Durant anys la reivindicació de la recuperació del Dret Civil valencià -en realitat i més concretament: de la capacitat dels valencians de legislar en matèria de dret civil- ha estat un objectiu compartit per la immensa majoria de la societat valenciana: institucions de tot tipus, universitats, col·legis professionals, la pràctica totalitat d’ajuntaments, diputacions i una majoria aclaparadora a les Corts han reivindicat durant anys recuperar aquesta part fonamental del nostre autogovern, com tenen tantes altres pobles de l’estat espanyol. També la societat civil en forma de sindicats, patronal, llauradors o associacionisme de tot tipus -la darrera la Confederació de Cooperatives- s’han posicionat una volta i una altra en forma d’aquest objectiu, compartit transversalment per sobre d’ideologies, llengua, comarques o interessos particulars.
Un Dret Civil, a l’igual que els Furs i tota l’estructura jurídica de l’Antic Regne de València, va ser suprimit per decret de Felip V el 29 de juny del 1707, assimilant el nostre país a la legislació castellana.
De fet, qui va fer el principal avanç en aquesta reivindicació va ser Francisco Camps, que ho va incloure al nou Estatut d’Autonomia del 2006 i va impulsar les primeres lleis amb aquesta competència que després van ser derogades pel Tribunal Constitucional que va considerar que el Dret Civil valencià, a diferència d’altres, no estava recollit en la Carta Magna espanyola. Era el moment de muntar el canyaret, queixar-nos i gesticular els motius pels quals els valencians érem menys que els d’altres territoris i aprofitar per fer un poc més d’anticatalanisme, com si foren els catalans els que ens impedien desenvolupar un Dret Civil propi i no l’estat espanyol.
Altres, van optar per treballar. De forma silenciosa, rigorosa i constant, l’Associació de Juristes Valencians (AJV) va anar guanyant suports, donant arguments i fer créixer el consens. Fins arribar al 2025, que va obrir-se la porta a la possibilitat de modificar la Constitució espanyola i blindar d’una volta per totes el Dret Civil valencià.
I llavors, el PP -de la mà de Vox, però almenys aquests, sempre s’han oposat, l’única formació parlamentària a les Corts que ho ha fet, a aquesta reivindicació- va estirar el fre de mà. Des de novembre la Presidenta del Congrés espanyol espera que la Mesa de les Corts responga a la petició de nomenar la comissió de diputats valencians que han d’anar a defensar aquesta modificació constitucional -una petició que és en resposta a una demanda prèvia de les mateixes Corts!- i aquesta fan veure que no han sentit res. En la mateixa data es va enviar una carta igual al Parlament balear i ells ja tenen la modificació constitucional que volien aprovada.
El PP, amb la boca xicoteta, ha esgrimit diferents excuses, totes elles desmuntades per la solidesa argumental aconseguida per l’AJV i ja finalment es limita a fer-se el sord i fer veure que no sent la pregunta que es fa tothom: per què el PP va demanar durant anys la reivindicació del Dret Civil valencià si ara que es pot aconseguir, boicoteja que es faça?
La nostra hipòtesi és que senzillament no ho ha volgut mai. Per al PP, la defensa dels interessos valencians està circumscrita única i exclusivament a si els interessa electoralment per desgastar els seus rivals polítics. El mateix han fet històricament amb el finançament -que només recorden quan és el POE qui està a la Moncloa- o amb la llengua, que poden defensar-ne la unitat si els cal els vots de Pujol a Madrid o el contrari si han d’absorbir el vot blaver.
Hui podrien fer un servei al país i sumar forces per fer realitat una reivindicació que fa anys que els valencians reclamem, però com creuen que no els comportarà cap benefici polític immediat ni els serveix per desgastar els seus aliats, doncs opten per fer-se els desentesos i mostrar la seua veritable cara: mai, a l’hora de la veritat, defensaran els interessos valencians, només els del seu partit i els d’Espanya.
PS: Com a última reflexió utòpica: quin País Valencià tindríem si existira una opció política d’estricta obediència valenciana de centre-dreta que acceptara la unitat de la llengua, que no odiara als cosins germans catalans i tinguera representació en les Corts i a Madrid ?
