La jutgessa de Catarroja que instrueix la causa de la dana del 29 d’octubre del 2024 ha rebutjat la petició d’imputar l’alcaldessa d’aquest municipi de l’Horta Sud, Lorena Silvent, formulada per una de les acusacions particulars, representada pel youtuber i advocat Rubén Gisbert, president de l’associació “Solo el pueblo salva al pueblo”, qualificat pel PSPV i Compromís de “simple farsant“ en la comissió d’investigació sobre la catàstrofe de Les Corts. En una resolució dictada aquest dimarts, la magistrada exposa diversos arguments per a descartar la sol·licitud i qüestiona el coneixement dels fets i del territori per part de Gisbert.
La interlocutòria sosté que l’escrit presentat per l’acusació posa de manifest mancances importants en relació amb les circumstàncies investigades i assenyala que el document “evidencia” el desconeixement de determinats aspectes relacionats amb la mort de la mare d’un dels representats de Gisbert, així com de la ubicació del barranc de Xiva o de Poio al seu pas per Catarroja.
Segons recull la resolució, l’advocat afirmava que el cos de la víctima havia sigut traslladat a la part superior del seu habitatge després de la riuada, una circumstància que la jutgessa corregeix, ja que indica que van portar les restes a la casa d’un veí.
La magistrada també critica el to emprat habitualment per l’acusació en els seus escrits i afirma que, com a “tònica habitual”, dedica a la instructora un “torrent de desqualificacions i acusacions de tota índole”.
Desconeixement del barranc de Xiva
Així, la interlocutòria dedica una part destacada a rebatre alguns dels arguments relacionats amb el barranc de Xiva, atés que en la petició Gisbert asseverava que el curs fluvial era visible des de les finestres del jutjat de Catarroja. Una afirmació que demostra “el desconeixement de la ubicació del barranc de Xiva al seu pas per Catarroja”.
“No travessa el poble de costat a costat. A diferència del cas de les poblacions de Paiporta o Xiva en les quals el barranc efectivament travessa per aquestes poblacions”, remarca la interlocutòria.
La magistrada considera que el coneixement del territori resulta fonamental per analitzar correctament els fets investigats i determinar eventuals responsabilitats. Per això, adverteix que “si es desconeix el territori, en aquest cas el lloc per on discorre el barranc de Xiva, difícilment es pot analitzar el que va succeir ni atribuir responsabilitats als intervinents [en la presa de decisions]”.
La Generalitat, responsable de l’emergència
Finalment, la jutgessa reitera una posició que ja ha subratllat en altres resolucions de la causa: la inexistència de responsabilitat penal dels alcaldes dels municipis afectats per la catàstrofe, ja que no exercien una “posició de garant de l’emergència”.
La interlocutòria recalca que la competència per a la coordinació de la resposta davant la dana corresponia a la Generalitat, a qui atribueix la responsabilitat de la “coordinació de l’emergència”.
Fiscalia rebutja la querella de Gisbert contra la jutgessa
El març passat la Fiscalia de València va rebutjar la querella de Gisbert contra la jutgessa de Catarroja per la presumpta participació del seu marit -també jutge- en la causa. Gisbert denunciava que el marit havia pogut participar en unes testificals de víctimes personades en el procediment en les fases inicials, quan la instructora va haver de traslladar-se a la Ciutat de la Justícia de València, ja que el seu òrgan judicial de Catarroja havia resultat afectat per la riuada.
Segons el ministeri fiscal, l’anàlisi detallada dels fets objecte de querella, així com l’estudi jurisprudencial de cadascun dels delictes pels quals es formula aquesta -delictes de coaccions, revelació de secrets, usurpació de funcions públiques, prevaricació, encobriment i omissió del deure de perseguir determinats delictes- “llança criteris sòlids que permeten concloure que els fets relatats no assoleixen el llindar de l’il·lícit penal“.
L’informe conclou que no concorren els elements configuradors dels delictes esmentats en la querella, per la qual cosa la Fiscalia sol·licita la inadmissió i arxivament d’aquesta.
Altres atacs contra la jutgessa
Era la segona querella interposada contra la jutgessa de la dana, ja que la primera va ser la del pseudosindicat d’extrema dreta Manos Limpias i el TSJ, després d’estudiar el seu escrit, va decidir desestimar-lo l’octubre passat, atés que no va veure prevaricació ni coaccions.
En concret, Manos Limpias al·ludia a unes actuacions dictades per la instructora de la dana, de maig del 2025, en les quals, entre altres coses, va limitar l’exercici de l’acció penal a l’organització querellant i va deixar finalment sense efecte la seua personació en el procediment. El tribunal va avalar aquesta decisió.
D’altra banda, s’han interposat diverses queixes contra la instructora davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), entre les quals la de l’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, ja que considerava que el seu dret de defensa estava sent “greument afectat” per la forma en què la jutgessa dirigia la investigació.
“Hem detectat irregularitats que, a parer nostre, vulneren drets fonamentals de les parts i posen en qüestió l’equitat del procediment”, s’assenyalava en la queixa inicial -va haver-hi dues ampliacions-. El seu exnúmero dos Emilio Argüeso es va adherir a les queixes.
De moment, el CGPJ ha obert unes diligències informatives -procediment habitual davant queixes contra jutges- per a veure si s’obri un expedient contra la instructora o, al contrari, s’arxiven les queixes interposades.
