L’artista Manuel Boix (l’Alcúdia, la Ribera Alta, 1942) ha mort als 84 anys, segons han confirmat fonts pròximes al creador. Amb la seua desaparició, l’art valencià perd una de les figures més rellevants de la segona meitat del segle XX, un autor que va contribuir decisivament a la renovació del realisme i que va desenvolupar una trajectòria marcada per l’experimentació artística, el compromís cultural i la vinculació amb el seu país.
La família ha anunciat que acomiadarà l’artista aquest dijous a sa casa de l’Alcúdia, abans de la incineració, que tindrà lloc en un acte íntim. En el comiat, els familiars han volgut recordar que Boix va dedicar “tota una vida generosament a l’art, als seus conciutadans, al seu País i a la humanitat”.
La seua mort arriba poc després de la d’Artur Heras, amb qui va compartir exposicions i projectes artístics durant una etapa fonamental per a la renovació de les arts plàstiques valencianes.
Una nova manera d’entendre el realisme
Manuel Boix va començar a destacar durant la dècada dels seixanta, en un context en què una nova generació d’artistes valencians buscava superar els llenguatges artístics dominants i explorar altres formes de representar la realitat.
Juntament amb Artur Heras i Rafael Armengol, va participar en la renovació del realisme, incorporant una mirada crítica sobre la societat i una reinterpretació de la història, la cultura i la tradició artística. Encara que els tres creadors no van constituir formalment un grup de pintors, van mantindre una estreta relació artística i van desenvolupar projectes compartits. Entre els treballs conjunts destaquen Tríptic (1964) i la carpeta d’obra gràfica Lligat i lacrat (1971). També van exposar conjuntament amb una certa regularitat, tal com recorda l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM).
Aquelles experiències van contribuir a configurar una nova sensibilitat artística en què el realisme deixava de ser una simple reproducció de la realitat per a convertir-se en un instrument de reflexió sobre la història, les relacions humanes i les contradiccions socials.
En el cas de Boix, aquesta mirada es va traduir en una obra de gran precisió tècnica, amb una especial atenció a la composició, la figura humana i la capacitat dels objectes per a transmetre significats simbòlics.
L’experiència de Nova York
El reconeixement institucional de la seua trajectòria va arribar el 1980, quan va rebre el Premi d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura, una distinció que el va consolidar com un dels artistes valencians més destacats de la seua generació.
La seua carrera va adquirir una nova dimensió després d’una llarga estada a Nova York, una experiència que va ampliar els seus horitzons creatius i va contribuir a l’evolució del seu llenguatge artístic.
Al llarg de les dècades següents, Boix va desenvolupar una producció extraordinàriament diversa. A més de la pintura, va treballar l’escultura, l’obra gràfica, el cartellisme i la il·lustració de llibres.
Aquesta diversitat de disciplines li va permetre traslladar el seu univers visual a diferents formats i establir un diàleg constant entre les arts plàstiques i la literatura.
La seua obra es va caracteritzar per la combinació d’una tècnica depurada amb una particular capacitat per a reinterpretar episodis històrics i referents culturals des d’una perspectiva contemporània.
L’artista que va acostar la pintura a la literatura valenciana
Una de les aportacions més significatives de Manuel Boix va ser la seua vinculació amb el món editorial i la literatura en valencià. Les seues il·lustracions van contribuir a construir un imaginari visual propi al voltant de la cultura valenciana i van acostar la seua obra a generacions de lectors que van descobrir el seu treball més enllà de les sales d’exposicions.
Entre els seus projectes més coneguts destaca la seua aproximació al Tirant lo Blanc, l’obra de Joanot Martorell, que va reinterpretar a través d’un llenguatge visual personal, capaç de connectar l’univers medieval amb la sensibilitat artística contemporània.
La relació entre imatge i paraula va ser una constant en la seua trajectòria. Boix va entendre la il·lustració com una disciplina artística amb entitat pròpia, en què les imatges no es limitaven a acompanyar els textos, sinó que n’ampliaven les possibilitats expressives.
Aquesta dedicació al llibre i a la cultura escrita va convertir-lo en un referent de la il·lustració valenciana i va reforçar el seu compromís amb la difusió de la llengua i el patrimoni cultural del País Valencià.
Un llegat arrelat a l’Alcúdia i obert al món
Malgrat la projecció de la seua obra i les experiències internacionals, Manuel Boix va mantindre una estreta vinculació amb l’Alcúdia i amb el territori que havia marcat els seus primers anys. La seua trajectòria representa una manera d’entendre la creació artística que combina l’arrelament cultural amb una mirada oberta als grans corrents de l’art contemporani.
Des de les primeres experiències de renovació del realisme fins a les seues incursions en l’escultura i la il·lustració, Boix va construir un llenguatge propi que va transcendir les fronteres entre disciplines.
La seua desaparició, tan pròxima a la d’Artur Heras, suposa també el comiat de dos protagonistes d’una generació que va contribuir a transformar el panorama artístic valencià durant els últims anys del franquisme i la transició democràtica.
El seu llegat, però, continua present en les obres, els llibres i els projectes culturals que va desenvolupar al llarg de més de sis dècades.
Manuel Boix deixa una producció artística extensa i diversa, però també el testimoni d’una vida dedicada a la creació i a la cultura, amb una fidelitat constant a les seues arrels i una voluntat d’explorar noves formes d’expressió.
