Finestrat (la Marina Baixa) és un dels ajuntaments de l’estat espanyol amb una major ràtio de treballadors públics per habitant. Amb vora 180 empleats en un municipi de 10.000 habitants, més que duplica les xifres habituals. Segons les dades del ministeri espanyol d’Administracions Públiques, en municipis d’aquesta població, els treballadors públics oscil·len entre les 60 i 90 persones. Un encreuament dels noms dels beneficiaris d’aquests llocs de treball amb candidats, apoderats o càrrecs de confiança del PP local destapava una altíssima coincidència, incloent-hi també familiars propers.
Arran d’aquest reportatge de Diari La Veu, diversos testimonis s’han posat en contacte amb la redacció per explicar el que anomenen “el sistema”, que seria aquesta “fórmula màgica” que permet que els simpatitzants o afiliats al PP aconseguisquen aquesta elevada ràtio d’èxit en un procés d’oposicions que, a priori, hauria de garantir la igualtat d’oportunitats.
R.O., en escriure a Diari La Veu, el primer que va demanar va ser que se li mantinguera l’anonimat. “Açò és un poble i es coneix tothom i parlant amb vosaltres em pose en un risc molt alt”, va començar, per després descriure el sistema de govern de Finestrat com “una màfia”. “Tenen molts mecanismes per fer-m’ho passar malament”, va insistir després en l’entrevista. La por era visible.
R.O. explica que fa “dècades” que treballa a l’Ajuntament de Finestrat i que va accedir al lloc de treball després d’unes oposicions trucades. “El sistema és molt simple però molt eficient -comença a explicar- però es basa en el fet que ningú parla i que no deixa cap rastre per escrit”.
“El sistema”
Sempre segons aquest testimoni, el seu procés de contractació va produir-se mentre era alcalde Honorato Algado, el primer alcalde del PP a Finestrat, i que va governar durant huit anys. “Ells ja saben qui volen per al lloc. La convocatòria és pública, però ja han decidit qui la guanyarà”, continua explicant.
A aquesta persona la van citar el dia abans de les oposicions en una oficina dins el mateix Ajuntament. Algado, l’alcalde, no era a la reunió, però el substituïa el que llavors era tinent d’alcalde: Juan Francisco Pérez Llorca, l’actual president de la Generalitat Valenciana. “A mi em van passar un paper amb les preguntes de l’examen i jo l’havia de respondre. M’anaven indicant què havia de posar-hi i Juanfran estava present en aquest examen d’oposicions trucades. Quan vaig acabar, es van quedar el paper i jo me’n vaig anar. L’endemà, a l’examen oficial ja era igual com jo ho fera”.
Segons aquest testimoni, els encarregats de controlar el procés són Vicente Pérez Llorca, cap de Servei de Contractació de Finestrat i conegut al poble amb el malnom de “Furó”, i la funcionària Maria Pérez, filla de l’exalcalde de Benidorm Vicent Pérez Devesa. El “sistema” tancaria el cercle -i en aquest punt el testimoni no ho ha vist directament- després de la prova, quan algun dels dos responsables, persones de confiança de Pérez Llorca, presumptament canviarien l’examen de l’escollit pel que va realitzar el dia abans. “Sempre aprova qui ells consideren, és impossible fallar”, continua.
Aquesta persona reconeix que també “s’ha beneficiat” d’aquest mecanisme d’adulteració del sistema d’oposicions, però que ha decidit parlar ara perquè “em sap greu tota la gent que s’hi presenta de bona fe, pensant que tenen opcions, que han estudiat i que en realitat no tenen cap oportunitat”.
Només una volta va estar a punt de descobrir-se el pastís. El 2014 un home d’Alacant va aprovar l’examen contra tot pronòstic i davant la possibilitat de no aconseguir la plaça va amenaçar d’impugnar el procés. “Era un cerebret i a pesar de les trampes va traure millor nota que el candidat oficial per a una plaça de conserge, crec recordar. Primer van intentar donar-li la plaça al que ells volien, però van haver de recular, perquè va amenaçar d’impugnar l’examen i no volien lios. Tenien molta por que es descobrira tot”, explica T.L., extreballador de l’Ajuntament de Finestrat i un altre dels testimonis consultats. “El que van fer llavors -continua- va ser fer-li la vida impossible i al cap de tres mesos, ell mateix va aconseguir una altra faena i va acabar anant-se’n”.
“El sistema” ha funcionat, segons els testimonis consultats, com un rellotge des que el va instaurar Honorato Algado poc després de la seua primera elecció, el 2007.
Diari la Veu ha contactat amb l’Ajuntament de Finestrat per tal de contrastar la informació o permetre’ls donar la seua versió. L’única resposta als requeriments ha estat un “no em consta” per part dels serveis de premsa municipals.
