Pujar la persiana d’un xicotet negoci -sense treballadors assalariats- al País Valencià suposa, de mitjana, un cost estructural de 117 euros abans de començar a facturar res. Una xifra que suposa 2.780 euros mensuals i 33.360 euros a l’any, per mantindre l’activitat. Aquesta no inclou la compra de matèries primeres, proveïments ni la inversió en maquinària, encara que si el manteniment i xicotetes reparacions d’aquestes.
Aquest és el resultat d’un estudi publicat per la Unió de Professionals i Treballadors Autònoms del País Valencià (UPTA-PV) que parteix del supòsit d’un autònom persona física, sense treballadors assalariats, amb un local comercial llogat i una obertura mitjana de 5,5 dies a la setmana -aproximadament 286 dies a l’any. Per al lloguer es pren com a referència un cost mensual de 1.300 euros.
Segons l’informe, les rendes del local suposen ja pràcticament la meitat -concretament un 47%- de tots els costos fixos. Açò implica una transferència directa de l’economia productiva a l’especulativa de 15.600 euros a l’any de mitjana per cada xicotet negoci. De fet, la pujada dels lloguers ja és la principal causa del tancament de xicotets comerços a ciutats com València Alacant, Elx, Castelló de la Plana o Benidorm, on denuncien la seua “expulsió” dels centres urbans.
Seguretat Social i l’electricitat les altres grans despeses
La cotització RETA i les factures de la llum, amb un cost de 300 i 250 euros mensuals respectivament -3.600 i 3.000 euros anuals- suposen els altres dos capítols on es concentren els costos, si bé molt allunyats dels preus dels lloguers.
A aquestes despeses s’afigen uns altres que, individualment, poden semblar menors, però que acumulats tenen un pes considerable: gestoria, assegurances, comunicacions, manteniment, serveis bancaris, neteja, seguretat, eines digitals, taxes i reposició d’equips.
Eduardo Abad, president de UPTA, assenyala que “cada matí que un xicotet negoci valencià alça la persiana comença amb 117 euros de despeses. Abans de generar renda per a si mateix ha de pagar el local, la Seguretat Social, l’energia, les assegurances, la gestoria i tota l’estructura necessària per a poder treballar”.
“Per això no podem analitzar la situació dels autònoms únicament a partir de la seua facturació. En el supòsit que hem analitzat parlem de més de 33.000 euros a l’any sense tindre un solo treballador contractat. Eixa és la pressió econòmica de partida que suporten molts xicotets negocis abans d’obtindre un euro pel seu propi treball”, conclou Abad.
