El Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals (CEIC) “Alfons el Vell”, organisme autònom de l’Ajuntament de Gandia (la Safor), ha presentat dèsset al·legacions al Pla Especial de Protecció (PEP) del Sector Nord d’Alfauir, que afecta el monestir de Sant Jeroni de Cotalba i l’entorn. L’entitat reclama una revisió profunda del document abans que continue la tramitació i defensa que la protecció patrimonial ha de ser el criteri que determine qualsevol actuació futura. Davant la possibilitat d’introduir nous usos hotelers en un dels grans conjunts monumentals del País Valencià, Saforíssims Societat Literària, també han formulat al·legacions.
El CEIC reconeix “l’enorme dificultat econòmica i tècnica que comporta mantindre i rehabilitar un conjunt d’aquesta magnitud, i comprén que l’organització d’activitats privades puga contribuir a fer-ne viable la conservació”, però considera que aquestes “han de quedar estrictament subordinades a la protecció íntegra del monument, al compliment de la legislació patrimonial i a la garantia que el conjunt continue obert al coneixement i al gaudi de la ciutadania”.
Dubtes sobre la cobertura legal de l’ús hoteler
Una de les principals objeccions de l’organisme afecta el mateix “fonament jurídic de l’ús hoteler”. Segons les al·legacions, el PEP invoca l’article 39.2.b de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, però aquest precepte regula els plans especials corresponents als conjunts històrics i no seria aplicable als monuments.
En aquest sentit, subratlla que “Sant Jeroni de Cotalba està declarat BIC precisament amb la categoria de Monument”. A més, assenyala que “l’article 37.1 del text refós de la Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (TRLOTUP), també citat pel Pla, no inclou l’allotjament, la restauració, el comerç ni el balneari entre els usos terciaris que regula”.
Per això, el CEIC conclou que la qualificació hotelera prevista en el document “no disposa d’una habilitació legal suficient” i reclama que aquest aspecte siga revisat abans de continuar la tramitació.
Nova edificació sense concretar-ne els límits
Un altre dels punts que qüestiona el CEIC és la possibilitat de bastir noves edificacions. Les normes permetrien implantar l’hotel tant en edificis del cenobi com en construccions autònomes, sobre ruïnes reconstruïdes i fins i tot mitjançant nous cossos o estructures semisoterrades. Tanmateix, recalca, “no fixen un sostre edificable, una ocupació, una alçària ni un aforament màxims”.
Així mateix, assenyala que “l’Estudi Ambiental i Territorial Estratègic treballa amb una hipòtesi de 15.000 m² construïts i unes 300 places d’aparcament, però aquesta magnitud no figura en cap document amb eficàcia normativa”. Per al CEIC, “aquesta contradicció impedeix conéixer i avaluar què s’està aprovant en el tràmit d’informació pública”.
El jardí i altres elements
El CEIC posa especialment l’accent en la protecció del jardí romàntic, l’aqüeducte, l’alqueria i la seua torre, l’hospital, el molí i altres estructures històriques, elements que “no són simples espais de l’entorn, sinó elements integrants del bé declarat el 1994”.
Per això, reclama que “queden fora de qualsevol previsió d’edificació nova, soterrada o semisoterrada i que el Catàleg els assigne el grau de protecció que correspon”. També qüestiona que “el gruix del monestir reba només protecció parcial i que les fitxes repetisquen un règim hoteler genèric sense valorar individualment cada espai”.
Avaluació ambiental deficient
El CEIC indica que “la Memòria d’Impacte Patrimonial conclou que no hi haurà efectes negatius perquè parteix de la premissa que el PEP no implica cap afecció directa al territori, però no menciona l’hotel, el balneari ni les noves edificacions que el Pla habilita”.
L’organisme assenyala igualment que “l’estudi ambiental cita normativa derogada, no acredita treball de camp sobre flora i fauna i planteja les alternatives pràcticament entre mantindre la situació actual o desenvolupar l’opció hotelera, considerada en la documentació com un «ús innocu»”.
A més, el mateix estudi reconeix que “les alternatives han estat condicionades pel conveni subscrit el 2015 amb la propietat, que va assumir el cost dels estudis i del planejament”.
Davant d’aquesta situació, el CEIC adverteix que “l’interés general no es pot presumir del fet que el pla siga sufragat pel seu beneficiari”.
Evitar una privatització funcional
Més enllà de la compatibilitat urbanística, el CEIC reclama garanties perquè “qualsevol activitat econòmica quede subordinada a la conservació, l’estudi i el gaudi públic” de Sant Jeroni de Cotalba.
El Pla Especial, defensa, hauria de determinar clarament els recorreguts de visita, garantir l’accés als espais d’interés cultural, separar les eventuals zones hoteleres de les visitables i preservar la continuïtat dels camins públics, “per evitar una privatització material o funcional del conjunt”.
Actualment, el monestir és de propietat privada i està obert parcialment al públic des del 2005. Les visites permeten accedir, entre altres espais, al claustre inferior, l’església, la cuina, les cavallerisses i el jardí romàntic.
El CEIC reclama que el Pla no s’aprove encara
Davant de totes aquestes deficiències, el CEIC “Alfons el Vell” demana eliminar del planejament les determinacions que considera mancades de cobertura legal, establir amb precisió tots els paràmetres urbanístics i de protecció i completar les avaluacions patrimonial, ambiental, territorial i paisatgística.
També reclama que les dèsset al·legacions siguen traslladades íntegrament a la Conselleria de Cultura perquè siguen tingudes en compte en l’informe previ i vinculant que ha d’emetre l’administració competent en patrimoni.
Finalment, el CEIC demana que el Pla Especial no siga aprovat provisionalment mentre persistisquen aquestes mancances i que, si la revisió comporta modificacions substancials, el document complet torne a sotmetre’s a informació pública.
