Tobies Grimaltos
Fa temps que no es deixa la terra en guaret (ara simplement s’abandona), com tampoc s’hi deixen la butxaca i les idees. I és que vivim apressats, com si tot s’haguera d’acabar l’endemà o avui mateix. Compra de pressa o perdràs l’oferta! Pensa ràpid, perquè de seguida vindrà un altre afer sobre el qual hauràs d’opinar. No et pares a reparar les coses, canvia-les!; no reflexiones, accepta sense pensar! A alguns els interessa que hi haja pressa, i la fomenten.
Però el pensament i les deliberacions necessiten temps, llaurar-los una mica i un poc de repòs. La pressa és enemiga seua i amiga de l’error. Convé no precipitar-se, posar una estona les idees i les decisions en guaret abans de pegar la cabotada. Sobretot si les conseqüències d’unes coses i altres tenen importància.
Salvador Vendrell
Deixar una terra en guaret no és abandonar-la, encara que ara ho confonguem sovint. El llaurador sap que també cal no fer, deixar reposar la terra perquè recupere forces i torne a donar fruit. Els clàssics ho sabien bé: Horaci parla de la terra que descansa després del cultiu i Virgili recorda que el camp necessita alternar el treball amb el repòs.
Potser nosaltres també necessitem guarets. No sols per a pensar, com diu Tobies, sinó per a deixar que algunes coses facen el seu camí sense tenir-les sempre sota control. Una idea que ens obsessiona, una decisió que podem ajornar, un llibre, fins i tot una amistat, poden necessitar una temporada sense que les llaurem cada dia. No tot allò que sembla aturat està perdent el temps. De vegades està agafant forces.
