Batalla entra aliats a la sessió de control de Les Corts, on el portaveu de Vox, José Mª Llanos, ha acusat el President Juan Francisco Pérez Llorca de no estar aplicant el principi de “prioritat nacional” pactat entre PP i Vox en els pressupostos de la Generalitat del 2026 i ha demanat detalls de com s’estava concretant. “Parlem del que li importa als valencians, però a l’esquerra, que mira pels de fora i no pels de casa, no els importa res”, ha assenyalat el síndic ultra, qui també ha defensat que l’habitatge públic “ha d’estar al servei dels qui verdaderament la necessiten, començant pels nostres compatriotes” perquè “els recursos són limitats”. Fa una setmana Vox vetava la continuïtat de la comissió d’investigació de Les Corts sobre la presumpta apropiació indeguda d’habitatges de protecció pública a Les Naus d’Alacant per part de càrrecs i simpatitzants del PP, un cas on ja hi ha 18 persones imputades.
Davant d’aquest atac directe, la resposta de Llorca ha estat garantir a Vox que el Consell ja aplica la “prioritat nacional” al País Valencià i ha posat com a exemples d’això la modificació de la Renda Valenciana d’Inclusió (RVI), que entra en vigor dilluns que ve i “precisament posa en valor l’arrelament del veïnatge amb el nostre territori” amb mesures com l’empadronament, així com la llei d’habitatge social, que incrementa d’un a cinc anys el període mínim de residència “habitual i efectiva”. Unes mesures que bàsicament beneficien el manteniment de la residència en un mateix municipi, sense cap relació amb la nacionalitat de qui rep les ajudes.
En aquest sentit, Llorca ha intentat reforçar el seu argument assegurant que “per primera vegada estem d’acord tots en alguna cosa, en la prioritat nacional”, perquè aquesta “ja no és una qüestió de concepte” per a l’esquerra, sinó de “duració en el temps”. “Ara és que si estàs cinc anys, està bé la prioritat nacional. Bé, a poc a poc anem avançant”, ha intentat ironitzar fent referència a normatives on també es valora l’empadronament per accedir a diferents tipus d’ajudes.
En concret Llorca ha tret els exemples de Gandia -amb alcalde socialista- on es valora com a mèrit l’empadronament per optar als nous habitatges de protecció pública que es construeixen en la localitat. “Això és racista o no?”, ha preguntat de forma retòrica. El President també s’ha referit a l’entitat estatal Casa 47, que també demana “la nacionalitat espanyola o residència legal a Espanya per a sol·licitar un habitatge assequible”, mentre que el Ministeri d’Educació exigeix “ser espanyol o tindre la nacionalitat d’un Estat membre de la Unió Europea i residir de manera permanent a Espanya o acreditar un treball” per a accedir a beques. Paradoxalment no s’ha adonat que tots aquests exemples desmuntaven l’argumentari del seu soci, Vox, que en la mateixa sessió parlamentària havia assegurat que “els espanyols són els últims en la cua per a l’accés a l’habitatge o els últims en la cua per a l’accés a les ajudes socials”.
La “prioritat nacional” en el punt de mira d’Europa
A les mesures d’empadronaments mínims per accedir a ajudes o habitatges de protecció pública impulsades per PP i Vox li ha eixit un adversari molt més poderós que els migrants que suposadament acaparen les mateixes -malgrat que el mateix Llorca ja s’ha encarregat a Les Corts de desmentir aquesta mentida-, sinó els ciutadans d’altres països de la Unió Europea, que potser un dels col·lectius més afectats a la pràctica per aquestes mesures.
En resposta a una pregunta de l’eurodiputat de Compromís Vicent Marzà, el comissari europeu de migració, Magnus Brunner, ha advertit que els estats membres no poden imposar unilateralment requisits de residència superiors al període de cinc anys previst en la normativa europea per a residents de llarga duració.
Brunner, que és membre del partit Popular europeu, ha fet referència al seu escrit a la Directiva 2003/109/CE i a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea on s’adverteix que “determinats requisits de residència poden constituir discriminació indirecta si perjudiquen de manera desproporcionada persones d’altres nacionalitats”. Nacionalitats, s’entén, adherides a la Unió Europea.
“La prioritat nacional és el recurs d’una dreta que, davant la seua falta de propostes i d’una estratègia real per a resoldre els problemes de la ciutadania, necessita fabricar enemics i assenyalar a qui deixar fora. El més greu és que PP i Vox impulsen ací mesures que xoquen amb les normes europees a què els seus propis representants donen suport a Brussel·les. No es pot votar una cosa a Europa i fer la contrària a casa. La igualtat de tracte no és opcional i els drets no poden convertir-se en moneda de canvi per a alimentar un discurs discriminatori” assenyala Marzà en referència a la resposta de la Comissió.
