Professionals de la comunicació, la ràdio, la creació transmèdia i l’audiovisual analitzaran el model de radiotelevisió pública valenciana el pròxim dilluns 19 d’octubre a les 19 hores. L’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València acull la taula rodona L’À Punt que volem, una trobada organitzada “per a reflexionar de manera oberta i crítica sobre el paper, els reptes i l’horitzó de la radiotelevisió pública valenciana”.

“En un moment clau per a l’espai comunicatiu valencià, el debat posarà el focus en la necessitat d’uns mitjans públics plurals, arrelats al territori, referents en informació i entreteniment de qualitat, i fermament compromesos amb la normalització de la llengua i l’impuls del sector audiovisual propi”, expliquen els promotors del debat.

L’acte comptarà amb un panell de veus vinculades a la creació de continguts, el periodisme i l’escena audiovisual, que aportaran la seua visió sobre com connectar amb la societat i les noves generacions: Isa Monzó, comunicadora i redactora; Ramir Calvo, locutor i guionista; Marta Ferrer, periodista transmèdia, i Nelo Gómez, actor i presentador. La sessió estarà conduïda i moderada pel comunicador i creador digital Aitor Muñoz.

Crítiques a l’actual model

À Punt travessa una etapa controvertida amb, entre altres qüestions, el paper que va jugar en la Dana després de saber-se on havia estat el president Mazón, amb nomenaments com el de Francisco Aura o amb l’entusiasta expansió taurina. El març del 2025, el president de la corporació, Vicente Ordaz, ja va explicar a les Corts que s’estudiava la retransmissió de festejos taurins en funció de la “rendibilitat, audiència i cost de producció”.

Poc després, els bous van començar a guanyar espai tant en la ràdio com en la televisió. À Punt Ràdio va incorporar Terra de Bous, presentat per Germà Estela; al maig arribaren els bous al carrer a la televisió, i al juny s’estrenà La plaça, el primer programa televisiu d’actualitat taurina de la cadena, amb Jorge Casals. Precisament Casals ha estat el periodista que ha encapçalat les noves retransmissions del 9 al 12 d’octubre.

Més bous i més castellà

El reforç dels continguts taurins ha coincidit amb un altre dels canvis que Diari La Veu ha documentat durant la nova etapa d’À Punt: l’augment de la presència del castellà. L’abril passat, aquest diari va revelar que només el 16% de les pel·lícules programades s’emetien en valencià, mentre que el 84% s’oferien en castellà.

El cas més recent va ser Sopa de letras, un concurs procedent de Telemadrid que À Punt va estrenar en castellà després d’haver rebutjat anteriorment una proposta per adaptar el mateix format al valencià. El programa va aconseguir només 9.000 espectadors i un 1% de quota de pantalla en l’estrena i va ser retirat de la graella.

Més notícies
Notícia: Volem donar veu al Sud, i tu? Amb 200 donacions és possible. Fes-te micromecenes
Comparteix
Dona i agermana't: amb 200 donacions anuals, deduïbles en la declaració de renda fins a 250 euros, incorporarem al nostre equip un periodista del migjorn valencià i editarem La Veu del Sud
Notícia: À Punt torna a mirar a Madrid: tres vesprades seguides de bous
Comparteix
La televisió pública valenciana retransmetrà tres festejos consecutius des de Las Ventas després d’haver gastat 743.545 euros en 19 retransmissions taurines des de principis del 2025
Notícia: El company d’Aura a Trece TV crea tres productores contractades per À Punt
Comparteix
Blanquet Produccions, Produccions Sis Set i Six Seven Audiovisual naixen en només quatre dies després de l'eixida de l'empresari del grup; fonts directes de la investigació situen les dues primeres en la nova estructura del matinal de la televisió pública
Notícia: El PSPV vol saber quant ha costat a À Punt el programa “Sopa de letras”
Comparteix
La formació registra a Les Corts una bateria de preguntes sobre els motius de la retirada del programa l'endemà de l'estrena

Comparteix

Icona de pantalla completa