PP i Vox s’han posicionat de forma recurrent en contra les polítiques de control dels lloguers o de la creació d’un parc públic que facilite l’accés a l’habitatge per a una majoria de la societat que cada volta té més complicat accedir a aquest dret. L’explicació habitual és ideològica. Les formacions de dretes apostarien per “deixar que el mercat resolga el problema”, apostant per rebaixes fiscals, facilitats per reclassificar sòl i desregulacions normatives com a fórmula per aconseguir que un increment de la demanda porte a una rebaixa dels preus, segons explicaria l’ortodòxia econòmica liberal.
Però, si a més d’aquestes motivacions ideològiques hi haguera un interés personal en la defensa d’aquesta desregulació i com més pugen els lloguers més se’n beneficiaren personalment?
Un buidatge de les declaracions patrimonials que publiquen els diputats a les Corts mostra que 15 dels 40 diputats del PP i quatre dels 13 de Vox -el que representa una proporció de 37,5% i 31%, respectivament- obtenen ingressos provinents de rendes immobiliàries i per tant tenen interés personal directe -el que no implica que voten en consonància- en impedir la regulació i baixada dels preus dels lloguers. Unes proporcions, a més, que sobrerepresenten àmpliament la població valenciana que obté algun tipus de renda immobiliària, que segons les dades de l’Agència Tributària es troba entre el 6 i el 7% de la població total. A més, com les declaracions patrimonials dels diputats són estricta autoresponsabilitat i no tenen una revisió independent posterior -i veient els diferents criteris que cadascú empra a l’hora d’omplir-les- no és descartable que en realitat siguen més.
Primeres espases i quantitats importants
Els noms propis més destacats dels diputats beneficiats del cobrament de lloguers són el de l’alcaldessa de València, diputada a Corts i candidata al Congrés espanyol, María José Catalá, que el 2025 va declarar un ingrés de 10.347 euros per arrendament d’immobles. Catalá ha votat dues voltes contra les mocions presentades per Compromís per declara València “zona tensionada” i aplicar la limitació de preus de lloguers prevista a la Llei d’Habitatge.
A la llista també apareix el de la presidenta de les Corts, Llanos Massó, de Vox, qui va declarar 17.852,6 euros en “règim especials d’imputació de rendes”, segons ho va deixar escrit a la seua declaració. Llanos Massó també s’ha posicionat en contra els decrets de l’habitatge, considerant que “castigaven al propietari”.
Amb tot, la diputada rendista per excel·lència és l’alacantina Dolores Peña, del PP, que . va declarar 47.744,9 euros en activitats immobiliàries. Just darrere va el també popular Wenceslao Alós, alcalde de Moncofa, que declara 14.799,16 euros pels lloguers d’habitatges, locals i finques rústiques.
Per part de Vox, Maria Teresa Ramírez, també va declarar una quantitat prou significant: 13.200 euros ingressats en rendes immobiliàries en 2025.
Els rendistes de l’esquerra
Pel que fa a les formacions progressistes, el PSPV té cinc diputats que han declarat rendes immobiliàries de 31 diputats (16%) i Compromís són 4 dels 15 que formen part del grup (26%). Amb tot, no només són més baixes el número de rendistes, sinó sobretot les quantitats percebudes.
En el cas dels socialistes, el partit amb menys diputats amb interessos immobiliaris, qui més ingressa és Alicia Andújar, que va declara 1.697 euros per tot el 2025.
En el camp dels valencianistes Mónica Álvaro, va fer la major declaració, 12.923,16 euros per rendiments immobiliaris el 2025. I crida també l’atenció de Joan Baldoví, qui va declarar 898 euros pel lloguer d’un terreny rústic.
