Comença l’estiu, però l’Associació de Juristes Valencians (AJV) no redueix la pressió. Dilluns era un acte a la Diputació de València -institució governada pel PP- el que reclamava, amb l’excusa de commemorar el 319 aniversari de l’abolició dels Furs, l’elecció immediata de la comissió de diputats valencians que han de defensar al Congrés espanyol la reforma constitucional que permeta la recuperació del Dret Civil valencià.
I hui ha fet públic un manifest molt més directe, dirigit al President Juan Francisco Pérez Llorca on li urgeix que desbloquege la situació, ja que consideren que “l’actual moment històric és el més propici per a la reivindicació del nostre antic Dret Foral”.
El text, a més, insisteix en la via de la reforma constitucional -des del PP s’ha apuntat agunes alternatives, com el traspàs de competències o “convèncer” el Tribunal Constitucional perquè modifique la seua doctrina- és “és la via més clara, indubtable, límpida i ràpida de recuperar la competència en matèria de Dret civil valencià” i demanen a Les Corts que abandonen el seu “posicionament erràtic”, que intenta dissimular “una manca de voluntat política” en “qüestions tècniques que no tenen sentit” i que, al remat, estan posant en risc “l’intent més rellevant i segur de recuperar la garantia constitucional de la competència civil” per al País Valencià.
El manifest acaba amb un contundent avís a navegants: “No pot ser aquesta una nova ocasió frustrada, MH president de la Generalitat, i damunt imputable a les Corts Valencianes, la mateixa institució que promogué una reforma constitucional com a garantia de l’autogovern valencià en matèria de Dret civil”.
Suport transversal
Però més enllà del text, la importància del manifest la marquen els seus signants. Fins ara -el procés d’adhesions està obert- l’han subscrit 483 persones, entre les quals hi ha 38 catedràtics -15 dels quals de Dret Civil- més uns altres 60 professors, 23 dels quals de la facultat de dret, de totes les universitats, públiques i privades valencianes.
“Hem volgut buscar sobretot el suport de l’acadèmia per donar pes teòric a la demanda per tal d’evitar que ens puguen buscar suposades excuses tècniques”, explica José Ramón Chirivella, president de l’AVJ.
Entre els noms que destaquen hi ha el de l’advocat Luis Higuera, vocal de la comissió que assessora la Generalitat per a la recuperació del Dret Civil valencià, els degans dels col·legis d’advocats de València i Alcoi, José Soriano i Ricardo de la Encarnación respectivament, el vicepresident del Col·legi d’Economistes, Alfredo Hernández o la magistrada en excedència Carolina Castillo.
Però juristes a banda, el manifest mostra persones de tota la societat civil i les tendències ideològiques, inclòs l’exconseller de Podem Rubén Dalmau, el diputat socialista al Congrés espanyol Artemi Rallo, l’exconseller de cultura del PP Fernando Villalonga, la Vicepresidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix, d’Ens Uneix o figures destacades de Compromís com l’exalcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz o el cronista de la Ciutat de València Vicent Baydal, a més de 19 alcaldes i exalcaldes de diferents colors.
Pel que fa a la societat civil hi ha la majoria de sindicats, diferents patronals, federacions de cooperatives o associacions agràries, a més de tot tipus d’entitats socials i culturals, moltes d’elles locals. “A banda de la part més acadèmica, hem volgut també obrir el manifest a la societat civil, fer-lo més popular i representatiu i que mostre tant la pluralitat de sectors o tendències com també la part més geogràfica”, explica Chirivella.
Aquest és el primer manifest per la recuperació del Dret Civil valencià que es dirigeix de forma explícita i directa a pressionar un partit en concret, el PPCV, i no una simple declaració d’intencions més genèrica. Amb tot, Chirivella no ha detectat “reticències” a firmar de gent que havia firmat testos anteriors. “Vam publicar un altre manifest amb la presidència de Ximo Puig i potser sí que hi ha gent que va adherir-se a un i no a l’altre o al revés, però tampoc portem un control tan exhaustiu com per poder extraure conclusions”. Sí que reconeix, però, que mentre llavors À Punt es va fer ressò del manifest, “ara no ha dit res”.
Mantenir la pressió
Chirivella avisa que “mantindran la pressió” durant tot el mes de juliol, període actiu a les Corts, ja que cal votar els membres de la comissió “sí o sí” abans que acabe el mes per tal de poder assolir la reforma constitucional en aquesta legislatura. “Ara és el moment d’apretar per aconseguir l’objectiu, que és possible. Després, si de cas, serà el moment de buscar responsabilitats”, ha declarat.
