L’Observatori Sociològic de l’Educació de la Universitat d’Alacant —OBSOEDU— ha donat suport a les mobilitzacions i demandes que, des de l’11 de maig, duu a terme el professorat valencià i el conjunt de la comunitat educativa, perquè “aquestes reivindicacions responen a una preocupació creixent per les condicions en què es desenvolupa l’educació pública: manca de recursos suficients, increment de la càrrega burocràtica, dificultats per a garantir una atenció adequada a la diversitat i necessitat d’afrontar, amb garanties, el repte cada vegada més complex de la convivència i la inclusió educativa”.
L’organisme assenyala que “la Sociologia de l’Educació, com a àmbit de coneixement, ofereix ferramentes especialment valuoses per a analitzar aquesta situació, en la mesura que estudia la relació entre els sistemes educatius i les estructures socials en què aquests s’insereixen”. Així, explica, “diversos treballs recents desenvolupats en el nostre context —com l’estudi sobre el mapa escolar de València, dirigit per Rodríguez-Victoriano, Martínez Junquero i de Madaria— han posat de manifest la persistència de dinàmiques de desigualtat en l’accés, la composició social dels centres i les oportunitats educatives”. Aquestes anàlisis mostren “la importància de revisar i combatre les condicions socials i institucionals que afavoreixen processos de segregació escolar o de diferenciació de trajectòries educatives segons l’origen social de l’alumnat”, subratlla.
En aquest sentit, indica, “les aportacions clàssiques de la Sociologia de l’Educació continuen sent útils per a interpretar els desafiaments actuals”, i posa l’exemple de Bowles i Gintis, que “des de la teoria de la correspondència, van assenyalar que l’escola no pot entendre’s com una institució completament desvinculada de l’organització social i econòmica de cada moment històric”. I afegeix que, “més enllà del debat sobre l’abast de la seua proposta, la seua contribució ens recorda que les polítiques educatives han de ser implementades també en funció dels efectes que produeixen sobre la igualtat d’oportunitats i sobre la reproducció o reducció de les desigualtats socials”. També recomana l’assaig La desigualdad en España, publicat el 2024 i prologat per Thomas Piketty, una obra que “insisteix, des d’una anàlisi interdisciplinària rigorosa, en la necessitat urgent de construir societats més igualitàries que tinguen com a meta el bé comú”.
Principis bàsics de l’estat del benestar
“Aquesta perspectiva resulta especialment rellevant si es posa en relació amb els principis bàsics de l’estat del benestar“, afirma l’OBSOEDU, ja que, “en societats democràtiques, les institucions públiques tenen la responsabilitat de garantir l’accés universal a l’educació, la sanitat i els serveis socials, i de generar condicions efectives perquè la igualtat d’oportunitats no siga només un principi formal, sinó una realitat material”.
En aquesta línia, destaca el nom de Pierre Bourdieu, qui, “amb el concepte de capital cultural, va mostrar que l’alumnat no arriba a l’escola en condicions equivalents: els recursos familiars, les pràctiques culturals, les expectatives educatives i l’entorn social condicionen de manera significativa el punt de partida de xiquetes i xiquets”. Per això, “des d’aquesta perspectiva, l’escola pot contribuir a compensar desigualtats prèvies, però també pot reproduir-les si no disposa dels recursos, les condicions i les polítiques adequades”, assevera.
Així mateix, remarca que “el debat sobre el mèrit i l’esforç individual ha de ser abordat amb rigor”, atés que una part important de la investigació sociològica posterior a “les perspectives funcionalistes”, com les de Davis i Moore, que “van defensar que els sistemes educatius podien ordenar les posicions socials d’acord amb el talent, l’esforç i les capacitats individuals”, mostren que “el rendiment escolar i les trajectòries educatives no depenen únicament de disposicions individuals, sinó també de factors socials, econòmics, culturals i institucionals”. Per això, recalca, “parlar d’esforç i de capacitats individuals, és a dir, del mèrit individual, sense tindre en compte les desigualtats de partida i les circumstàncies familiars i socials, pot conduir a interpretacions esbiaixades de la realitat educativa”.
Necessitat d’enfortir el sistema públic
Per tant, l’OBSOEDU recalca: “Tot això posa de manifest la necessitat d’enfortir un sistema públic d’educació capaç de garantir drets, reduir desigualtats i respondre a la complexitat de les societats actuals. Un sistema on el finançament educatiu siga entés com una inversió social de primer ordre i no com una despesa prescindible. On la càrrega burocràtica es reduïsca al mínim necessari i deixe temps a docents i equips directius per a dissenyar, coordinar i desenvolupar projectes educatius democràtics sòlids. On les ràtios de les aules, juntament amb un reforç de personal educatiu en cadascuna, permeten una millor atenció i acompanyament acadèmic, social i emocional. On les plantilles docents disposen de prou estabilitat per a consolidar equips de treball coordinats. On les condicions laborals i salarials siguen justes i reconeguen la rellevància de l’ofici docent en la nostra societat”.
Defensa del valencià
També considera necessari que “el valencià, com a llengua pròpia del territori i en una situació que requereix polítiques actives de promoció i normalització, dispose d’espais efectius d’aprenentatge, ús i transmissió en l’àmbit educatiu”. “La defensa del valencià a l’escola no pot entendre’s únicament com una qüestió lingüística, sinó també com una dimensió cultural, social i democràtica vinculada a la igualtat d’oportunitats i al reconeixement de la diversitat del nostre entorn”, afirma.
Finalment, “en línia amb les aportacions de Martha Nussbaum sobre educació, democràcia i desenvolupament de les capacitats humanes”, defensa una escola que no es limite a transmetre coneixements instrumentals, sinó que contribuïsca a formar una ciutadania crítica, empàtica i compromesa amb el respecte mutu, la convivència democràtica i el bé comú”. “L’educació pública és un espai central per a aprendre a conviure, a comprendre la complexitat social i a participar de manera responsable en la vida democràtica”, destaca.
“Sense una educació pública forta no hi ha igualtat d’oportunitats real. Per això, demanem als poders públics que escolten i donen resposta efectiva a les demandes del professorat i del conjunt de la comunitat educativa, i a articular les mesures necessàries per a construir una educació pública de qualitat, inclusiva, en valencià i digna per a totes i tots”, conclou l’OBSOEDU.