La neteja
Abans, però, de poder començar a contractar amb diners públics a l’entorn del PP, Algado tenia una altra tasca: fer neteja de treballadors públics que considerava pròxims al PSPV o a la UGT.
Aquesta part l’explica N.P., qui es defineix com a “socialista de tota la vida” i portava huit anys de treballador municipal. “La primera part -recorda- va ser l’amenaça. Juanfran en persona va vindre a explicar-nos que ‘vigilàrem qui votàvem’. Jo el vaig engegar, clar. Després, un any i poc després que haguera entrat Algado d’alcalde ens van convocar a un examen per a consolidar la plaça. Als que ja eren funcionaris no els ho van poder fer, clar, però hi havia molts contractats”.
La prova, segons aquest testimoni, “va ser una trampa”. “Jo em vaig unflar a estudiar, però allò no tenia cap sentit, era impossible passar aquell examen. Bé, impossible no -matisa- hi ha gent que el va clavar totalment, fins i tot un pobre xic que a penes sabia llegir o escriure”, explica N.P.
En total, els afectats per aquesta “neteja” van ser 14 treballadors, tots ells públicament vinculats al partit socialista o al sindicat UGT. Només se salvaren els funcionaris i els delegats sindicals, als quals, legalment no se’ls podia acomiadar.
A partir de llavors, la contractació de personal públic es va disparar. “Hi ha places que estan totalment duplicades. Conserges, administratius, no fan res, perquè és impossible que tinguen faena per a tanta gent en un poble tan menut”, torna a explicar T.L.
Aquesta “neteja”, però, no acabaria amb l’expulsió dels treballadors amb simpaties d’esquerres, sinó que al llarg dels anys s’hauria mantingut i estés a altres sense simpaties del PP. És el cas, per exemple, d’M.E.S.G, treballadora del servei de neteja municipal durant 13 anys, qui en el moment d’afrontar el procés d’estabilització, el 2024, es va trobar amb un plec de condicions que no podia complir i que mai havia necessitat per a exercir les seues tasques durant els 13 anys que treballava a Finestrat. Aquest fet va provocar el seu acomiadament, que el TSJ va considerar improcedent, condemnant el consistori a pagar una indemnització de 19.849,32 euros.
“Cultura de l’assetjament”
Aquest testimoni confirma la tendència a la “pressió” als empleats que consideren que “no són prou de la seua corda”. “Sempre hi ha molts treballadors de baixa per aquestes pressions i altres acaben anant-se’n”. Els testimonis consultats coincideixen a responsabilitzar Pérez Llorca de la situació. “És molt controlador, de forma obsessiva, està al cas de tot i només accepta la submissió absoluta”, explica T.L. Una dinàmica de control que afecta també, i potser més intensament, la seua pròpia gent. En un àudio gravat que s’ha pogut escoltar, un simpatitzant del PP reconeix “estar fins als ous” de l’ambient generat per l’ara ja exalcalde. “A vegades m’entren ganes que guanyen els altres”, afirma.
De fet, també reconeixen que amb la marxa de Pérez Llorca a la Generalitat, l’ambient “s’ha relaxat”. “Nati [en referència a l’actual alcaldessa Natividad Salgado] és molt més tranquil·la, deixa la gent més al seu aire”, remata R.O.
Cristina, alumna d’un curs de Labora a Finestrat va experimentar en pròpia pell aquesta cultura de l’assetjament a Finestrat. Ella va acabar de baixa per ansietat a causa, segons l’informe mèdic, de “l’assetjament patit en un entorn laboral”. Setmanes després seria ingressada a l’hospital per problemes cardíacs relacionats amb l’ansietat. Els seus intents d’aconseguir una implicació de l’Ajuntament per acabar amb l’assetjament van acabar en res: “Diverses vegades em van dir que el que havia de fer era no parlar en valencià i, quan em vaig queixar de la docent per ser agressiva i maltractar les alumnes, em va parèixer que ja els semblava bé, que volien una ‘docent dura que posara els alumnes rectes’. De fet, la secretària de l’ajuntament em va fer un signe de silenci [posant-se el dit als llavis] quan vaig anar a demanar-li una mediació”, explicava recentment a Diari la Veu.
Ja amb la baixa, Cristina va ser convocada el 10 de juliol a una reunió en què se li va prometre aplicar el protocol de prevenció de l’assetjament amb el regidor de Cultura i dos tècnics, encara que de forma inusual no va comparéixer la psicòloga municipal. “Vaig veure de seguida que no tenien cap interés a resoldre el conflicte, em van limitar a passar-me un formulari genèric sobre els continguts i quan jo vaig treure el tema de la docent van començar a tirar pilotes fora, a dir que ‘era una versió contra l’altra’ i que ‘la resta d’alumnes estaven contents’.
