicat hui mateix pel portal Pisos.com assenyala que el preu mitjà de l’habitatge de segona mà a l’agost ha registrat al País Valencià un increment interanual del 3,83€, el major increment de l’estat espanyol, amb València i Alacant especialment, mentre que Castelló de la Plana mostra més moderació. Açò implica un cost mitjà de 2.461 euros per metre quadrat.
Només uns dies abans, la Càtedra Mercado Inmobiliario -impulsada pel Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de València i l’Associació de Professionals Immobiliaris de València- presentava el seu Informe del Mercat Immobiliari corresponent al segon trimestre de 2026.
En aquest, es detalla que a les comarques de la demarcació de València van registrar-se en aquest període 9.619 d’habitatges, un 5,6% menys que en el trimestre anterior i un 1,6% menys que fa un any, sent el tercer trimestre consecutius de descensos.
Aquest descens de compradors encara és més elevat si es limita a residents al País Valencià. Segons el mateix estudi, un 31% de les compres d’habitatges estan protagonitzades per estrangers no residents -un increment de tres punts percentuals en només un trimestre-, especialment de Regne Unit, Bèlgica i Països Baixos que busquen o bé segones residències o actius per especular. De fet, l’informe no especifica quin percentatge d’aquestes compres estan fetes per persones jurídiques i quines per físiques, o siga, quants habitatges estan quedant en mans de fons d’inversió. Una demanda que es concentra a Alacant i les comarques del sud, on els estrangers ja es fan amb el control del 44% dels habitatges que es venen.
Valencians fora de mercat
Tant els responsables de la Càtedra Mercado Inmobiliario com de Pisos.com coincideixen a reconéixer que la baixada de vendes està relacionada amb el fet que “una part dels compradors està quedant fora del mercat per culpa de l’increment de preus”.
Amb tot, les receptes proposades pels dos informes passen, fonamentalment, per “construir més”.
“El mercat immobiliari està sotmés a una doble pressió: d’una banda, el preu i el cost del finançament dificulten cada vegada més l’accés; per una altra, continuen apareixent noves llars que necessiten un habitatge. Mentre totes dues dinàmiques no s’equilibren mitjançant un augment suficient de l’oferta, resulta difícil esperar una reducció significativa dels preus”, argumenten des de la Càtedra.
Cap d’ells, en canvi, menciona la possibilitat del topall de preus com a solució o la prohibició de compres amb finalitats especulativa, tal com demanen des del moviment pel dret a l’habitatge. Paradoxalment, un dels detalls que destaquen de l’informe de Pisos.com és la desaparició de Barcelona i Catalunya en el conjunt dels territoris on més s’incrementa el preu de l’habitatge. La capital catalana, que durant anys va ser la ciutat més cara de l’estat espanyol, ja ha estat superada per Sant Sebastià, Madrid o Palma. Allí, el topall als preus del lloguer estan provocant una retirada de l’activitat dels fons d’inversió internacionals, que perden interés en el territori, el que podria tenir relació amb el fre als increments, no sols dels lloguers, sinó també de la venda. Sempre cal que seguim les lliçons d’Adam Smith, l’economista que va formular la teoria de la llei de l’oferta i la demanda, qui va escriure que l’especulació immobiliària era un paràsit que impedia a l’economia desenvolupar-se i que havia de ser fortament regulada.
