La Unió de Periodistes Valencians ha expressat aquest dimecres la seua preocupació per la “deriva ultra” del programa Està Passant d’À Punt i s’ha sumat així a les crítiques formulades pel Consell d’Informatius de la radiotelevisió pública valenciana, que acusa els responsables de la cadena de convertir produccions alienes de ràdio i televisió en un instrument “d’extrema dreta”.
“Des de la Unió de Periodistes Valencians compartim la preocupació dels professionals d’À Punt per la deriva ultra del programa Està Passant”, ha assenyalat l’organització professional en un missatge publicat a les xarxes socials. La Unió assegura, a més, que ja havia advertit d’aquesta situació Román Ceballos, president del Consell d’Administració de la Corporació Audiovisual, i que “el problema s’estén a programes de la ràdio com Amunt i avant”.
Des de la Unió de Periodistes Valencians compartim la preocupació dels professionals d’À Punt per la deriva ultra del programa Està Passant. Ja ho vam advertir a Román Ceballos, president del Consell d’Administració, i el problema s’estén a programes de la ràdio com Amunt i Avall. La radiotelevisió pública no pot mirar a una altra banda.
— Unió de Periodistes (@unioperiodistes) October 22, 2026
El posicionament arriba després d’una nova denúncia pública del Consell d’Informatius d’À Punt. L’òrgan de representació professional ha afirmat que “els responsables d’À Punt i dels seus informatius utilitzen la producció aliena en ràdio i TV per a convertir-nos en un mitjà d’extrema dreta, amb campanyes diàries a favor del PP i contra el govern central”.
El Consell d’Informatius també denuncia “manipulació vulgar i insults que arruïnen la reputació de la Corporació”. Les acusacions es produeixen arran de continguts emesos en Està Passant, el magazín de vesprada que À Punt va estrenar el passat mes d’abril.
Un programa produït per Prime TV i Sheri
Està Passant Comunitat Valenciana està produït conjuntament per Prime TV i Sheri Producciones, segons ha confirmat la mateixa radiotelevisió pública. La participació de Sheri ja havia aparegut en una investigació de treballadors i extreballadors de la que Diari La Veu s’ha fet ressò. El fil va sobre les contractacions d’À Punt i les empreses vinculades a l’entorn empresarial d’Alejandro Samanes, antic company professional del director general de la cadena, Francisco Aura, a Trece TV.
Sheri forma part de l’entorn empresarial de Séptima Media, grup sobre el qual Diari La Veu ha publicat diferents informacions arran de les adjudicacions i contractacions de la televisió pública. Una altra empresa vinculada al mateix entorn, Virtual Lemon, va resultar adjudicatària l’agost del 2026 del servei d’explotació d’equipament i producció de televisió per a retransmissions, programes i altres serveis de la corporació per un import superior al milió d’euros.
La investigació d’aquest grup independent també ha documentat la contractació d’altres empreses vinculades professionalment a Samanes després de l’arribada d’Aura a la direcció general d’À Punt.
Les denúncies venen de lluny
Les crítiques actuals no són un episodi aïllat. El Consell d’Informatius ja ha denunciat durant els últims mesos ingerències polítiques i manipulació informativa i ha acusat el PP d’intentar convertir la radiotelevisió pública en el seu “terminal mediàtic de cara a la campanya electoral”.
La conflictivitat interna s’ha manifestat també en les mobilitzacions de la plantilla. Els treballadors han protagonitzat els anomenats “divendres negres” per denunciar el que consideren un deteriorament de la independència informativa, mentre la direcció d’À Punt ha defensat públicament que els periodistes de la casa treballen amb llibertat.
Les denúncies s’han estés també al tractament de determinades informacions. El maig del 2025, Diari La Veu va informar que l’informatiu de migdia havia relegat fins aproximadament el minut 27 la informació sobre una vaga general i havia omés en el resum inicial la mobilització, així com el nom de Carlos Mazón i la petició de dimissió que constituïa una de les principals reivindicacions dels convocants.
Més recentment, el director general d’À Punt, Francisco Aura, va negar davant les Corts que existira manipulació informativa i va defensar que la “pluralitat i l’obertura informativa” de la radiotelevisió pública es poden acreditar amb dades. També va rebutjar dimitir davant les peticions formulades des de l’oposició.
De la televisió a la ràdio
La Unió de Periodistes amplia ara la preocupació més enllà d’Està Passant i assenyala també el programa radiofònic Amunt i avant. La programació d’À Punt Ràdio ja havia suscitat controvèrsia aquesta temporada per la incorporació de diversos perfils amb vinculacions polítiques o ideològiques.
Diari La Veu va informar al setembre que la nova temporada radiofònica incorporava, entre altres perfils, un antic alt càrrec dels governs del PP, un director que havia demanat públicament el vot per Carlos Mazón, l’excap de gabinet de l’exconsellera Salomé Pradas i un membre de la junta d’una entitat secessionista, Lo Rat Penat.
El pronunciament de la Unió de Periodistes introdueix ara un element més en la crisi oberta al voltant del model informatiu d’À Punt: les acusacions ja no procedeixen únicament del Consell d’Informatius, de treballadors de la casa o dels partits de l’oposició, sinó també de l’organització professional dels periodistes valencians.
La Unió assegura, a més, que la preocupació ja havia sigut comunicada directament a Román Ceballos, president de la corporació des del maig. Ceballos va arribar al càrrec després de la marxa de Vicente Ordaz i havia ocupat diferents responsabilitats en els governs valencians del PP abans de participar, des de KPMG, en el procés de l’ERO d’extinció de l’antiga Canal 9.
Les noves acusacions tornen així a situar sobre la taula el debat sobre la independència editorial, el pluralisme i la funció de servei públic d’À Punt, mentre la direcció manté que la radiotelevisió pública treballa amb pluralitat i llibertat informativa
