Benvolguda Sra. Ortí,
Porto, com tants i tantes altres docents públics dependents de la Conselleria que vostè administra, des del dia 11 de maig de vaga. No li repetiré ací els motius que ens duen a secundar-la atès que li són coneguts a bastament. Em dirigeixo a vostè per fer-li dues observacions a propòsit d’unes declaracions seues que em tenen trasbalsat.
Deia en unes declaracions als inicis d’aquesta vaga que vostè anhelava per a l’alumnat valencià la millor educació possible. No en tinc cap dubte al respecte, de fet, en això, els i les docents en vaga (i els que no) coincidim plenament. Ara bé, nosaltres no tenim la capacitat política ni pressupostària de fer-ho possible, això és, ni més ni menys, la seua feina. Hi tornaré després a aquesta qüestió.
La pregunta que em té absolutament capficat és, ¿per què no ha aplicat motu proprio totes aquestes mesures que vostè planteja a les propostes d’acord que duu a la taula de negociació? Potser el nostre alumnat no les mereixia mentre el seu professorat no sacrificara temps i diners amb una vaga indefinida? S’adona de la contradicció amb la qual entra? O potser el professorat estem reclamant unes millores educatives que l’alumnat no mereix?
Torno a la capacitat política que té atribuïda com a consellera d’Educació. Recentment, ens ha acusat al professorat en vaga i als nostres representants sindicals de tenir una vocació política en les nostres reclamacions. Li ho confesso, i tant que hi és aquesta intenció política! Vostè és política i el Consell del qual vostè forma part és un òrgan polític. Un estament de la vida política valenciana destinat a prendre decisions polítiques que afecten -coses de l’etimologia- a la polis, a la ciutadania. La nostra feina com a docents es regeix per lleis, ordres, decrets, instruccions… tot un corpus de legalitats fruit de decisions polítiques preses en un moment o en un altre. I potser se sorprèn, però el que li reclamem és que prenga decisions polítiques que afavorisquen l’educació pública d’aquest país. La intenció política de les nostres reivindicacions és evident, així que li demano que no ens ho llance com un dard acusatori perquè ens ofén. Fem política, clar que sí, i aquest dret l’exercim des de la paraula, des de la proposta i des de la voluntat negociadora perquè vostès facen la part que els pertoca: legislar en favor de l’educació pública i no en contra. Potser si ho feren de veritat no ens caldria recordar-los que volem una educació pública, de qualitat i en valencià.
Jordi Marín i Monfort és professor de l’IES Vilafranca (els Ports).
