La mort de Manuel Boix ha provocat una successió de mostres de condol arreu del País Valencià. Institucions, representants polítics, ajuntaments i entitats culturals han recordat aquest dijous la figura de l’artista de l’Alcúdia (la Ribera Alta), mort als 84 anys, i han coincidit a destacar tant la dimensió de la seua obra com la profunda vinculació que va mantindre durant tota la vida amb la cultura valenciana.

Pintor, escultor, gravador, cartellista i il·lustrador, Boix va ser un dels introductors del nou realisme durant els anys seixanta i va obtindre el Premi d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura el 1980. La seua trajectòria, que posteriorment el va portar durant una temporada a Nova York, va transcórrer per disciplines molt diverses i va deixar una empremta especialment profunda en l’imaginari cultural valencià.

La família, que l’ha acomiadat aquest dijous a la casa familiar de l’Alcúdia abans de la incineració en un acte íntim, va resumir la seua trajectòria vital assenyalant que Boix ha dedicat “tota una vida generosament a l’art, als seus conciutadans, al seu País i a la humanitat”.

El CVC: un artista que “perdurarà”

Una de les institucions que ha recordat la transcendència de Boix ha sigut el Consell Valencià de Cultura (CVC), que l’ha definit com “un gran de la pintura i la il·lustració valencianes de les últimes dècades”.

L’organisme consultiu ha assenyalat especialment que les representacions de l’imaginari històric i cultural valencià elaborades per Boix el van convertir en una referència no només artística, sinó també social i popular. El CVC ha repassat sèries com ara Falconeria, Trama i ordit i Retransmissió televisiva del miracle, així com la seua dedicació posterior al cartellisme, la il·lustració i l’escultura.

L’entitat també ha remarcat la relació artística de Boix amb Artur Heras, mort aquest mateix setembre, i Rafael Armengol, tres noms estretament vinculats a la renovació de l’art valencià a partir dels anys seixanta.

“Manolo Boix pertany a aquesta última categoria, sens dubte”, ha afirmat el CVC després de diferenciar entre els grans artistes que només són reconeguts després de morir i aquells que ja van ser estimats i valorats pels seus contemporanis. L’organisme ha conclòs el comiat lamentant la desaparició “d’un artista que perdurarà per l’obra i per l’acceptació popular”.

Joan Baldoví, Enric Morera i Diana Morant

Les reaccions també han arribat des de l’àmbit polític. El síndic de Compromís a Les Corts, Joan Baldoví, ha expressat el condol en un missatge en xarxes socials: “Ha mort Manolo Boix, l’artista que va convertir la memòria valenciana en art contemporani. Sublims les seues obres sobre la pilota valenciana o els personatges valencians. Deixa un buit impossible d’omplir. Bon vent, Manolo”.

Per part seua, el senador de la coalició Enric Morera, ha manifestat: “Ha faltat l’homenot Manel Boix. Ens deixa un gran buit i la seua magnífica obra. A Les Corts comptem amb els motlles de la familia Borja, a l’entrada del Palau, que la insigne família valenciana va edificar fa 500 anys. Et trobarem a faltar. Descansa en pau amic”.

Així mateix, la ministra de Ciència, Innovació i Universitats i secretària general del PSPV, Diana Morant, ha acomiadat Boix qualificant-lo de “mestre” i ha incidit especialment en la seua contribució a la construcció de l’imaginari col·lectiu valencià.

“Els valencians som una mica més conscients de qui som gràcies a artistes com Manolo Boix. Hui se’n va i la cultura perd un mestre, però els valencians guanyem un llegat que ens acompanyarà sempre. Gràcies, Manolo, per deixar-nos una manera única de mirar la nostra terra”, ha manifestat Morant.

Intersindical també ha lamentat el traspàs de Boix, “un referent indiscutible de l’art valencià i autor del cartell del primer congrés de l’STEPV. La seua obra, el seu compromís cultural i la seua trajectòria renovadora deixen una petjada inesborrable”.

“Sense la seua obra, Xàtiva no seria el que és”

Un dels comiats més vinculats a l’obra material de Boix ha arribat des de Xàtiva (la Costera), ciutat amb la qual l’artista va mantindre una relació intensa durant dècades.

L’alcalde, Roger Cerdà, ha recordat el conjunt d’obres que el creador va deixar a la ciutat, entre les quals hi ha L’Arc Daurat, L’Escenificació de Narcís, El Laberint, L’Angle Trencat pel Moviment i el Tríptic Daurat de Xàtiva, a més de la mateixa insígnia de l’Ajuntament.

“Sense la seua obra, Xàtiva no seria el que és”, ha afirmat Cerdà, qui ha assenyalat que la mirada i la creativitat de Boix “formen ja part inseparable de la nostra ciutat”. L’alcalde l’ha definit igualment com “un artista immens, un creador imprescindible per entendre l’art contemporani valencià”.

La relació amb Xàtiva també va quedar reflectida en dues grans exposicions: El Punt dins del Moviment, el 1995, i l’antològica La Llum de l’Art, celebrada el 2023. Després d’aquesta última, L’angle trencat pel moviment va quedar definitivament a la ciutat per decisió de l’artista i la seua família.

Amics de la Costera, un vincle de dècades

També l’Associació Amics de la Costera-Institut d’Estudis Comarcals, de la qual Boix era soci d’honor, ha expressat el seu pesar i ha recordat una relació que es remunta als primers anys de l’entitat.

