El col·lectiu Per l’Horta ha denunciat que l’Ajuntament de València, encapçalat per María José Catalá, “preveu expropiar més horta protegida” en el marc del programa d’obres posteriors a la dana del 2024. La denúncia se centra en intervencions que “inclouen la pèrdua de cultius” a les pedanies de Castellar-l’Oliveral i el Forn d’Alcedo.
A més, l’associació ha criticat “la destrucció de parcel·les en plena producció” i ha plantejat com a alternativa que “les infraestructures es desenvolupen en zones ja urbanitzades“. Així mateix, ha remarcat que els terrenys on es projecten les actuacions estan classificats com a horta protegida de grau 2 pel Pla d’Acció Territorial de l’Horta de València (PATH).
L’entitat ha afirmat que a Castellar-l’Oliveral, les obres preveuen substituir 13.000 metres de col·lectors i convertir set parcel·les urbanes en sistemes urbans de drenatge sostenible. “L’impacte sobre l’horta se centra en la construcció d’un tanc de tempestes excavat a una cota de -5 m, per al qual s’ha previst expropiar 7800 m² d’horta protegida“.
Terrenys inundables
Marc Ferri, membre del col·lectiu, ha precisat que el tanc de tempestes ocupa realment 1.600 m² i que “es podria situar en alguns dels espais expropiats al voltant del carrer de la Figuereta”. En aquest sentit, ha qüestionat que no s’hagen valorat altres ubicacions. “Ha faltat voluntat política per a considerar alternatives”, ha recalcat.
Al Forn d’Alcedo, les actuacions obriran l’avinguda Carles Marx per a instal·lar un altre tanc de tempestes sobre horta protegida. Davant d’aquesta previsió, Per l’Horta ha proposat una ubicació alternativa. “Les parcel·les que es preveuen expropiar estan en plena producció i envoltades de terrenys urbanitzables, alguns ja asfaltats, on es podria situar la nova infraestructura”, ha subratllat l’entitat.
De fet, l’associació ha assegurat que els terrenys urbanitzables del Forn d’Alcedo “no s’haurien d’urbanitzar mai després de la dana del 2024“. “No és possible que es pense construir en terrenys on el nivell d’inundació va arribar a 1,5 metres l’octubre del 2024“, ha afirmat Ferri, qui també ha criticat la proposta del PSPV de modificar la qualificació del sòl d’industrial a residencial.
“Deixen la protecció en lletra morta”
D’altra banda, el col·lectiu també ha lamentat que “el format utilitzat per l’Ajuntament en aquestes actuacions limita al màxim la participació pública“. “En les reunions amb el veïnat es presenten els projectes, però no es lliura cap documentació, ni tan sols quan la demanen les associacions. Només es fa una enquesta de valoració de preferències visuals, però no es permet entrar a discutir si el projecte és necessari o plantejar alternatives a les ubicacions”, ha asseverat.
Les associacions locals han fet arribar a Per l’Horta les seues crítiques a aquestes reunions, convocades, de vegades, amb només dos dies d’antelació. “Les entitats de defensa del territori o sindicats agraris no estem mai convocats i només tenim notícia a posteriori, quan les associacions locals ens fan consultes tècniques o ens avisen del que s’està projectant”, ha apuntat Ferri.
Per l’Horta ha manifestat que les actuacions de millora dels sistemes de sanejament “són necessàries, però no haurien de fer-se sempre a costa de l’horta protegida, terrenys fàcils d’expropiar i barats de comprar, però que deixen la protecció en lletra morta“.
Finalment, Ferri ha recordat que l’horta va ser un espai de retenció i laminatge d’avingudes el 2024 i ha reivindicat el valor patrimonial, històric i cultural, com també l’aportació a la seguretat alimentària local.
