Aquest dissabte passat, a Diari la Veu hem publicat el testimoni d’una persona que ha patit assetjament laboral fins al punt d’haver acabat de baixa mèdica i ingressada per l’ansietat produïda -amb una baixa reconeguda com a accident laboral, ja que l’origen de la malaltia es trobava en el lloc de treball. El motiu? Haver preguntat si al curs-taller de Labora s’impartiria classes de valencià.
Tota la situació és molt greu. Primer de tot que un curs-taller de Labora -o siga, pagat amb diners públics de tots els valencians- per formar treballadors per a l’administració pública no incloga una mínima formació en valencià. Com podem esperar que els ciutadans, quan anem a interactuar amb les nostres administracions, puguem exercir amb normalitat els nostres reconeguts drets lingüístics?
Però també el fet que en un curs-taller organitzat per l’administració pública es permeten casos d’assetjament continuat i greu -per raons lingüístiques o les que siguen-, que no s’apliquen els protocols teòricament preparats per situacions similars i que, en cas de denúncia, la reacció de l’ajuntament afectat, en aquest cas l’Ajuntament de Finestrat, siga acomiadar la persona assetjada i renovar el contracte a la presumpta l’assetjadora.
Finalment, i el detall també és rellevant, destaca que els fets hagen passat a Finestrat i que l’alcalde que va signar l’acomiadament de la denunciant d’assetjament -acomiadament realitzat mentre es trobava de baixa i que es troba denunciat als Jutjats Socials- siga Juan Francisco Pérez Llorca.
Si aquestes són les pràctiques que l’actual President valencià ha portat a la Generalitat i aquesta és la defensa del valencià que feia al seu municipi -municipi d’absoluta majoria valencianoparlant- comencen a entendre’s moltes coses.
Comença a entendre’s, per exemple, el maltracte als docents en vaga durant les darreres setmanes, negant-los un acord raonable i intentant humiliar-los i desprestigiar-los. S’entén també que malgrat no haver-hi problemes pressupostaris, l’arraconament del valencià a les aules haja estat una línia roja d’aquest Consell -valencià, que no castellà de dret- i que no es faça res davant les creixents denúncies per la impossibilitat de matricular els alumnes en valencià malgrat les promeses de la Llei Rovira.
I s’entén, sobretot, per què a Finestrat el PP gaudeix d’una més que còmoda majoria absoluta i no hi ha cap excusa sobre “peatges a Vox”.
El camí és ben sabut: cap agressió i discriminació lingüística sense resposta col·lectiva social, comunicativa, periodística i judicial, des del valencianisme cívic, amb les entitats de defensa del valencià que han d’anar al capdavant, i des del valencianisme polític que ha d’actuar des de les institucions.