Boix va crear la maqueta original de la publicació Papers de la Costera el 1981 i, juntament amb Josep Palàcios, va dissenyar Materials xilogràfics de la impremta de Blai Bellver a Xàtiva, publicat el 1980. L’associació també ha recordat la restauració de la policromia de la volta de l’ermita gòtica de Santa Anna i les nombroses obres que vinculen l’artista amb Xàtiva.

“La seua obra romandrà, el seu record ens farà millors”, ha resumit l’entitat en el seu missatge de condol.

Gandia i els Borja

L’alcalde Gandia (la Safor), José Manuel Prieto, també ha assenyalat la vinculació de l’artista amb la ciutat: “El seu gran llegat ha contribuït a engrandir la nostra història i les nostres arrels. A Gandia, les seues escultures dels Borja, davant de les Escoles Pies, formen ja part de la nostra ciutat. El meu condol a la seua família i amistats”.

Així mateix, l’Ajuntament de Bellreguard (la Safor) ha manifestat: “Hui comencen les Festes del Poble. Hui diem adeu a Manolo Boix. La renovació de l’art valencià i la imatge popular i el retrobament nacional i cultural de les festes de Bellreguard sempre estaran lligades a Boix. Descanse en pau.”

Vila-real: Monument als maulets

Les mostres de condol han arribat també des de les comarques del nord. L’Ajuntament de Vila-real (la Plana Baixa) ha lamentat la desaparició de qui considera una de les figures destacades de l’art contemporani valencià i ha traslladat les condolences a la família, les amistats i l’entorn de l’artista.

Boix manté una presència permanent a la ciutat gràcies al Monument als maulets, una peça de bronze i ferro de tres metres per 3,70 metres creada el 1998 i inaugurada el febrer del 2001. L’obra està situada a la rotonda A les llibertats valencianes i està vinculada a la memòria, la història i la identitat valencianes.

Manuel Boix, Monument als maulets (1998)

De l’art a la ciència i la música

La dimensió del llegat de Boix queda també reflectida en els homenatges sorgits des d’àmbits aparentment allunyats de les arts plàstiques. La revista de divulgació científica Mètode, de la Universitat de València, ha recordat les diferents col·laboracions de l’artista amb la publicació, entre elles una sèrie dedicada a les edats de l’home i diverses il·lustracions sobre figures de la història de la ciència com Santiago Ramón y Cajal i Richard Feynman.

La revista ha recordat que l’obra de Boix va formar part de la seua aposta pel diàleg entre art i ciència i l’ha acomiadat amb unes paraules senzilles: “Mètode trobarà a faltar aquesta mirada”.

També el món de la música ha recordat la seua aportació. La relació de Boix amb Al Tall va convertir les seues il·lustracions en part de la memòria visual de la música valenciana de les últimes dècades del segle XX. Va signar les cobertes de discos com Cançó Popular del País Valencià (1975), Deixeu que rode la roda (1977), Posa vi, posa vi, posa vi… (1978), Quan el mal ve d’Almansa (1979) i Som de la Pelitrumpeli (1980).

D’altra banda, Bromera ha assenyalat: “La cultura valenciana està de dol per la mort de Manolo Boix, una de les figures més rellevants de l’art valencià. Hui acomiadem un creador excepcional, compromés amb la seua cultura i gent. El seu llegat continuarà viu en les seues obres i en la memòria de generacions”.

Les nombroses reaccions sorgides des que es va conéixer la mort de Manuel Boix dibuixen així una dimensió que supera la seua condició de pintor o escultor. Des de l’Alcúdia fins a Xàtiva i Vila-real, passant per les institucions culturals, la política, la música, l’edició i la divulgació científica, el comiat ha posat en relleu fins a quin punt la seua obra ha quedat incorporada a l’imaginari col·lectiu del País Valencià.

Boix deixa pintures, escultures, gravats, cartells i llibres, però també algunes de les imatges amb què diverses generacions han representat la història, la literatura, la música, la pilota i la identitat valencianes. Un llegat que explica que el seu comiat haja ultrapassat l’àmbit estrictament artístic per convertir-se en un dol compartit per bona part del món cultural valencià.

Més notícies
Notícia: Volem donar veu al Sud, i tu? Amb 200 donacions és possible. Fes-te micromecenes
Comparteix
Dona i agermana't: amb 200 donacions anuals, deduïbles en la declaració de renda fins a 250 euros, incorporarem al nostre equip un periodista del migjorn valencià i editarem La Veu del Sud
Notícia: Manolo Boix, més que un pintor
Comparteix
OPINIÓ | "La seua obra ha anat construint una manera de mirar el país que no necessita explicar-nos que som valencians perquè ho reconeixem de seguida."
Notícia: Manuel Boix, o com posar cara a un País
Comparteix
OPINIÓ | "Sense Manuel Boix, el País Valencià continuaria existint, naturalment. Però no el veuríem exactament igual."
Notícia: Manolo Boix
Comparteix
OPINIÓ | "Manolo, a més d’home planer i senzill i un gran artista, va ser també un activista a favor de la llibertat, els Drets Humans i de la nostra llengua i la nostra cultura. Manolo sempre va estar compromès amb els drets nacionals del País Valencià."

Comparteix

Icona de pantalla completa