Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) ha traslladat al Senat la controvèrsia pel futur del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir (la Safor). La formació ha impulsat una moció per a reclamar la protecció efectiva del conjunt monumental davant el projecte per a transformar-lo en un complex hoteler termal i demana que les restes arqueològiques vinculades a la família d’Ausiàs March tornen al lloc on van reposar durant segles.
La iniciativa arriba després de mesos de mobilització política i cultural contra el projecte i mentre continua la tramitació del Pla Especial de Protecció (PEP) del Sector Nord d’Alfauir. Tant Saforíssims Societat Literària com el Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals (CEIC) Alfons el Vell han presentat al·legacions al planejament, amb objeccions sobre la protecció patrimonial, la cobertura legal dels usos hotelers i les possibles transformacions del conjunt.
La moció d’Esquerra Republicana ha sigut presentada a la Comissió de Cultura del Senat a instàncies del senador Josep Maria Reniu i Vilamala. El text insta el govern espanyol a estudiar si hi ha risc de deteriorament o espoli del monestir i, en aquest cas, adoptar les mesures que corresponguen dins de les competències estatals.
La iniciativa dona continuïtat a l’anunci que ERPV ja va fer el juliol, quan el seu president, Domènec Garcia, va avançar a Diari La Veu que traslladaria l’assumpte als grups d’ERC al Congrés i al Senat, i provaria d’implicar també els responsables de Patrimoni del Ministeri de Cultura. Aleshores, la formació va qualificar de “despropòsit absolut” la possibilitat d’instal·lar una piscina termal a la cripta.
Les restes dels March encara no han tornat
Un dels punts centrals de la iniciativa és la situació de les restes localitzades a la cripta familiar dels March. La troballa es va donar a conéixer el novembre del 2016, després de les tasques de rehabilitació iniciades l’any anterior a l’església major del monestir. Les investigacions apuntaven que hi havien sigut soterrats, entre altres membres del llinatge, Pere March, pare d’Ausiàs March, i Joana Escorna i Isabel Martorell, esposes del poeta.
Les restes de dotze individus van ser traslladades posteriorment a dependències de la Universitat de València per al seu estudi. Anys després de la descoberta, investigadors i especialistes ja reclamaven que tornaren a Sant Jeroni de Cotalba una vegada condicionat adequadament l’espai funerari.
ERPV denuncia ara que, una dècada després de la troballa, les restes continuen sense haver tornat a la cripta i no hi ha data prevista per a fer-ho. Domènec Garcia ha subratllat que “estem davant d’un cas que exemplifica perfectament la necessitat de posar la protecció del patrimoni per damunt de qualsevol projecte d’explotació turística”.
“No podem assumir amb normalitat que la cripta on han reposat durant segles les restes vinculades a la família d’Ausiàs March puga acabar convertida en una piscina. Sant Jeroni de Cotalba és patrimoni del País Valencià i les administracions tenen l’obligació de garantir-ne la preservació”, ha assenyalat.
Garcia ha insistit que “el que reclamem no és només conservar unes pedres o un edifici: parlem de protegir una part essencial de la nostra memòria històrica, arqueològica i literària”.
“Les restes han de tornar a Sant Jeroni de Cotalba, amb totes les garanties científiques i de conservació, i el monestir ha de poder ser valorat com el que és: un espai patrimonial excepcional de la Safor i del País Valencià”, ha remarcat.
Un balneari de luxe en un Bé d’Interés Cultural
La polèmica té l’origen en el projecte per a donar un nou ús hoteler al conjunt. L’agost del 2023, la família Trénor, propietària de Sant Jeroni de Cotalba, va anunciar un acord de cessió per cinquanta anys amb Castilla Termal amb l’objectiu de transformar el monestir en un balneari de luxe. El conjunt està declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) des del 1994.
L’actuació no afecta únicament l’edifici principal. El planejament comprén un entorn patrimonial i paisatgístic complex que implica Alfauir, Ròtova i Almiserà, amb elements com l’aqüeducte gòtic i terrenys protegits.
L’oposició al projecte s’ha ampliat durant l’estiu. Saforíssims va presentar al·legacions perquè considera que el Pla Especial supedita la preservació del monestir als nous usos hotelers, estableix nivells de protecció insuficients en estances monacals i permet noves construccions que podrien entrar en conflicte amb els valors patrimonials del conjunt. L’entitat també va alertar de la falta de protecció específica del patrimoni vinculat a la família March.
Posteriorment, el CEIC Alfons el Vell, organisme autònom de l’Ajuntament de Gandia, va presentar dèsset al·legacions al Pla Especial. Entre altres qüestions, posa en dubte la cobertura jurídica de l’ús hoteler, qüestiona la possibilitat d’autoritzar nova edificació sense concretar-ne prou els límits i reclama una avaluació més exhaustiva dels efectes patrimonials, ambientals i paisatgístics.
L’organisme ha demanat que el Pla Especial no siga aprovat provisionalment mentre persistisquen aquestes mancances. També reclama garanties perquè qualsevol activitat econòmica quede subordinada a la conservació, l’estudi i l’accés públic al monument i evitar així una possible “privatització material o funcional del conjunt”.
Una partida pressupostària com a alternativa al balneari
La proposta d’ERPV al Senat pretén incorporar ara l’administració estatal al debat. Josep Maria Reniu defensa que “l’Estat també té responsabilitats en la protecció del patrimoni cultural i no pot mirar cap a un altre costat davant una situació com aquesta”.
“Amb aquesta moció volem que el govern espanyol estudie la situació de Sant Jeroni de Cotalba i pose damunt la taula els instruments que té al seu abast per contribuir a protegir-lo”, ha assenyalat el senador.
La iniciativa va més enllà de reclamar mesures de protecció. Reniu planteja estudiar una partida pressupostària que permeta adequar els espais necessaris, garantir la custòdia de les restes arqueològiques i afavorir-ne la divulgació i valoració “en els àmbits arqueològic, cultural i lingüístic, amb un projecte alternatiu al del balneari termal”.
D’aquesta manera, els republicans contraposen al projecte turístic una intervenció centrada en la investigació, la conservació i la divulgació del conjunt monumental.
Per a ERPV, la controvèrsia no s’ha de plantejar com una disjuntiva entre conservació patrimonial i activitat turística, sinó com un debat sobre els límits que aquesta última ha de respectar en un espai d’aquest valor històric.
“Volem que Sant Jeroni de Cotalba continue sent un referent de la història i la cultura valencianes. I això exigeix que totes les administracions assumisquen la seua responsabilitat i actuen ara”, ha conclòs Domènec Garcia.
