Tobies Grimaltos
Ningú naix sense herència. Venim al món amb el llegat de moltes generacions anteriors. Un llegat que no paga l’impost de transmissions patrimonials i que, tanmateix, és el més important que rebrem mai: la llengua, la cultura i el medi.
Les paraules que direm, la manera que tindrem de veure i entendre el món, el medi que gaudirem o patirem, tot ve donat pel que han fet els nostres avantpassats durant segles. Som els dipositaris d’una cosmovisió que es manifesta en la llengua que ens han donat i en la cultura que aquella llengua conforma i transmet. Perquè el llenguatge no és un mer vehicle per difondre missatges entre els parlants, sinó que modela i conforma el món percebut, com són les coses per a nosaltres, qui fa l’acció i qui la pateix, què importa i què no. Segons la llengua que parlem, així és el món que habitem i com el sentim.
De la mateixa manera que tenim la responsabilitat sobre cada arbre, cada riu o la mar que hem rebut, així mateix som responsables de cada mot i cada gir que ens han llegat. I cada paraula que es perd o es malbarata pel succedani manllevat d’una altra llengua és un furt en el llegat que ha de rebre qui ens succeirà.
Salvador Vendrell
Un llegat és allò que rebem dels qui ens han precedit i que, d’una manera o d’una altra, arriba fins a nosaltres i, per tant, en tenim una certa responsabilitat. Pot ser una casa, uns diners, uns llibres, una llengua, una cultura o una manera de mirar el món. Però un llegat no és una peça de museu que hàgem de conservar intacta, perquè, si no ens serveix per a res, si no la fem servir, acabarà perdent-se. Perquè heretar també és fer-se responsable d’allò que hem rebut. No sols conservar-ho, sinó utilitzar-ho, transformar-ho i, si cal, adaptar-ho a tots els canvis que es produeixen en la societat on vivim, perquè continue tenint sentit. Una llengua, una cultura, unes paraules o uns costums només sobreviuen si continuen sent útils per als qui els reben.
Un llegat, per tant, no és només allò que ens deixen, sinó allò que nosaltres som capaços de deixar als qui vindran. I si no sabem fer-ho útil, no servirà per a viure i els qui vindran deixaran de trobar-hi cap motiu per conservar-lo.
