Si des del PP van pensar que amb la jugada de pactar per separat amb els sindicats més afins seus, CSIF i ANPE, aconseguirien desmobilitzar la vaga docent, pareix que el tret els ha eixit per la culata. Veient la marea verda que hui ha tornat a omplir els carrers de València, creuant mitja ciutat per recórrer els vora 2,5 quilòmetres que separen la plaça de Sant Agustí amb la seu de la Conselleria d’Educació, a l’avinguda de Campanar, es diria que no només la vaga no afluixa, sinó que els ànims cada cop estan més calents. I no soles per l’oratge. Sota un sol de justícia -que semblava eixit només per donar la raó a la reivindicació de climatització a les aules dels vaguistes- milers i milers de docents, molts d’ells equipats amb barrets i paraigües han demostrat que malgrat el cansament, a aquestes alçades no estan disposats que tot aquest esforç no haja servit per a res. “Conselleria dimissió!” ha estat un dels crits estrella de la jornada, com a mostra que ara la cosa ja va més de dignitat i de no deixar-se trepitjar que d’unes conquestes amunt o avall. “Ací no es rendeix ningú” afirma efusivament un docent que arriba roig per la calor però content de veure que l’última “traïció” del CSIF i ANPE els ha perjudicat més a aquests -diverses fonts asseguren que hi ha hagut baixes massives d’afiliacions i bronques internes- que a la vaga.
“Jo fa més de mig hora que m’estic ací i no para d’arribar gent”, explica un veí del barri, mestre jubilat que reconeix que “no havia vist mai” una mobilització de l’ensenyament tan massiva, “però són massa cívics”, es lamenta.
La millor part que d’estar ja a la tercera setmana de vaga indefinida és que els caòtics xiulits de les primeres concentracions han estat substituïts per enormes orquestres que van animant la marxa amb molt de ritme. Davant les portes de la Conselleria -de nou tancades i barrades- els sindicats han muntat uns tendals i un sistema de megafonia des d’on es llegeixen manifestos i comunicats de suport i una coral interpreta un repertori musical reivindicatiu que abasta des de Roba Estesa fins al Bella Ciao.
Negociacions “massa lentes”
Mentre les onades de manifestants anaven arribant davant la seu de la Conselleria i ràpidament dispersant-se a la recerca d’una ombra o algun líquid fresquet, dins continuaven unes negociacions que pareixen estancades per la negativa de Carmen Ortí a fer concessions significatives, més enllà d’alguns temes tècnics menors sobre increment de personal en algunes àrees i molt bones intencions “sense concretar res, ni pressupostos ni dates d’execució”, segons ha arribat des dels equips negociadors dels sindicats.
“Les negociacions estan avançant massa lentes”, reconeixia davant dels mitjans la secretària general d’UGT Ensenyament Maite Tarazona, que no ha volgut valorar els avenços de hui fins que no veja com queden recollits en el document que Conselleria està preparant per enviar-los aquesta vesprada. A partir d’aquest document es veurà si es poden anar tancant temes i avançar cap a la resolució del conflicte o aquest es manté.
