L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha presentat aquest dijous el Nomenclàtor Toponímic Valencià (NTP), una obra que recull i sistematitza la toponímia valenciana normalitzada. Una documentació que, després de més de dos anys de treball, s’incorpora al web de l’AVL, juntament amb la resta de recursos lingüístics disponibles, amb l’objectiu que “l’usuari puga accedir fàcilment i de manera eficaç a la informació sobre els noms geogràfics”.
L’AVL ha indicat que la institució té la competència al País Valencià per a “fixar, a sol·licitud de la Generalitat, les formes lingüísticament correctes de la toponímia i l’onomàstica oficial, per a l’aprovació oficial”. D’aquesta manera, segons la legislació vigent de la Informació Geogràfica i de l’Institut Cartogràfic Valencià, “els topònims incorporats al Nomenclàtor Toponímic Valencià constitueixen la toponímia oficial”.
Patrimoni immaterial
La presidenta de l’Acadèmia, Verònica Cantó, ha assenyalat que el Nomenclàtor és l’obra continuadora del Corpus toponímic valencià, publicat també per l’AVL el 2009, en què es van recollir 50.000 topònims.
Cantó, a qui han acompanyat els acadèmics Ramon Ferrer, Immaculada Cerdà i Maite Mollà, ha subratllat que, en aquesta ocasió, “a més de duplicar àmpliament la xifra, que arriba als 125.000 topònims, cal destacar que els noms geogràfics s’han georeferenciat en les infraestructures de dades espacials de l’Institut Cartogràfic“.
“Els topònims ens parlen, tenen ànima; no són únicament referències geogràfiques, sinó també verdaders dipòsits de memòria col·lectiva i d’identitat cultural. Per això considerem la toponímia com un patrimoni immaterial“, ha manifestat Cantó.
Després de més de dos anys de treball, amb més de mil persones implicades en el projecte, el Nomenclàtor s’incorpora a la web de l’AVL, junt amb la resta de recursos lingüístics disponibles, perquè els usuaris puguen accedir fàcilment i de manera eficaç a la informació sobre els noms geogràfics.
La cap de la Unitat de Recursos Lingüísticotècnics i tècnica d’Onomàstica, Maite Mollà, ha comentat les novetats que incorpora l’aplicació i el seu funcionament. “La institució era conscient que el buscador del Visor Temàtic de l’NTV no satisfeia totes les demandes dels usuaris, i que era necessari crear una ferramenta que millorara la consulta i descàrrega de la informació toponímica. S’ha treballat durant dos anys en el nou sistema d’informació i, per fi, hui ja està a disposició de la ciutadania”, ha remarcat Mollà.
Ús obligatori
“L’obra naix amb una vocació normativa i pràctica”, ha afirmat l’AVL, i, per tant, “els topònims que apareixen tenen caràcter oficial” i “són d’ús obligatori en àmbits com la retolació pública, la cartografia i els documents administratius”.
Així, el Nomenclàtor pretén facilitar el treball a investigadors, aficionats i programadors que vulguen crear aplicacions amb la nostra toponímia. A partir d’aquesta publicació, l’AVL insta els ajuntaments a fer els canvis de la toponímia que no estiguen normalitzats.
Entre els usuaris que podran fer ús d’aquesta nova eina figuren professionals de la llengua de camps com ara la traducció, la correcció, la comunicació o l’ensenyament; geògrafs o historiadors; investigadors locals i persones interessades en àmbits com l’ecologia, l’etnografia o el patrimoni cultural. Al mateix temps, es concep com un recurs útil per a periodistes o particulars que elaboren mapes, rutes o guies.
Col·laboradors de camp
Els 125.000 topònims van ser aprovats pel ple de l’AVL en les sessions de 8 de maig i el 5 de juny. En el projecte s’han tingut en compte els resultats de més de 900 enquestes realitzades per 300 “col·laboradors de camp” als municipis. Aquests col·laboradors han disposat de les aportacions d’ajuntaments, filòlegs, historiadors, geògrafs, però també de veïns dels pobles com a agricultors, llauradors o pescadors.
L’acadèmia ha recalcat que “per a fer-se una idea de l’envergadura d’aquest treball, podem dir que la densitat de topònims arreplegats i fixats per l’Acadèmia lidera el rànquing de tot l’Estat en el cas dels nomenclàtors oficials: són 5,4 topònims per km2 normalitzats i georeferenciats en un nomenclàtor oficial”.
“Aquesta obra marca un abans i un després en l’àmbit de la toponímia. Hui l’Acadèmia ofereix al poble valencià una eina fonamental en aquest camp”, ha reivindicat Ferrer, president de la secció d’Onomàstica. Per la seua banda, Immaculada Cerdà ha defensat el Nomenclàtor com un servei públic fonamental. “Els topònims són patrimoni de tots i tots s’han de poder acostar i treure profit de manera clara, ràpida i accessible”, ha insistit.
Accés a la web
L’accés a la nova aplicació, que presenta una interfície molt semblant a la del Diccionari Normatiu Valencià, es fa directament des de la pàgina principal de la web de l’AVL. A la pantalla inicial l’usuari trobarà dos tipus de consulta: en la simple es poden introduir paraules concretes o topònims complets, mentre l’avançada permet elegir entre els operadors habituals “comença”, “conté” o “acaba” A més, es poden obtindre resultats filtrats per municipi, idioma, comarca o tipologia del topònim.
També es poden fer cerques combinades. En tots els casos, clicant en la icona amb forma de lupa s’accedeix a la informació addicional disponible sobre el topònim concret: transcripció, idioma, tipologia, municipi, comarca i estatus. Clicant en el botó “exportar”, el programa genera automàticament un fitxer d’Excel amb la informació seleccionada, que l’usuari pot descarregar en el seu dispositiu. La informació filtrada també es pot compartir a les xarxes socials.
Diversitat de noms per a un mateix element
L’aplicació mostra totes les formes normatives, encara que no siguen oficials. En els nomenclàtors de població de l’INE, considerats oficials, hi ha algunes denominacions que no són normatives (moltes inclouen castellanitzacions). L’aplicació permet veure clarament aquesta dualitat normativa/oficial, així com accedir a denominacions alternatives en els casos en els quals un element geogràfic rep diferents noms.
Entre les opcions disponibles, la plataforma permet als usuaris accedir a documentació històrica o fer propostes de correcció o millora sobre topònims incorporats o inclusió de nous. La secció d’Onomàstica analitzarà i avaluarà les propostes abans de resoldre incloure-les o no.
“Es tracta d’un projecte viu, obert a la societat, col·laboratiu i que estarà en constant actualització i evolució“, ha declarat Cantó, qui ha aprofitat per acomiadar-se de la institució que presideix des del 2022 i per a donar pas als nous acadèmics. La presidenta de l’Acadèmia ha agraït a la resta de companys el seu treball “rigorós, tranquil, sense caure en el soroll” per a fer que aquest projecte de “saviesa col·lectiva” veja la llum.
