Després d’un mes de vaga indefinida, ahir 10 de juny, els docents aprovaven en una consulta suspendre l’aturada a partir del dia 12 al mateix temps que rebutjaven la darrera proposta d’acord de la Conselleria d’Educació en mans del PP amb suport de Vox. Aquest resultat deixa en empat la partida.
La impressionant mobilització de l’ensenyament públic, amb una vaga valenciana indefinida històrica, tant per seguiment com per duració i un suport del conjunt de la comunitat educativa i de bona part de la societat sense precedents, en defensa d’una educació pública de qualitat i en valencià, no ha aconseguit doblegar l’enrocament d’un Consell que s’havia posat com a objectiu derrotar i humiliar els docents.
Les seues tàctiques dilatòries de la negociació i l’enrocament de les seues posicions, encapçalades per la Consellera Ortí responsable política directa de la mà del President Llorca, han acabat funcionant i s’ha desconvocat la vaga dels docents sense aconseguir els seus objectius . Dins el PP hi pot haver la temptació de veure la situació com una victòria, amb la complicitat i l’acord parcial pactat pels sindicats ANPE i CSIF. “Hem esclafat els sindicats com va fer Margaret Thatcher amb els miners i hem obert el camí a una nova era d’hegemonia conservadora”, deuen pensar.
Aquesta, però, és una anàlisi molt perillosa i que els pot eixir molt cara. La negativa dels docents a acceptar les molles que els oferia la Conselleria és un detall important que demostra que els docents no han estat vençuts. El més probable és que el curs vinent tornen de nou les protestes. Podem entendre que difícilment tindran la forma d’una nova vaga indefinida, però el malestar generat per la situació de la majoria dels centres que afecta directament als alumnes i famílies i a tot el personal públic docent i no docent, sumat al que ha provocat l’actitud prepotent i autoritària del Consell i totes les reivindicacions exigides no es diluiran per art de màgia. Ni tampoc les assemblees dels docents, motor fonamental de la mobilització, de la Coordinadora d’Assemblees Docents del País Valencià i de Docents en Vaga (DEV).
A més, aquest malestar no és exclusiu de l’educació. La situació en sanitat és similar, així com en altres serveis públics i, si ens allunyem del sector públic, la sensació que la qüestió de l’habitatge és “insostenible” cada volta és més massiva i transversal.
De fet, malgrat alguns esforços de fer confluir aquest conjunt de reivindicacions amb la vaga de l’educació, resulta obvi que ha faltat un darrer esforç en aquesta direcció i els sindicats no han tingut la capacitat de convertir la vaga docent en una aturada generalitzada, com a mínim, al sector públic valencià, i, lògicament, comprenem aquesta situació. Amb aquest panorama, el més probable és que el curs vinent -any electoral- vinga calent. Si sindicats i moviments socials són capaços de fer confluir les diferents lluites en un gran moviment popular, al PP se li pot fer molt llarga la legislatura.
Perquè el desastre de la dana ens ha deixat ja una sèrie de lliçons de gran valor i una forma col·lectiva de mobilitzar-se, com han fet des de les principals associacions de les víctimes Associació Víctimes de la DANA 29 Octubre 2024, Associació Víctimes Mortals DANA 29-O i Associació de damnificats per la dana de l’Horta Sud, i des de l’Acord Social Valencià. La primera és que la capacitat de mentir, fer-se el sord i mantenir-se impertèrrit davant la protesta ciutadana d’aquest Consell és immensa. Però també que si el poble valencià té la resiliència i dignitat suficients com per fer caure Carlos Mazón, també la té per fer caure la Consellera d’Educació i el Consell del PP-Vox sencer.
